Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Llívia demana a Espanya i França que es posin d'acord per ampliar la carretera fins a Puigcerdà

França s'ha negat històricament a invertir en aquesta carretera, que té voravies fora de la reglamentació actual

Un autocar circula per la carretera sense voravies de Llívia

Un autocar circula per la carretera sense voravies de Llívia / MIQUEL SPA

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Miquel Spa

Llívia

L’Ajuntament de Llívia ha demanat als governs dels estats espanyol i francès que es posin d’acord per eixamplar la carretera internacional que uneix Puigcerdà amb l’enclavament. L’estretor del vial N-154, D68 en la nomenclatura gal·la, ha estat històricament un entrebanc per la mobilitat dels veïns de Llívia i dels que volen accedir al municipi atès que dificulta tant els avançaments com la circulació de vehicles lents com ara bicicletes i maquinària agrícola.

El fet de tractar-se d’una via de comunicació entre dos estats ha fet que tradicionalment les autoritats polítiques hagin evitat fer-la més ample, fins al punt que, sense ni mig metre de voravia, ha quedat obsoleta respecte a la resta de xarxa viària de la comarca. L’equip de govern municipal que encapçala l’alcalde Albert Cruïlles ha explicat que «Llívia vol incloure aquesta demanda en l’agenda dels temes a tractar en la reunió bilateral del govern francès i espanyol del pròxim mes de juliol».

Segons ha remarcat el mateix batlle, «la millora s’ha de fer en tot el tram, amb la mateixa amplitud en tot el seu recorregut». Aquesta actuació permetria no tan sols pacificar el trànsit i garantir uns millors accessos a la vila sinó que també, canalitzar-hi els serveis, com ara la telefonia, la xarxa d’electricitat o altres. La carretera que connecta Puigcerdà i Llívia, tot i la seva extensió curta, manté un paper rellevant en la mobilitat diària entre els dos municipis. El tram, d’uns 1,8 quilòmetres, discorre pràcticament de manera íntegra per territori francès i serveix principalment a veïns i treballadors de l’enclavament. L’ús intensiu de la via, especialment en hores punta i períodes turístics, coincideix amb una infraestructura que presenta limitacions físiques.

Aquesta carretera és un dels pocs accessos directes entre Llívia i la resta de la comarca. Molts dels serveis públics, com l’hospital o els centres educatius, es troben fora de l’enclavament i impliquen un desplaçament obligat per aquest vial. La situació actual s’ha mantingut durant dècades. Les demandes per a una ampliació o millora han estat reiterades per part de l’Ajuntament. La gestió i manteniment de la carretera correspon a l’Estat francès, ja que es troba dins el seu territori. Això ha comportat la intervenció de diverses administracions, tant franceses com espanyoles. El marc legal que regula aquesta connexió es remunta al Tractat dels Pirineus (1659) i el Tractat de Llívia (1660). Aquests acords van establir la situació de Llívia com a territori espanyol envoltat per França i van fixar el dret de pas per garantir la comunicació amb la resta del territori. L’Ajuntament també ha demanat a la Diputació de Girona que intercedeixi davant Madrid.

Tracking Pixel Contents