Una vida netejant el Pirineu

Hi ha una altra Cerdanya. A més de la vall verda i ampla que farceix els catàlegs turístics de fotografies evocadores, també existeix una Cerdanya de la brossa abandonada. Un mapa de deixalles que identifica el pas dels humans pels entorns naturals. És aquesta, una vall, i alhora un Pirineu, de plàstics, cigarretes, papers, llaunes, ampolles i vehicles llençats en qualsevol lloc. 

Aquest és el mapa de la Cerdanya que al cap Toni Olm, un veí de Lles inspector de Qualitat Ambiental de la Generalitat que des de fa vint-i-cinc anys surt cada dia a netejar l’entorn de la brossa que altres llencen. La seva obsessió el va empènyer a crear una associació que reuneix cada mes un grup de voluntaris amb els quals intenta reduir aquest mapa de la porqueria. En Toni Olm, nascut a Lles fa cinquanta-vuit anys, mira al seu voltant i no pot parar quiet fins que recull les deixalles que veu. Així ho fa pels carrers del poble i també per tota la Cerdanya i l’Alt Urgell. Dels anys que va estar en la política local va crear un grup que sota el nom Per una Catalunya neta aglutina voluntaris que, com ell, lluiten conscienciadament i activa per mantenir nets els espais urbans i naturals. Actualment, el col·lectiu ja el formen un centenar de persones de la Cerdanya i l’Alt Urgell, amb una setantena de molt actius. Es dona la circumstància que molts d’aquests voluntaris són de nacionalitats estrangeres, de països europeus on la pràctica de fer campanyes de neteja és més comú. Es tracta de cerdans i alt-urgellencs provinents de francesos, polonesos, dels Països Baixos i, també, de nord-americans i argentins. Tots vinculats amb el territori, sigui per residència o treball. Aquesta amalgama de nacionalitats i procedències empeny Olm a abordar des d’una nova perspectiva una qüestió molt present en la cultura pirinenca: «qui és d’aquí? Molts diuen que ho és qui hi ha nascut;jo dic que és més d’aquí qui s’estima la terra i no l’embruta o fins i tot qui dona el seu temps per netejar-la». 

L’acció de netejar l’entorn li va sorgir a Toni Olm d’una manera natural:«ho he viscut així tota la vida;és una qüestió que em preocupa. Primer vaig muntar el grup per ERC ja fa més de quinze anys, però quan vaig veure que els polítics tan sols volien fer-se la foto, vaig continuar pel meu compte. Però que jo netejo cada dia ja fa vint-i-cinc anys. Avui mateix, aquest matí, m’he dedicat a agafar totes les burilles del poble». Mentre explica les seves vivències, Olm no pot evitar recollir altres deixalles que troba pels racons. 

Centenars de vehicles, nou camions de pneumàtics

Les operacions de neteja no es limiten tan sols a la Cerdanya, sinó que les programa també per l’Alt Urgell i altres territoris del país. Amb una periodicitat d’una vegada al mes, en cap de setmana, el col·lectiu es convoca a través d’un grup propi de missatgeria i estableix una cita. Hora i lloc. A les sortides de neteja s’hi han trobat de tots, la qual cosa els obliga sovint a organitzar operacions més sofisticades amb grues o camions. Tant és així que en aquests més de quinze anys ha comptabilitzat uns tres-cents cotxes abandonats entre l’Alt Urgell i la Cerdanya. Entre les deixalles més comunes hi ha, però, pneumàtics, bosses de plàstic, ampolles, pilotes o encenedors: «de pneumàtics n’hi ha moltíssims, sobretot en entorns com el pantà d’Oliana; tan sols de rodes ja n’hem omplert nou camions...»

En funció de la porqueria que van trobant per la Natura, el grup de voluntaris que coordina Olm fa el mapa de brossa:«allà on arriba el turisme i la gent, hi arriba la brossa. En trobem molta al municipi de Puigcerdà, on hi ha molta runa, que no traiem, però avisem l’Ajuntament. Els entorns més complicats actualment per volum de porqueria són el pantà d’Oliana, els entorns on hi van els caçadors, on van els pescadors i les rutes de corredors i ciclistes, que llencen papers de gels o barretes;aquests són ara els quatre focus de brutícia».

El grup de Per una Catalunya Neta concreta els dies i els entorns de neteja i contacta amb l’Ajuntament per mirar que col·labori amb el col·lectiu si més no convidant a dinar als participants. 

Hi ha un factor que aporta optimisme als voluntaris. És el fet que els entorns naturals que netegen, difícilment es tornen a embrutar, de manera que quan un espai queda net, els nous visitants el respecten:«això ens fa pensar que la gent va agafant consciència».