La Cerdanya torna a fer els murs de pedra seca

La Cerdanya ha fet una passa endavant per preservar el seu patrimoni rural amb la recuperació de la tècnica històrica de la pedra seca, utilitzada durant segles per construir els murs que delimitaven marges i prats.

El personal de la brigada del Consell Comarcal, juntament amb les brigades municipals de Lles de Cerdanya, Alp i Prats i Sansor, ha completat un curs pràctic de pedra seca organitzat pel mateix Consell amb l’objectiu de fomentar la construcció d’aquest tipus de murs a l’hora de separar prats i marges de la vall. Les sessions formatives, dirigides per Marc Cortina del Museu de Camins, s’han centrat en la reconstrucció de murs seguint els mètodes tradicionals i respectuosos amb el medi. Les pràctiques s’han dut a terme al camí que uneix Escadarcs i Estoll, a la plana cerdana.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins el pla agrupat de formació contínua per a funcionaris i personal laboral de l’administració local 2025 (AFEDAP), finançat per la Diputació de Lleida, i té com a objectiu reforçar el coneixement i l’ús d’un ofici ancestral que combina sostenibilitat, estètica i identitat territorial.

Amb aquest projecte, la Cerdanya reafirma el seu compromís amb la conservació del paisatge tradicional i la transmissió del saber popular a les noves generacions, tot impulsant un model de gestió del territori basat en la memòria i el respecte pel medi natural. En aquest sentit, la coordinació amb el Museu de Camins persegueix reforçar la conservació del paisatge rural, atès que aquesta organització es defineix com «un museu a l’aire lliure. Una xarxa íntegra de camins del Pirineu mantinguts i recuperats a la Vall de Siarb (Pallars Sobirà). Un entramat que permet submergir-se als usos, tècniques i històries que des de fa segles omplen de vida el món rural».

La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional que consisteix a aixecar estructures estables, com murs o cabanes, mitjançant el simple apilat de pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa. El seu nom prové precisament del fet que les pedres s’uneixen “en sec”, és a dir, sense cap lligam artificial. Aquesta tècnica, pròpia de moltes zones rurals de la Mediterrània i especialment arrelada a la Cerdanya, aprofita els materials naturals de l’entorn i combina saviesa ancestral, sostenibilitat i respecte pel paisatge. El coneixement de la pedra seca ha estat reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, ja que representa una forma d’intervenció humana harmoniosa amb la natura. n