Entrevista | Lluís Dolcet i Paquita Bosch Propietaris de l'Hotel del Prado de Puigcerdà
«El túnel ha canviat el caràcter dels cerdans»
Dos històrics de l’hostaleria expliquen com ha evolucionat la comarca des de l’obertura del Cadí ahir va fer 40 anys

Paquita Bosch i Lluís Dolcet / Marc Marcè

Lluís Dolcet (Alàs, 1943) i Pepita Bosch (La Pobla de Lillet, 1949) es van trobar a l’Hotel Maria Victoria de Puigcerdà quan ell, que havia après a cuinar al costat de la seva mare a l’Hostal Dolcet, hi va anar a treballar procedent del Ritz de Barcelona, on havia arribat a ser un dels cuiners principals. El senyor Bosch, propietari i pare de la Pepita, es pensava que havia contractat un cuiner i, en realitat, va acabar fitxant un gendre. Junts van comprar l’Hotel del Prado, el 1975, i van gestionar els dos hotels fins que van abandonar el Maria Victòria, el 1992. Dolcet ha estat un dels promotors de la gastronomia de la Cerdanya i de la Festa del Trinxat i amb la seva dona formen la parella més veterana i representativa de l’hostaleria de la Cerdanya.
-Quin era el seu plat estrella?
-Lluís Dolcet.-Era un cuiner bastant casolà, però ja fèiem plats sofisticats. Patates Delfín, Musaka a la Moldàvia, cocktail de gambes, ronyons al xerès, cervellets a la romana, pernil dolç a l’Oporto, conill al rom...
-Ara aquests plats no estan de moda. Si els tornessin a fer tindrien èxit?
-Ll. D.- Segurament. Ens cansem de menjar sempre les mateixes coses, i als cuiners també ens agrada anar variant, però si ara poses coses d’aquestes al menú tornen a tenir èxit.
-Li fa enveja veure que ara els grans cuiners són com estrelles de cinema?
-Ll. D.-No, a mi no m’hauria agradat això, però em fa gràcia, perquè a molts els conec.
-Ahir va fer 40 anys que va obrir el túnel. El turisme ha canviat molt des d’aquell dia?
-Paquita Bosch.-Ara la gent volta més, molts dies quiets en un hotel s’avorreixen. Tenim algunes estades llargues a l’agost com abans, però la resta de l’any les més habituals són de dos o tres dies.
- La relació dels cerdans amb la resta del país ha canviat molt?
P. B.- I tant, molt. El túnel fins i tot ha canviat el caràcter de la gent de la Cerdanya. Ara és molt més oberta. Abans sortir-ne per anar cap al sud era un gran esforç i la gent es movia molt poc, i això feia que el caràcter fos diferent, diuen que més tancat; ara pots anar anar on vulguis amb facilitat i això canvia el tarannà de la gent, que fa moltes coses igual que si fossin a Barcelona.
-I si el túnel ha estat un gran canvi, internet n’ha estat un altre, que ha modificat molt la manera com la gent viatja. En un hotel això es deu haver notat.
-P. B.-Ens ha portat més estrangers i més clients que es presenten improvisant sobre la marxa, perquè ara trobar hotel és molt més fàcil, ja sigui amb Booking o directament a la nostra web.
-Amics o enemics de Booking?
-P.B- Home, nosaltres no en som gaire amics. Es queden una comissió enorme. Et poden portar més clients, però la mica que et poden incrementar la clientela a nosaltres no ens compensa la comissió que es queden. Potser als hotels molt grans de la costa sí que els va bé, però nosaltres tenim 54 habitacions, les podem omplir amb la gent que truca o que va a la nostra web. I no vull pas menysprear el que ens arriba de Booking, tot és benvingut, però caldria que tinguessin més competència.
-Entenen que hi ha gent a la Cerdanya que comença a estar cansada del turisme perquè la comarca es col·lapsa i la gent d’aquí no troba on viure?
-P.B.-Col·lapse no en veiem, tret d’uns quants dies a l’agost. El problema dels pisos és real i fa que la gent que vol venir a treballar aquí tingui problemes. Nosaltres tenim habitacions per al personal, i el tenim molt estable, però veiem que hi ha qui té problemes per trobar treballadors.
-La sensibilitat creixent que hi ha a llocs com Barcelona o Girona en contra del turisme noten va comença a aparèixer aquí?
-P.B.-Nosaltres no ho notem i, pel que sé, la resta d’empresaris tampoc. La Cerdanya és molt gran, hi ha molts pobles i molt espai on la gent es pot repartir, sobretot si comptes que també hi ha la part francesa.
-Els hostes de l’hotel de fa quaranta anys i els d’ara demanen coses diferents?
-P.B.- Ara fa més calor i ens demanen aire condicionat. Abans no calia, però n’haurem d’acabar de posar a tot l’hotel. Per la resta, la gent continua demanant neteja per sobre de tot, i cada vegada més. Ui, els japonesos, amb la neteja! Els asiàtics que ens venen aquí són els més maniàtics.
-El canvi climàtic us porta calor i s’emporta la neu. Preocupa?
-P.B.-Sí, és clar. Sense neu tindrem problemes, i ja es comença a notar.
Subscriu-te per seguir llegint
- Més de la meitat de les carrosses no assisteixen a la rua de carnaval de Berga
- UGT a Renfe sobre el túnel on plou a dins: 'Qui va determinar que es podia passar de Calaf a Cervera amb tren no tenia coneixements
- Un despreniment talla la carretera que uneix Fonollosa amb Sant Joan i Manresa
- Declaració de la Renda 2026 a Catalunya: la deducció pel lloguer que et pot fer recuperar fins a 1.000 €
- Una bombona de gas del riure, principal hipòtesi de l’incendi de Manlleu en què han mort cinc joves
- L'esborrany del viatge del Papa a Catalunya tindria Montserrat entre els punts de visita
- Un incendi en un traster reconvertit en habitatge deixa cinc morts a Manlleu
- Els lladres perfeccionen noves tècniques per a obrir panys: de l''impresioning' i el 'topolino' als xiclets de menta i els clips