Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Neix un projecte per aprofitar la fusta dels boscos de pi negre de la Cerdanya amb un treball sostenible

La iniciativa Life Uncinata coordinada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), de Solsona, aposta per un model de silvicultura naturalística i l'aprofitament de la fusta

Un treballador forestal en una acció del projecte

Un treballador forestal en una acció del projecte / ACN

Miquel Spa

Urús

El projecte LIFE Uncinata ha posat en marxa les primeres actuacions de millora forestal en més de 60 hectàrees de boscos de pi negre del Pirineu, amb l’objectiu de compatibilitzar la producció de fusta amb la conservació de la biodiversitat. Aquesta iniciativa europea, coordinada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), aposta per un model de silvicultura naturalística que imita els processos naturals dels boscos, per tal d’incrementar-ne la resiliència i afavorir la lliure evolució dels ecosistemes de muntanya.

Les actuacions s’han iniciat a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà, on ja s’han intervingut unes 60 hectàrees. A la Cerdanya l'actuació es fa en un entorn forestal d'Urús. Durant els propers mesos, els treballs s’estendran al Ripollès, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. En aquestes zones, el projecte combina dues tipologies de gestió forestal: d’una banda, la gestió multifuncional, que busca compatibilitzar la producció de fusta amb la conservació dels valors ecològics; i de l’altra, la creació de rodals destinats a la lliure evolució, on la intervenció humana es redueix al mínim per permetre el desenvolupament natural del bosc.

En el primer cas, les actuacions consisteixen en aclarides selectives i en la gestió peu a peu dels arbres, mantenint aquells exemplars que contribueixen a la diversitat estructural, a la regeneració natural i a la fertilitat del sòl. Aquesta gestió pretén generar boscos més equilibrats, saludables i capaços de resistir millor fenòmens com els incendis forestals o les plagues. Segons explica Víctor Sazatornil, coordinador del projecte, “aquest tipus de gestió permet obtenir un bosc més divers i resilient, capaç d’adaptar-se als canvis ambientals”.

Pel que fa als rodals destinats a lliure evolució, s’han seleccionat zones amb un bon estat de conservació o amb presència d’espècies emblemàtiques com el gall fer o el mussol pirinenc. En aquests boscos es promou la presència d’arbres vells i de gran mida, així com de fusta morta, un element clau per a moltes espècies. També s’afavoreix la formació de petites clarianes que fomenten la regeneració natural i augmenten la heterogeneïtat estructural del bosc. Els acords signats amb les propietats estableixen que aquestes àrees quedaran lliures d’intervenció silvícola durant almenys 25 anys.

A banda de les tasques de gestió forestal, LIFE Uncinata també inclou accions per regular l’accés públic a zones amb fauna o flora sensibles, reduir la pressió dels herbívors amb tancats d’exclusió i millorar pastures per desviar-los fora dels boscos. Igualment, es duen a terme mesures per reduir el risc d’incendi, com ara tractaments silvícoles i la reintroducció controlada del foc com a eina de gestió.

El projecte, amb un marcat caràcter demostratiu, es du a terme en col·laboració amb propietats públiques i privades i abasta set espais protegits de la xarxa Natura 2000, entre els quals destaquen els parcs naturals de l’Alt Pirineu, Cadí-Moixeró i Capçaleres del Ter i del Freser, així com la Reserva Nacional de Caça de Boumort i la Serra de Montgrony. També s’hi sumen actuacions al Parc Nacional d’Aigüestortes i a la Reserva Natural de Larra-Aztaparreta, al Pirineu navarrès.

Amb un pressupost total de 3,7 milions d’euros, finançat en un 75% pel programa LIFE de la Unió Europea, el projecte disposa de cinc anys per desenvolupar accions que serviran de model per a la gestió forestal sostenible dels boscos de muntanya. A més del CTFC, hi participen el CREAF, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya La Pedrera, Integra Pirineus i OREKAN. Les dades que se n’obtinguin permetran extrapolar els resultats i establir bones pràctiques per conservar un dels hàbitats més valuosos i fràgils del territori.

Tracking Pixel Contents