Una Cerdanya sense el seu blanc perpetu

Hi ha elements del paisatge al Pirineu que han estat una referència pels veïns. Cims, valls i, també, congestes de neu. Com la Congesta de Sant Jaume, una acumulació de neu a la Solana de Bellver i Lles que històricament no es fonia fins a final de juliol, per Sant Jaume. El canvi climàtic i l’escalfament global estan fent variar aquest calendari lligat al costumari local. La neu a la Cerdanya es fon.

Ja no queda glaceres al Pirineu oriental de Cerdanya i Alt Urgell i les que hi ha a la zona central de la serralada tenen una vida per davant de no més de quinze anys. I, com les glaceres, les congestes també tenen en molts casos els dies comptats. El professor de la Universitat de Barcelona i investigador expert en permagel, Marc Oliva, ha explicat que «de congestes tota la vida n’hi ha hagut i ara cada vegada n’hi ha menys. Aquesta setmana de juny a la Cerdanya es poden observar les últimes que queden de l’anterior hivern. No n’hi ha i la clau que no n’hi hagi és als patrons de neu. Perquè hi hagi aquestes acumulacions de neu s’han de produir dos factors, de la mateixa manera que les glaceres: hem de tenir neu a l’hivern i, alhora, aquesta neu ha de persistir».

Oliva ha argumentat que «no hi ha estudis definitius sobre la neu, i fins i tot alguns ens diuen que en les pròximes dècades hi pot haver un petit increment de la neu al Pirineu Oriental. Això s’ha de validar amb sèries d’anys més grans. Hem de veure si aquest patró des de l’any 2000 i el 2020 es repeteix, però el que sí que està passant és que aquesta neu marxa abans. Com que la neu quan cau troba una temperatura de primavera més elevada, es fon més aviat i, clar, ja pot caure tota la neu que vulgui, com aquests mesos de març i abril, que tot i que han nevat molt, quan han arribat els mesos de maig i juny i aquestes calorades, tota la neu ha anat marxant».

L’investigador de la UB, que coordina un projecte d’estudi del permagel al Pirineu amb finançament de la Unió Europea, hi ha afegit que «així doncs, el fet que aquestes congestes no perdurin tant al Pirineu ho vinculem principalment a les temperatures d’estiu, més que no pas als patrons de precipitació de la neu».

Les glaceres del Pirineu han reduït la superfície de manera notable en les darreres dècades. Segons les dades més recents, han passat de cobrir 302 hectàrees l’any 2011 a 143 hectàrees el 2023, una disminució de més del 50 %. Actualment, es mantenen actives unes 14 glaceres i 26 congestes de gel. A mitjan segle, es preveu que cap glacera del Pirineu continuï activa. El procés de fusió afecta el gruix i la longitud de les masses de gel, amb pèrdues anuals estimades entre 3 i 4 metres de gruix i més de 20 metres de longitud. L’augment de temperatures a les zones d’alta muntanya i la disminució de les precipitacions en forma de neu han contribuït a aquest procés.