Mig segle de cant a la Cerdanya bé val una Creu de Sant Jordi
L'Institut d'Estudis Ceretans impulsa una campanya instant la Generalitat a donar el guardó a la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà

El cor Capella de Santa Maria de Puigcerdà diumenge rebent el guardó del Cerdà de l’Any / ARXIU PARTICULAR
Miquel Spa
L’Institut d’Estudis Ceretans ha impulsat una campanya popular de recollida de signatures per demanar a la Generalitat que atorgui a la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà la Creu de Sant Jordi.
L’IEC, en coordinació amb altres entitats culturals i particulars vinculats a l’activisme de la comarca, ha recollit la història de la formació i l’ha considerat hereva d’una formació anterior que li atorgaria una trajectòria de cinc segles.
Els impulsors de la campanya han argumentat que «fa uns mesos vam estudiar la possibilitat que la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà optés a la Creu de Sant Jordi. Vam considerar que existeixen raons històriques i musicals que justifiquen aquesta sol·licitud. Per una part és hereva de l’antiga Capella de Cant de Santa Maria de Puigcerdà amb més de cinc-cents anys de trajectòria al municipi i per l’altra és promotora del cant coral i la cultura tradicional catalana a Cerdanya. Es tracta de la coral amb les arrels més antigues d’una demarcació amb una àmplia tradició coral, ja que, amb una població de trenta mil habitants, tota la Cerdanya compta amb set entitats diferents dedicades a aquest tipus de música. La primera referència històrica a l’existència d’una Capella de Cant a Santa Maria de Puigcerdà data de finals de l’edat mitjana (1454) i la seva activitat es va mantenir en el temps fins a la Guerra Civil (1936), en què va desaparèixer, com també l’església que li donava aixopluc».
Va tornar a començar de nou la seva activitat l'any 1997 de la mà de Salvador de Montellà, actual prefecte de l'Escolania de Montserrat. L'any 2022 la coral va celebrar el 25è. aniversari de la seva recuperació i dins els diferents actes va participar en concerts especialment significatius, com els duts a terme a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat (març 2023), el 800 aniversari del descobriment de la Mare de Déu de Canòlic a terres andorranes (maig 2023) i els de les Basíliques de Begoña i de Arantzazu al País Basc (Octubre de 2023).
La Coral Capella de Santa Maria compta en l’actualitat amb més de quaranta cantaires i la seva transversalitat en la composició dels seus membres és una característica essencial, incloent-hi persones tant del vessant català de Cerdanya com del vessant francès. La coral va guanyar per votació popular el Cerdà de l’Any 2023.
L'estudi conjunt del projecte amb diferents institucions territorials ha conduït a que l'Institut d'Estudis Ceretans, per unanimitat de la seva Junta, s'ofereix-hi com a impulsor de la nostra candidatura davant la Conselleria de Cultura de la Generalitat, proposta que accepta recolzar també l'ajuntament de Puigcerdà.
La campanya s'adreça a la ciutadania i li demana el suport: "en el moment actual ens adrecem a vostès ─al igual que hem fet amb altres institucions, associacions i ciutadans─ per demanar-los suport i adhesió al nostre projecte" i hi adjunta una document de signatura. També es pot contactar amb la campannya a través del correu capellasantamaria@gmail.com.
- L’eclipsi omple les urgències dels hospitals madrilenys: «La majoria són joves amb ansietat per no haver fet les coses bé»
- La familia de Braulio, el veí de Còrdova desaparegut a Callús: 'Volem que ens diguin la veritat
- Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: 'Entre l’excés de feina i el buit de la inacció hi ha un punt fèrtil: el de l’activitat amb sentit
- L'espectacular poble de conte poc més d'una hora de Manresa: un paradís per a ornitòlegs i escaladors
- Susanna Griso tria la Cerdanya per al viatge de noces: 'És el meu petit paradís
- La pluja obliga a tallar la C-25, a Osona, durant vint minuts
- La tempesta descarrega amb força a la Catalunya central: calamarsa, vent i una caiguda dràstica de les temperatures
- Un manresà presenta el primer Picapoll amb DO Pla de Bages elaborat a Mura