La Cerdanya, sota assetjament immobiliari?

L'Enciclopèdia Catalana defineix l'assetjament immobiliari com la "Pressió directa o indirecta exercida sobre un llogater amb la finalitat que abandoni l’immoble llogat i que renunciï a drets que té reconeguts per llei o pel seu contracte d’arrendament. Reconegut com una forma d’assetjament, les formes de pressió poden ser molt diverses i sovint se situen en la il·legalitat, com talls de subministrament o danys en els immobles, entre d’altres. L’assetjament immobiliari, o mòbing, és un fenomen íntimament lligat al segment més agressiu de l’especulació immobiliària i, generalment, és exercit per determinats inversors especialitzats en la compra d’immobles amb llogaters, que, posteriorment, tornen a vendre un cop buits. A l’Estat espanyol, la reforma del Codi Penal del 1995 en vigor des del desembre del 2010 tipificà el delicte d’assetjament immobiliari".

Els preus que han assolit els habitatges nous a la Cerdanya en els últims anys ha estès ara també la pressió sobre les cases habitades. El bustiatge massiu d'una immobiliària proposant la compra de l'habitatge ha obert un nou focus de pressió sobre, principalment, els sectors més febles. En aquest cas els llogaters, que poden veure's expulsats de les llars per la temptació del propietari de vendre l'habitatge, segons sostenen les entitats de lluita popular.

Segons un informe de la Diputació de Barcelona, "José-Ramón Jiménez González treballador social del Servei d'orientació Jurídica i Tramitació de la Justícia Gratuïta a la Gent Gran va definir el mòbing immobiliari com un conjunt de comportaments caracteritzats per una violència psicològica, aplicada de forma sistemàtica durant un temps sobre una altra persona amb la qual manté un vincle contractual a través d'un arrendament urbà. És important que sapiguem quines són les principals característiques de l'assetjament immobiliari a fi de no confondre-ho amb altres problemàtiques similars, podem dir que es tracta de pressions que realitzen certs particulars i empreses immobiliàries sobre els inquilins amb l'objectiu que abandonin la habitatge"

Dos tipus d'assetjament

L'informe de la Diputació de Barcelona apunta que "sabem que existeixen dos tipus de mòbing immobiliari en funció de la motivació: l´ econòmic i el social. L'assetjament immobiliari de caràcter econòmic és el més conegut i persegueix un fi lucratiu, en canvi, l'assetjament immobiliari de tipus social no persegueix un benefici econòmic sinó que se sustenta en altres motivacions menys evidents manifestant-se com rancúnies veïnals. És important poder fer aquesta distinció, ja que la manera d'abordar amb eficàcia ambdós tipus d'assetjament immobiliari serà diferent. De tota manera el que més titulars ocupa a la premsa, per tractar-se del més nombrós, és el mòbing immobiliari lucratiu que consisteix a pressionar inquilins amb rendes baixes amb l'objectiu de lliurar-se i que deixin la habitatge lliure ja sigui poder vendre la propietat a un preu més alt o bé per a obtenir unes rendes més elevades per part de nous de llogaters".

Per la seva banda, el Sindicat de Llogateres, amb organització a la Cerdanya, remarca que "La Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, aprovada l’any 2007, diu molt clarament que l’assetjament immobiliari és una discriminació en l’accés a l’habitatge. A més, la Llei entén que cometre assetjament és una infracció molt greu que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros en el cas de Barcelona.