Buscant el gel perdut als cims de Cerdanya

Un equip d’experts de set institucions i universitats ha preparat un projecte per estudiar el subsol dels cims del Carlit i el Puigpedrós de la Cerdanya per observar si encara hi ha terreny congelat.

El treball forma part del programa Permayrennes i compta amb finançament de la Unió Europea.

L’estudi, l’execució del qual ha de quedar validat després de l’estiu per tal que es pugui executar el juliol de l’any que ve, el portarà a terme un equip d’unes quaranta persones coordinades pel professor de la Universitat de Barcelona i expert en permafrost, Marc Oliva.

En l’equip hi haurà tècnics de la Universitat de Barcelona, el Centre de Telecomunicacions de Catalunya, la Fundació Kilian Jornet, el ‘Instituto Pirenaico d’Ecologia’ de Jaca, el centre Andorra Recerca i Innovació, l’empresa pública de recerca sobre la transició ecològica Cerema de l’estat francès i la Universitat de Perpinyà.

Marc Oliva ha explicat que el que aportarà l’estudi «a la Cerdanya ens servirà per avaluar una qüestió de patrimoni natural; per saber si encara tenim sectors congelats, amb unes formes de relleu pròpies.

Això incentivaria una cosa que és molt necessària a la Cerdanya com la protecció dels espais. Per exemple a la zona del Malniu, al mes d’agost hi ha moltíssima gent, i això, per tant, saber el patrimoni natural que hi tenim ens ajudaria a la seva protecció».

Oliva ha remarcat que, en una segona línia, «també ens serviria pel monitoratge de les zones. Faríem un seguiment del canvi climàtic, o de l’escalfament global com m’agrada més anomenar, als ecosistemes d’alta muntanya.

Si posem uns termòmetres i veiem que cada any la temperatura va augmentant, ho podrem relacionar amb la flora, que cada vegada està pujant més d’alçada. De manera que formarà part d’un procés de monitoratge que volem fer en diverses muntanyes».

L’equip treballa ja en quatre punts de control del Pirineu tant a Andorra, com a Catalunya i l’estat francès.

El permafrost, o permagel, és el sòl que es manté glaçat de manera permanent durant almenys dos anys. Es troba sobretot a les regions àrtiques i subàrtiques, com Sibèria, Alaska, el Canadà o Escandinàvia i està format per terra, gel i matèria orgànica congelada.

Els experts calculen que el permafrost ocupa una quarta part de l’hemisferi nord. Quan aquest sòl es descongela, es degrada la matèria orgànica acumulada, i això provoca l’emissió de gasos com el diòxid de carboni i el metà, que contribueixen a l’escalfament global. Per aquest motiu, el seu estudi s’ha convertit en una prioritat per a molts centres de recerca en el context del canvi climàtic.

A Catalunya, diversos equips investigadors hi treballen des de fa anys com ara l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), el qual participa en projectes europeus com Nunataryuk i INTERACT.

Aquests estudis analitzen l’estat i l’evolució del permafrost a diferents punts del planeta. Els treballs inclouen la instal·lació de sensors al sòl, la recollida de dades meteorològiques i l’ús d’imatges de satèl·lit per seguir-ne l’evolució.