Objectiu: preservar les restes arqueològiques que apareixen a les obres de la Cerdanya
Quatre entitats de l’àmbit cultural i una desena de particulars han constituït a a Cerdanya una nova plataforma per preservar el patrimoni local

Les obres d'enderroc del Cinema Avinguda de Puigcerdà, on van aparèixer vestigis arqueològics / MIQUEL SPA
Miquel Spa
Quatre entitats de l’àmbit cultural i una desena de particulars han constituït a a Cerdanya una nova plataforma que sota el nom de Plataforma en defensa del Patrimoni cerdà (DEPAC), s’ha marcat com a objectiu vetllar pel patrimoni que sorgeix en les obres.
Els creadors de la plataforma han observat que en els últims anys, amb l’auge de la construcció a la comarca, s’ha rebaixat el nivell de protecció de les restes arqueològiques que han anat apareixent al subsòl. En molts casos fins i tot les obres han continuat sense preservar o inventariar les restes trobades com estableix la normativa cultural. Per això, a partir d’ara la nova DEPAC intervindrà quan tingui coneixement que una actuació urbanística topa amb restes del patrimoni arqueològic local. Aquesta situació es produeix principalment a Puigcerdà, el subsòl del nucli urbà del qual conserva restes de moltes etapes de la història de la vila. Les quatre entitats impulsors de la plataforma són el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Associació Ceretània i el Grup d’Amics de Montellà.
En nom de la plataforma, el president del Grup de Recerca de Cerdanya, Enric Quílez, ha apuntat que l’abandonament de restes arqueològiques sota promocions urbanístiques ha passat principalment a Puigcerdà. Quílez ha argumentat que la plataforma neix per poder fer pressió davant les administracions quan els promotors o propietaris responsables de les obres volen tapar les troballes per no alentir la construcció. La plataforma activarà la intervenció dels tècnics de patrimoni arqueològic per tal de preservar les restes.
Els portaveus de la plataforma han deixat l’organització oberta per tal que qualsevol entitat o particular de la vall, també de l’Alta Cerdanya, s’hi pugui sumar. n
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- Daniel Corrales Álvarez, diabètic de Manresa: «No demano que em regalin res, només un lloc on poder viure»
- La vídua del líder veïnal de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza, diu que se l'ha homenatjat 'tard i malament
- Una columna de fum activa les dotacions de Bombers i ADF a Rubió
- Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic
- Una manresana, investigada per formar part d'una xarxa que va ciberestafar gairebé 546.000 euros a una empresa
- Xoc aparatós entre un cotxe i un autocar a la confluència de la Muralla del Carme de Manresa amb la carretera de Vic
- Aquesta és la millor ciutat de Catalunya per formar una família: és la 15a del món i la primera d’Espanya