La Cerdanya triplica en quatre anys la xifra d’usuaris de l’autobús públic

La integració tarifària amb el Pirineu, el major nombre de freqüències entre Llívia i la Seu d’Urgell i els preus reduïts amb els abonaments canvien una dinàmica històrica a la zona de no usar el transport

Un autocar de transport públic de la Cerdanya al tram final del recorregut cap a Puigcerdà / Miquel Spa

Puigcerdà31 D’OCT. 2024 6:25

Actualitzada 31 D’OCT. 2024 9:06

El Pirineu adopta dinàmiques urbanes pel que fa a la mobilitat. Des que el mes de gener d’aquest any el departament de Territori va aprovar la integració tarifària de l’Alt Pirineu, i la consegüent emissió dels abonaments per als trajectes interns, l’ús de la línia d’autobús públic a la Cerdanya s’ha disparat. Mai com ara les parades de bus havien estat utilitzades per traslladar-se entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, o entre els municipis de la mateixa comarca. Igualment, el nou hàbit dels cerdans i alt urgellencs pel que fa als desplaçaments també ha disparat les xifres d’usuaris de les dues línies que connecten Puigcerdà i la Seu d’Urgell amb Barcelona. El Pirineu puja al bus.

La línia que més increment d’usuaris ha registrat és la que uneix Llívia amb la Seu d’Urgell en dos itineraris que recorren la Cerdanya tant per la Solana com per la Baga. Els autocars fan itineraris per les dues carreteres principals i entren als pobles que són més a tocar de la carretera com ara Prats, Alp i Fontanals pel que fa a la línia de la Baga, o All, Isòvol, Ger i Bolvir, pel que fa a la ruta de la Solana. Així, segons les estadístiques del Govern, la línia entre Puigcerdà i la Seu va transportar l’any 2022 46.075 viatgers, la qual cosa va equivaldre al 46,6% més que l’any 2021, quan en va comptabilitzar 31.424. L’any següent, el 2023, la línia va transportar 69.684 passatgers, la qual cosa va suposar un augment del 121,7% respecte a l’any 2021. Aquesta tendència ha continuat disparant-se aquest any 2024, en el qual fins el mes de setembre, faltant-ne tres per tancar l’exercici, ja han utilitzat el bus públic 73.274. Així, comparant els mesos de setembre del 2021 i el mes d’aquest any 2024 hi ha quasi el triple de viatgers. La diferència és de 6.465 viatgers, amb un augment del 273,9%.

La projecció del que passarà en el tancament d’aquest any, amb una mitjana mensual de 8.141 passatgers, estima un balanç anual de 97.698 viatgers a la línia de bus urbà entre Puigcerdà i la Seu. Aquesta xifra suposa exactament el triple de passatgers respecte a l’any 2021.

Les parades que acostumen a tenir més viatgers són les de Puigcerdà, Bellver i Martinet, en aquest últim cas també amb usuaris que es desplacen a la Seu d’Urgell. En bona part dels trajectes hi ha una mitjana d’uns deu viatgers, per bé que a les hores punta i la sortida de les feines és quan més gent puja al transport.

El doble cap a Barcelona

Les línies que connecten el Pirineu central amb Barcelona també han vist multiplicar-se el nombre d’usuaris. Així, si l’any 2021 van agafar el bus de Cerdanya cap a Barcelona 6.991 persones, dos anys després ja ho havien fet 9.966, és a dir, amb un augment del 42,5%. La projecció per aquest any 2024, amb una mitjana mensual de 1.223 passatgers, és d’un balanç final de 14.679 viatgers. Aquesta xifra suposa exactament un augment del 209%, el doble d’usuaris en tres anys.

Pel que fa a la línia entre la Seu d’Urgell i Barcelona, que també recull viatgers de la Cerdanya, tancarà l’any amb una estimació de 14.679 usuaris. Aquesta xifra suposa també més del doble que fa quatre anys, quan van ser 6.991 passatgers. En aquesta línia, l’augment en aquest període ha estat del 109,9%.

Reducció de preu del 89%

La integració tarifària posada en marxa a principi d’aquest any va suposar la creació de la zona tres, formada per les comarques del Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Solsonès, i de la zona 4, formada per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Aran i la Cerdanya. Amb aquest sistema integrat, els trajectes entre els pobles de la Cerdanya, ja sigui per la ruta de l’Obaga per Alp o per la Solana per Ger, així com els trajectes entre Puigcerdà i la Seu ofereixen preus molt assequibles.

Segons ells càlculs del mateix departament de Territori, la integració d’aquestes comarques ha permès estalvis de fins al 89% en alguns dels trajectes, tenint en compte també la bonificació del 50% en el preu dels abonaments i els títols multiviatge al transport públic aprovada per l’ATM de Lleida i la Generalitat de Catalunya per al 2024. Aquest és el cas de la línia entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, que amb bitllet senzill té un cost de 7,05 euros i amb la T10 ha passat a costar 0,81 euros.

Pel que fa al trajecte entre Lleida i la Seu d’Urgell té un cost de 19,60 euros amb el bitllet senzill tradicional i ara amb la targeta d’abonament, té un cost de 2,58 euros, la qual cosa suposa una rebaixa del 87%.

Pel que fa als viatges entre la Cerdanya i Barcelona, el cost del bitllet senzill és de 23 euros si s’agafa a Bellver i de 5,5 euros si es compra amb la targeta d’abonament. Des del departament apunten que el cost de la integració tarifària se situa al voltant dels 800.000 euros anuals, els quals són aportats pel departament de Territori i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.

Aquest abaratiment del preu del bitllet de bus s’ha sumat al fet que des del mes de maig de l’any passat les freqüències de pas dels vehicles també s’han multiplicat. Així, el pla de millora en la connectivitat en transport públic entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell impulsat pel mateix departament de Territori va suposar que la línia d’autobús L0576, la que uneix Llívia, Puigcerdà, Bellver i la Seu incrementés el nombre de freqüències fins als 16 viatges d’anada per dins la Cerdanya i onze fins a la Seu els dies feiners. I de vuit expedicions d’anada i nou de tornada els caps de setmana, guanyant set noves expedicions entre setmana i dues els dissabtes i diumenges.

Un factor que també suma en l’augment de l’ús del transport públic és l’auge de sectors com la construcció i el turisme, els quals contracten treballadors provinents d’entorns urbans que estan avesats agafar el transport públic o que no tenen vehicle privat.

L’estanc Estació ven dues-centes targetes cada mes

Les targetes d’abonament per viatjar per la Cerdanya i cap a la Seu d’Urgell es poden adquirir en diversos punts de venda de la Cerdanya i l’Alt Urgell. A la Cerdanya es poden comprar a l’estanc Biayna de Bellver, a la llibreria d’Alp i a l’estanc Estació de Puigcerdà. A la Seu d’Urgell el punt de referència és la finestreta de l’estació d’autobusos.

El punt de venda amb més afluència de la Cerdanya és l’estanc Estació de Puigcerdà, situada a la plaça del mateix nom de la capital cerdana. En aquest punt conflueixen no tan sols les línies de bus intercomarcal i de Barcelona sinó que també el servei de tren de la línia R3 pel corredor de Vic, Ripoll i la Tor de Querol. En els últims cinc mesos el departament de Territori ha expedit a l’estanc Estació un miler de targetes. La responsable de l’establiment, Isabel Gracia, ha explicat que «sí, en venc moltes perquè els resulta molt barat cada viatge. Ja m’han portat més de tres remeses de targetes per fer els abonaments. Sí, en surten moltes». Tant és així que des del mes de maig, aquest establiment ha venut una mitjana de més de 200 abonaments cada mes en un degoteig de nous usuaris. Les targetes que més es venen a Puigcerdà és la que permet el viatge fins a Martinet per un preu de 0,81 euros el trajecte.

En la primera compra, el viatger paga dos euros per la targeta física, la qual pot recarregar després tantes vegades com vulgui pagant al mateix conductor de l’autobús, per la qual cosa, una vegada comprada ja no han de tornar al punt de venda. Gracia explica que «n’hem venut molts d’abonaments; la gent ho demana constantment. Jo no en tenia abans, no sabia si era normal això. M’ha sorprès aquesta demanda».

Es dona la circumstància que de la mateixa manera que el transport per carretera ofereix nous descomptes que fan molt atractiu el preu del trajecte a Barcelona, 5,5 euros, Renfe també ofereix el nou abonament Recurrent, el qual pot arribar a fer gratuïts els trajectes si se’n fan setze. En aquest cas, però, molts usuaris veuen el tren poc fiable pel que fa als horaris.