Rosa de Montellà, la defensora del català a la Cerdanya francòfona

Rosa de Montellà ha rebut la Medalla d’Oficial de l’Ordre Nacional de la Legió d’Honor, una de les distincions més altes de la República Francesa. El reconeixement ha premiat més de seixanta anys de trajectòria en el món agrícola, la salut i la igualtat, així com una vida de defensa activa de la llengua catalana i la cultura catalanes a l'Alta Cerdanya, el que a la resta del país s'anomena Catalunya Nord per be que a la Cerdanya aquest concepte no és sentit com a propi.

Filla d’una família pagesa de la Cerdanya, Rosa de Montellà ha crescut en un entorn on el català ha estat la llengua natural de relació i identitat. En veure com el seu ús retrocedia, va convertir aquesta realitat en un compromís personal. Al llarg de la seva vida ha impulsat iniciatives per mantenir viva la llengua al món rural i a les institucions locals, promovent-ne la presència en entitats agrícoles, en actes culturals i en l’àmbit educatiu.

Com a presidenta durant més de cinquanta anys de la Mutualité Sociale Agricole des Pyrénées Orientales, Rosa de Montellà ha treballat perquè el català tingués espai en la comunicació i la formació del sector agrari. També ha format part del consell consultor de l’Hospital de Cerdanya i del consell d’administració de l’Associació Joseph Sauvy, on ha defensat l’ús del català en els serveis transfronterers i en la relació amb els usuaris.

El seu activisme lingüístic, discret però constant, s’ha mantingut en un context marcat per la manca de reconeixement oficial del català a França. Rosa de Montellà ha estat una veu perseverant en favor del dret dels nord-catalans a viure la seva llengua sense renúncies ni fronteres administratives.

L’Ajuntament de Puigcerdà ha felicitat Rosa de Montellà per aquest guardó, que s’ha interpretat com un homenatge a una trajectòria de servei públic i de compromís amb la Cerdanya. La seva distinció simbolitza la força de les persones que, des de la quotidianitat i el territori, han mantingut viva la llengua catalana més enllà de la frontera.

Una llengua en retrocès

L’ús social del català a la Catalunya Nord, incloent-hi l’Alta Cerdanya, ha disminuït de manera sostinguda durant les darreres dècades. Si fa unes generacions la major part de la població tenia el català com a primera llengua, avui només un petit percentatge el fa servir habitualment. Les dades més recents indiquen que aproximadament un 5% dels habitants de la Catalunya Nord utilitzen el català com a llengua principal, mentre que en la majoria de contextos quotidians —com ara a casa, amb els amics o amb els veïns— el francès és clarament dominant.

Aquest descens en l’ús s’explica en part per la manca de reconeixement oficial del català a França i per l’absència d’una política lingüística que en promogui l’ensenyament i la transmissió intergeneracional. Tot i que hi ha escoles associatives i centres educatius que imparteixen classes en català, la seva cobertura és limitada. A la comarca de la Cerdanya nord-catalana, només una petita part de l’alumnat rep ensenyament regular en aquesta llengua, una proporció que no arriba al 10% en el conjunt de l’educació secundària.

A l’Alta Cerdanya, l’ús del català en l’àmbit familiar i social és escàs, tot i que la proximitat amb la frontera i el contacte amb la Cerdanya del sud mantenen certs vincles lingüístics i culturals. En alguns municipis, especialment els més pròxims a Puigcerdà, encara es poden sentir expressions o formes dialectals pròpies, però la transmissió entre generacions és reduïda.

Malgrat aquesta situació, diversos col·lectius i entitats del territori treballen per reforçar la presència del català en la vida pública, en la retolació i en activitats culturals. En els darrers anys, també s’ha detectat un augment de l’interès pel català com a element d’identitat i de cohesió, tot i que aquest reconeixement simbòlic no sempre es tradueix en un ús efectiu de la llengua.

En conjunt, la situació del català a la Catalunya Nord mostra un contrast clar entre el valor cultural i patrimonial que se li atribueix i la seva pràctica quotidiana, que continua sent minoritària tant a l’Alta Cerdanya com al conjunt del territori.