El català deixa de ser la llengua més parlada en sectors com el tèxtil, la restauració i l'hosteleria a la Cerdanya
Les administracions faran un pla per revertir la situació i aconseguir que la llengua pròpia del país sigui també la d’ús habitual

Una terrassa de bar a la plaça de l'Ajjuntament de Puigcerdà / MIQUEL SPA
Miquel Spa
El català no és la llengua d’inici majoritària en molts establiments de restauració i hoteleria de Puigcerdà, on el castellà s’imposa en la primera salutació al client. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Ofercat, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística, que analitza l’ús de la llengua en l’àmbit comercial a diverses localitats catalanes. A partir dels resultats, Puigcerdà posarà en marxa un pla estratègic per fomentar l’ús del català entre els professionals del sector i millorar-ne la presència en els comerços del municipi.
L’anàlisi es basa en indicadors com la retolació, la llengua de salutació i la llengua d’atenció al públic. A Puigcerdà, el 51,8% de les persones que atenen inicien la conversa en català, mentre que el 75,9% mantenen la llengua quan el client s’hi adreça en català. En canvi, un 23,6% dels treballadors responen en castellà tot i que el client parli en català. L'estudi constata quins són els sectors on el Català necessita millorar més i apunta també dades per l'optimisme pel que fa al seu potencial: "es detecta que els sectors del tèxtil, l'hoteleria i la restauració utilitzen el castellà de forma predominant per iniciar les converses. En canvi, la disponibilitat lingüística per atendre en català en aquests sectors i la resta s’enfila entre el 70 i el 100 %".
Pel que fa a la retolació comercial, el 71,2% dels establiments compleixen la normativa lingüística, un percentatge positiu però encara lluny de la plena normalització. Segons l’informe, els sectors del tèxtil, la restauració i l’hoteleria són els que inicien més sovint en castellà les converses amb els clients, fet que contrasta amb la disponibilitat lingüística elevada —d’entre el 70 i el 100%— per atendre en català quan se’ls demana.
Aquest contrast evidencia que el català hi és entès i conegut, però no sempre utilitzat de manera espontània. Per això, el Servei de Català de Cerdanya, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Puigcerdà treballaran conjuntament en un pla de foment del català al comerç local. L’objectiu és revertir la tendència i aconseguir que la llengua pròpia del país sigui també la d’ús habitual en els serveis turístics i comercials d’una vila amb una forta activitat econòmica vinculada al turisme.
Aquest pla estratègic preveu accions de sensibilització, formació i assessorament lingüístic als establiments, així com campanyes per destacar els avantatges d’atendre en català i garantir el dret dels clients a ser atesos en aquesta llengua. Els promotors confien que la col·laboració entre administracions i comerços permetrà fer un salt qualitatiu en la normalització lingüística i reforçar el paper del català com a llengua de cohesió social a Puigcerdà.
- Jordi Cruyff: 'El futbol va deixar d’importar quan vaig saber que la meva filla tenia càncer
- Desarticulen una xarxa criminal liderada per un metge conegut a les xarxes que traficava amb medicaments il·legals i dopants
- Dos Guàrdies Civils fora de servei salven un home que es trobava en estat greu a l'interior d'un cotxe a Sallent
- El restaurant TemPo de Manresa tancarà el 28 de desembre
- Buenafuente i Sílvia Abril no presentaran les campanades a TVE
- El grup Casablanca adquireix la cocteleria Glaç de Manresa
- Sembla la Sagrada Família, però és en un petit poble de Tarragona: una joia modernista d'un deixeble de Gaudí que per poc no arriba a existir
- Ernest Larroya munta una Trobada de Bateries per La Marató: 'El meu pare es va morir de càncer i jo volia aportar el meu granet de sorra a Manresa