Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La Cerdanya geològica: la descoberta d'una raresa a Europa

El Grup de Recerca explica sobre el terreny la formació de la vall en un programa de sortides científiques

Els participants en la sortida geològica

Els participants en la sortida geològica / GRC

Miquel Spa

Miquel Spa

El Grup de Recerca de Cerdanya ha activat un programa de sortides que permet entendre sobre el terreny la gènesi d’una comarca singular, considerada la vall més assolellada d’Europa per la seva orientació d’est a oest, a través d'excursions geològiques que expliquen l’origen i l’evolució del paisatge. Aquestes activitats divulgatives combinen la recerca científica amb la interpretació directa del territori i ajuden a comprendre per què la Cerdanya presenta una morfologia diferent de la resta de valls pirinenques.

En aquest context, el grup ha organitzat aquest cap de setmana un de les sortides geològiques guiada pel geòleg Josep Maria Casas Tuset, en el marc de la Setmana Europea de la Ciència, centrada en l’estudi del rebliment neogen de la Cerdanya, corresponent als períodes del Miocè i el Pliocè, fa entre 20 i 5 milions d’anys. L’itinerari va començar al vessant nord, amb una primera parada a la carretera de Meranges i una segona al tram entre Meranges i Olopte, on es van observar els dipòsits de ventall al·luvial miocènics. A Sanavastre, el grup va analitzar els dipòsits lacustres del mateix període. El recorregut va continuar al vessant sud, amb una aturada a la carretera de Nas per estudiar els dipòsits vermells pliocens, i va concloure al pàrquing superior de Nas, amb una vista general de la plana i una síntesi final de la sortida.

Un detall geològic de l'entorn de la bassa de Sanavastre on es va fer la sortida

Un detall geològic de l'entorn de la bassa de Sanavastre on es va fer la sortida / GRC

Fossa tectònica d'origen alpí

Des del punt de vista geològic, la Cerdanya és una fossa tectònica d’origen alpí, formada per l’enfonsament d’un gran bloc de l’escorça terrestre entre dues grans serralades, el Pirineu axial al nord i les serres del Cadí i el Moixeró al sud. Aquesta depressió es va originar a partir de moviments tectònics posteriors a la formació dels Pirineus i es va anar omplint progressivament de sediments procedents de les muntanyes veïnes durant el Neogen. Els materials acumulats —graves, sorres, argiles i dipòsits lacustres— expliquen l’actual plana de la Cerdanya, una de les més extenses del Pirineu. L’orientació est-oest de la vall afavoreix una insolació excepcional, que condiciona tant el clima com els usos agrícoles i el paisatge.

Les sortides del Grup de Recerca tenen com a objectiu divulgar el coneixement de la geologia cerdana, facilitar la lectura i interpretació del paisatge i posar en valor el ric patrimoni geològic, mineralògic i paleontològic de la comarca, tot apropant la ciència a la ciutadania a través de l’observació directa del territori.

Tracking Pixel Contents