La Cerdanya, refugi d'Antonio Orozco després de «tocar fons»: música, llibre i vida nova

El músic Antonio Orozco (Barcelona, 1972) viu un moment dolç -acaba de publicar disc i llibre-, però durant mesos va haver de lluitar de valent contra la ment en una dura batalla psicològica que el va dur a tocar fons el 2023. En parlava aquesta setmana mateix en l'entrevista publicada per Regió7 titulada: “Havia perdut el control i això em va espantar”. Ara fa dos anys va fer un pas enrere i va cancel·lar una gira amb 111 dates exhaurides per recuperar-se. Ara, en un altre moment vital, reivindica el dret a la fragilitat que el va ajudar a retrobar-se. I en tot aquest procés, una comarca de la Catalunya central hi ha tingut molt a veure.

Per a Orozco, parar després de sentir-se desbordat per la feina va ser la millor decisió que podia prendre. “No es tractava només de cansament i estrès. Havia perdut el control i això em va espantar”, escriu a Inevitablemente yo, el llibre on relata aquesta batalla ja superada i que li ha permès tornar als escenaris per celebrar 25 anys de carrera amb un nou disc i una imponent gira.

Són vint-i-cinc anys a la música, "moltes cançons, moltes anades i vingudes". I va parar després que el metge li digués que amb la forma de vida que duia, de feina i de concerts, o parava ell, o la vida l'aturaria. El llibre porta tres edicions en només nou dies —ell no s’ho creu— i està inspirat en una cançó que forma part del seu últim disc, ‘El tiempo es oro’.

Escriptor de cançons des dels tretze anys, i també de poesia, de prosa i teatre des dels setze, a Orozco li faltava escriure un llibre. Li mancava el suport de qui li digués: "això és important" o "això agradaria a la gent", assegura en declaracions a l'agència de notícies EFE. Quan va decidir fer el pas, no li va resultar estrany perquè està escrit com si fos una cançó. "Si pogués tocar el piano mentre et llegeixo els episodis, sonaria com una cançó, té aquesta inspiració, té aquesta manera de narrar i ha estat súper emocionant des del primer moment, explicar-ho així".

Refugiat a la Cerdanya

Mirant enrere, diu que el 2023 va desprogramar tota la seva gira, perquè sabia que no podia continuar així. "Si anava de gira, em moria". I es va traslladar a un lloc "inspirador", a la Cerdanya, que va adquirir fa poc i on sempre se sent bé.

Allà, els dies passaven molt lents. Podia parlar amb tranquil·litat amb molta gent, metges, productors, i allà li va sorgir la idea d’escriure el que li estava passant, i ho va fer alhora que treballava en l’àlbum.

Durant més d’un any i mig va estar escrivint la història, "retirat del món" al nord de la Catalunya central, i va començar tot des del principi: "sent supermetòdic, intentant acorralar les cançons (...), donant temps a la guitarra i al piano... donant afecte i temps a la cançó i, al final, et doblega, et doblega les potes i et diu, bé, sí, així sí".

Va ser tot un procés creatiu, però també personal, en què es preguntava: "Però, com he arrobat aquí? Si jo, l’únic que he fet, ha estat treballar?. Doncs això, que era l’únic que havia fet fins aleshores. I el temps és tan car", reflexiona.