En tot el Pirineu més del 60% dels habitatges son segones residències

«Al Pirineu hi ha més habitatges destinats a les segones residències i a l’ús turístic que no pas a les primeres residències», concretament més d’un 60%, com assegura un dels portaveus del moviment Pirineu Viu, Arnau Corberó. Alguns exemples en són la Cerdanya, on ho són prop del 64%, o bé en algunes zones del Solsonès, com a la Vall de Lord, on representen més del 70% del total d’habitatges que hi ha. Malgrat això, es tracta d’una problemàtica compartida amb altres comarques com l’Alt Urgell, al Pallars Sobirà o a l’alt Berguedà.

La xifra d’habitatges que no es destinen a primeres residències s’incrementa encara més en alguns municipis de la Cerdanya, com ara Bolvir o Alp, en què aquest índex s’alça fins al 80%.

En alguns municipis del Berguedà com a Gósol o Saldes també es troben amb un gran nombre de segones residències envers les de primera, com va recollir ACN. En aquest sentit, l’alcaldessa de Saldes, Dolors Jiménez, va reconèixer que aquest problema existeix al municipi i, a banda, va lamentar que entre setmana «hi ha molts pisos tancats».

Aquesta, de fet, és una de les principals reivindicacions del col·lectiu Pirineu Viu, per la qual cosa demanen mesures que regulin o, fins i tot prohibeixin els pisos d’ús turístic. Les dificultats en matèria d’habitatge, com asseguren, han desembocat en què moltes persones que voldrien viure al territori hagin de traslladar-se a altres indrets per a trobar llocs on viure.

Al present problema se li suma el dels habitatges buits. A la comarca del Solsonès, segons un estudi elaborat a finals de 2022, hi havia 511 immobles desocupats i, de fet, quasi la meitat estaven en ruïnes o es trobaven en unes condicions no aptes per a viure.