La Cerdanya davant del mirall: un estudi compararà l'actual comarca amb la descrita per Pau Vila el 1926
Les institucions acadèmiques de la vall preparen un programa d'actes pel centenari d'aquesta obra de referència del geògraf pare de la divisió comarcal

La Cerdanya el 1926 (esquerra) i l'actual (dreta) / arxiu

La Cerdanya davant del mirall. Les principals institucions acadèmiques de la vall encarregarà un estudi comparatiu per analitzar com era la comarca l’any 1926, quan es va publicar el llibre de l'històric geògraf Pau Vila impulsor de l'actual divisió comarcal, i com és en l’actualitat. El treball s’emmarca dins els actes previstos per a l’any vinent per commemorar el centenari d’aquesta obra de referència sobre el territori cerdà. Impulsen l'acció el Grup de Recerca de Cerdanya i l'Institut d'Estudis Ceretans entre d'altres entitats.
Entre les activitats que es preparen, també hi figura una conferència de l’urbanista amb molt probablement Oriol Nel·lo al voltant de l’evolució de la comarca al llarg del darrer segle. Paral·lelament, s’ha sol·licitat una subvenció per finançar un treball de recerca que permeti establir una comparativa detallada entre la Cerdanya de principis del segle XX i la d’avui.

Puigcerdà i els seus voltants a principi del segle passat / ARXIU PARTICULAR
L’estudi analitzarà especialment els canvis en l’arquitectura i el paisatge, així com l’evolució de l’economia comarcal. A l’època de Pau Vila, la Cerdanya era una comarca essencialment rural, relativament aïllada i amb una arquitectura molt definida, una realitat que ha experimentat una profunda transformació al llarg dels darrers cent anys, molt especialment a partir de l'últim tram del segle passat amb la construcció del Túnel del Cadí i la consolidació del turisme residencial.
L’objectiu del projecte és posar en relleu què s’ha mantingut i què ha canviat en aquest període, oferint una lectura rigorosa de l’evolució del territori i del seu model de desenvolupament.
La referència
El llibre La Cerdanya, publicat el 1926 pel geògraf i pedagog Pau Vila, és considerat una obra fundacional de la geografia moderna a Catalunya i una referència encara vigent per entendre el territori cerdà. Gairebé un segle després de la seva aparició, aquesta monografia continua sent un punt de partida obligat per a estudiosos, historiadors i amants del país que volen comprendre la realitat física i humana de la comarca.

El llibre de Pau VIla que l'any que ve farà 100 anys / ARXIU PARTICULAR
Amb La Cerdanya, Pau Vila va introduir una nova manera d’estudiar el territori, basada en criteris científics que integraven l’anàlisi del medi natural amb l’estudi de la població, l’economia i les formes de vida. L’obra descriu amb detall el relleu, l’origen glacial de la plana, les valls, el clima, la xarxa hidrogràfica i, alhora, la distribució dels nuclis habitats, l’activitat agrària i les dinàmiques socials de la comarca a inicis del segle XX, oferint una visió completa del paisatge.
El treball de Pau Vila destaca pel rigor metodològic i pel profund coneixement de camp. L’autor va recórrer la Cerdanya a peu, va observar el territori, va parlar amb la gent i va documentar les activitats quotidianes, amb la voluntat clara de relacionar natura i societat. Aquesta mirada integradora va suposar una ruptura amb la geografia purament descriptiva que predominava fins aleshores.
Nascut el 1881 a Sabadell, Pau Vila va ser una figura clau en la renovació pedagògica i científica del país. Autodidacta en gran part, va impulsar una geografia amb vocació educativa i de servei al país, que ajudés a entendre la diversitat del territori català. La Cerdanya va marcar l’inici d’una llarga trajectòria dedicada a l’estudi de Catalunya.
L’impacte del llibre va ser immediat i durador. Més enllà del seu valor acadèmic, l’obra va contribuir a reforçar la consciència comarcal i a situar la Cerdanya dins els grans estudis territorials del país. Avui, el llibre és considerat una peça clau del patrimoni cultural i científic català, i continua essent una eina de referència per entendre l’evolució del territori al llarg del temps.
- Aliança Catalana irromp amb trencadissa a Berga
- El restaurant de Manresa que enamora els fans de l’arròs: 'Dels millors que he menjat”
- Lluïsa Aliste, alcaldessa de Cardona: «És un orgull poder dir que el meu avi va ser un miner de la mina de sal de Cardona»
- Identifiquen el cadàver d'un jove que va aparèixer ofegat amb un cinturó de pedres en una cala de Lloret de Mar el 2018
- Retencions quilomètriques i accidents marquen el primer dia d’operació sortida del pont a la Catalunya central
- Gran preocupació entre els passatgers del bus urbà per l'incivisme de grups d'adolescents a Manresa
- Dotze sirenes alertaran la població en cas que es trenqui la presa de la Baells: 'Seria molt improbable, però el risc 0 no existeix
- Les fires i festes que no et pots perdre aquest Pont de Desembre