Llívia analitzarà el Tractat dels Pirineus en una conferència amb Rafael Ribó

L’Institut d’Estudis Ceretans (IEC) culminarà aquest dissabte els actes de commemoració del Tractat dels Pirineus – Memorial Salvador Torrent Masip amb una conferència de l’exsíndic de greuges Rafael Ribó al Museu de Llívia. La xerrada, titulada “El Tractat dels Pirineus: dret a Cerdanya”, tindrà lloc a les 19 h a la sala d’actes del museu i posarà el focus en les conseqüències jurídiques que, avui encara, deriven d’aquell acord signat fa més de tres segles i mig.

Una part del programa commemoratiu ja es va celebrar a Puigcerdà el passat 9 de novembre, però restava pendent la ponència de Ribó, que s’emmarca en la voluntat de l’IEC i del Museu de Llívia de recuperar l’esperit divulgatiu del Memorial Salvador Torrent Masip, reprès l’any passat. Amb aquest cicle, les dues institucions busquen aprofundir en el coneixement històric i jurídic d’un episodi que continua condicionant el territori.

Què va suposar el Tractat dels Pirineus per a la Cerdanya?

Signat el 1659 entre la monarquia hispànica i el regne de França per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, el Tractat dels Pirineus va redibuixar radicalment els límits polítics dels territoris pirinencs. La Cerdanya en va ser un dels espais més afectats: a diferència d’altres zones frontereres, no es va dividir seguint criteris geogràfics clars, sinó que França va incorporar 33 pobles ceretans, mentre que d’altres es van mantenir sota jurisdicció hispànica. Aquesta partició irregular va generar una frontera complexa, plena de discontinuitats, que ha marcat la vida quotidiana de la comarca fins avui.

Un dels casos més singulars n’és Llívia, que, com a vila i no com a poble, va quedar exclosa del traspàs i va esdevenir un exclavament espanyol completament envoltat de territori francès. Aquesta situació ha comportat durant segles disputes, acords i normatives específiques –des del famós Tractat de Llívia de 1660 fins a convenis modernes de circulació i cooperació– que encara condicionen aspectes jurídics, administratius i de mobilitat. Precisament, aquest és un dels punts que Ribó abordarà en profunditat: com aquell acord del segle XVII segueix tenint conseqüències vigents en el dia a dia de la Cerdanya i especialment de la vila enclavada.

La conferència d’aquest dissabte, oberta al públic, vol aportar una lectura actual i documentada d’aquest llegat jurídic i polític, que continua definint la realitat transfronterera ceretana.