El Museu Olímpic recorda els saltadors que volien arribar als Jocs

Com qui queda en pau amb un deute pendent, l’esport i l’olimpisme català i de l’Estat s’ha proposat retre un homenatge a la generació perduda de saltadors de la Molina. Una promoció nascuda de les classes més populars de la Cerdanya atreta per les promeses d’entrenaments i viatges arreu del món que per una sobtada retallada pressupostària per part de la Federació Espanyola d’Esquí va quedar en no res, abocada a l’anonimat. Arran d’un homenatge del Museu Olímpic de Barcelona i la voluntat de retrobar-se d’aquells joves cerdan, l’ última generació de saltadors de la Molina reivindica el seu lloc a la galeria d’honor dels esportistes.

Van ser una desena de joves de diversos pobles de la Cerdanya i del Ripollès, els que es coneixen com la la quarta generació dels saltadors de la Molina. Van formar la promoció que es va quedar a les portes de tot: David Ortiz i Vicens Torrent, de La Molina; Pau Valdivia, Dani Valdivia, Jordi Serra, Jaume Valverde, Dani Valverde, Edu Quintana, Dani Quintana, Edu Villena, Omar Larby, Javi Castillo i Eusebi Sape, de Puigcerdà; Txema Vallina i Miriam Vallina, d’Estavar; Jordi Aymerich, de Bellver de Cerdanya; Fernando Lorenzo, de Ripoll; Dani Jiménez, de Ribes de Freser; i Angel Barretina, de Llívia.

En Pau Valdívia va néixer a Puigcerdà el 1980. Un dia d’escola, un entrenador de salts d’esquí va anar a la seva classe, a l’institut Pere Borrell de la capital cerdana: «ens van seduir», assegura. « Va venir un entrenador i ens va començar a explicar que podríem formar part d’un equip, que entrenaríem i competiríem per a la federació en tornejos que es disputaven a Catalunya, Espanya i a dirents estacions d’arreu del món». Era llaminer, i encara més «quan ens va dir que tot allò era de franc», indica. «Érem joves de la comarca que tots sabíem esquiar be però que no teníem grans recursos per pagar-nos les esquiades», afegeix.

L’entrenador que va visitar els nens de Puigcerdà per convidar-los a aquesta aventura era Bernat Solà, nascut el 1965 a Mataró. És un dels esportistes més destacats de la història dels salts d’esquí a l’Estat. Representant del club UEC Mataró, va competir en dues edicions dels Jocs Olímpics d’Hivern, a Sarajevo 1984 i Calgary 1988, i també va participar en diversos campionats del món, entre els quals els FIS Nordic World Ski Championships dels anys 1985, 1987 i 1989, i el Ski Flying World Championships de 1990. La seva millor marca personal va ser de 141 metres, assolida el 1986 a Tauplitz (Kulm), i a la Copa del Món va aconseguir puntuar en una ocasió, amb una catorzena posició a Sapporo durant la temporada 1986-87. També va ser campió d’Espanya de salts d’esquí el 1990. Considerat una figura pionera i referent del salt d’esquí al país, Bernat Solà continua essent recordat com un dels pocs atletes espanyols que ha competit i puntuat en la màxima categoria internacional d’aquesta disciplina. Solà és un dels protagonistes de l’homenatge als últims saltadors de la Molina.

Un dels avantatges de la proposta era que els salts d’esquí es poden practicar també a l’estiu sense neu, amb una instal·lació d’impuls i recepció feta amb plàstic. Durant uns primers anys la quarta generació de saltadors va formar un equip amb la mirada posada en els Jocs Olímpics d’Hivern, «però tot es va trencar sobtadament», tal com recorda Valdívia.

L’homenatge a aquelles quatre generacions de saltadors d’esquí inclou un memoràndum a Barcelona, la redacció d’un document que recollirà l’aventura i noves trobades entre els esportistes. Els cerdans ja s’han trobat fa uns dies a Alp. En la trobada hi han pres part bona part dels saltadors cerdans i, també, Bernat Solà. Valdívia ha explicat que la trobada ja ha servit per recuperar antics records i material de l’època, com esquís, roba i fotografies a l’espera que l’homenatge faci justícia a aquell grup. Valdívia ha explicat que fins i tot ha quedat entre alguns antics esquiadors un ressentiment vers la Federació per aquella aturada sobtada del suport.

Un dels impulsors de l’homenatge és Àngel Joaniquet, vinculat a la Molina i que també va ser saltador d’esquí. «Va arribar l’any 1996 i la Federació va decidir retallar els programes de salts d’esquí. Això va deixar al carrer molts nens. Pels més grans va ser un cop molt dur. Va ser molt bèstia perquè molts nens i joves havien dipositat molts somnis en aquells entrenaments i competicions». Joaniquet ha explicat que ara, la quarta generació, així com les tres que precedents que sí van arribar a competicions internacionals, rebran, finalment, el reconeixement que es mereixen, tant amb un acte que ja es va fer al Museu Olímpic de Barcelona com en aquest nou acte al voltant d’una nova publicació i la recuperació de la memòria d’aquella promoció.