Un veí de Bellver, usuari habitual el bus públic: «No té sentit viatjar sol desplaçant els mil quilos del cotxe»
La Cerdanya triplica en quatre anys la xifra d’usuaris de l’autobús públic

L'Albert Homs, usuari habitual del bus de Bellver, en una parada / MIQUEL SPA

L’Albert Homs és un veí de Bellver que treballa a l’Hospital de Cerdanya. Cada dia es desplaça fins al Pla de Rigolisa de Puigcerdà en un trajecte d’una trentena de quilòmetres per anar i tornar.
Des de fa uns mesos, quan el torn laboral li ho permet, fa el desplaçament en bus. Va decidir passar-se al transport públic en una comarca, i un Pirineu en general, on tradicionalment s’ha utilitzat el vehicle particular per anar a tot arreu. «De porta a porta», amb el cotxe, tal com es diu popularment als pobles. Ho va fer per diverses raons: mediambientals, econòmiques i de salut personal. Fa un desplaçament a peu d’uns cinc minuts des de casa seva fins a la parada. Agafa el bus amb els auriculars posats i en baixa a la parada del mateix hospital. L’itinerari dura uns 25 minuts.
Homs explica que agafa el bus públic «primer de tot per una qüestió ambiental; no crec que hàgim de moure mil quilos cada vegada que ens hem de desplaçar quan tens la possibilitat d’utilitzar una cosa que ja es belluga», en referència al pes del vehicle particular per transportar una sola persona. «En segon lloc», apunta Homs, «hi ha el preu; a mi em costa cinquanta cèntims cada viatge, que és una tarifa escandalosa». La tercera raó està vinculada amb la salut personal: «quan agafo el bus és quan tinc torn de nit, de manera que el trajecte és ja una estona que puc dormir. Si tornés en cotxe particular, hauria d’estar ben despert. En canvi, al bus, em poso les ulleres de sol i arribo a casa bastant adormit i m’és més fàcil posar-me a dormir. El bus, a més, és sempre més relaxat, no has d’estar pendent del trànsit i l’aparcament i pots anar escoltant el que vulguis. Amb el bus tan sols pateixo quan no sé si arriba en retard o directament no arriba el bus, una cosa que feia uns mesos passava i que últimament ja no passa tant». En aquest sentit, Homs proposa que, com a aspecte per millorar el servei, a les parades es pogués saber a través d’algun sistema tecnològic de geolocalització, l’estona que falta perquè arribi l’autobús. L’Albert Homs també utilitza les targetes d’abonaments de l’Alsina Graells, o Alsa, per desplaçaments més llargs a Manresa o Barcelona, on els usuaris del transport públic poden fer enllaços amb la Renfe.
- Més de la meitat de les carrosses no assisteixen a la rua de carnaval de Berga
- UGT a Renfe sobre el túnel on plou a dins: 'Qui va determinar que es podia passar de Calaf a Cervera amb tren no tenia coneixements
- Un despreniment talla la carretera que uneix Fonollosa amb Sant Joan i Manresa
- Declaració de la Renda 2026 a Catalunya: la deducció pel lloguer que et pot fer recuperar fins a 1.000 €
- Una bombona de gas del riure, principal hipòtesi de l’incendi de Manlleu en què han mort cinc joves
- L'esborrany del viatge del Papa a Catalunya tindria Montserrat entre els punts de visita
- Un incendi en un traster reconvertit en habitatge deixa cinc morts a Manlleu
- Els lladres perfeccionen noves tècniques per a obrir panys: de l''impresioning' i el 'topolino' als xiclets de menta i els clips