El mestre Enric Sàrries descriu el paper que va jugar l’Escola Pia a Puigcerdà entre els segles XVIII i XX

Enric Sàrries Ribalta tenia 24 anys quan va arribar a Puigcerdà per exercir de professor a l’Escola Pia. Era la seva primera experiència laboral, després d’haver-se format en Magisteri a Saragossa, llicenciar-se en Teologia a Salamanca i en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Aquella primera etapa professional, viscuda entre els anys 1966 i 1970, va deixar una empremta que, dècades més tard i ja jubilat, l’ha portat a reconstruir amb detall gairebé dos segles i mig d’història educativa a la capital cerdana.

Fruit de gairebé sis anys de recerca, iniciada el 2020, Sàrries acaba de publicar el llibre Presència de l’Escola Pia a Puigcerdà (1728-1972), una obra de més de 550 pàgines que repassa la trajectòria dels escolapis al municipi des de la signatura de la Concòrdia amb l’Ajuntament, el 1728, fins al tancament de l’escola l’any 1972. La documentació s’ha basat principalment en els fons de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i en l’arxiu de l’Escola Pia.

"Un acord clau per la vila i la Cerdanya"

El llibre descriu el paper educatiu de la institució, però també la seva presència social i institucional a Puigcerdà i a la comarca, amb implicació en àmbits com la gestió del bosc de Saltèguet o la junta del llac. L’etapa dels escolapis va finalitzar el 1972, quan, per motius principalment econòmics, les instal·lacions van ser venudes al Ministerio de Educación y Ciencia, amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament. Avui l’edifici acull l’Institut Pere Borrell. El mateix Sàrries recorda que "el 23 de novembre de 1728 se signà la Concòrdia entre l’Ajuntament de Puigcerdà i l’Escola Pia per crear una escola municipal. L’Escola va ser molt important per a Puigcerdà i la comarca. I tenia un pes social destacat, més enllà de la seva aportació en el camp educatiu en moltes generacions de cerdans”,

L’obra ha estat editada per Pinsà Edicions amb el suport de l’Escola Pia i de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La directora de l’arxiu, Erola Simon, ha qualificat aquesta col·laboració d’“excepcional”, tant per la rellevància del treball com pel vincle històric amb l’Escola Pia. En aquest context, recorda també la cessió, l’any 2014, del fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler, integrat per prop de 9.000 fotografies.

La presentació del llibre tindrà lloc aquest divendres, 5 de desembre, a les 7 del vespre, a la sala d’actes Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. L’acte comptarà amb la participació de l’autor, Enric Sàrries; el director general de l’Escola Pia de Catalunya, David Gallemí; l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra, i la directora de l’arxiu, Erola Simon.

Actualment, l’Escola Pia és una xarxa formada per escoles, fundacions i comunitats educatives amb més d’una vintena de centres a Catalunya. La seva presència al país es remunta a l’any 1683 amb la fundació de l’escola de Moià, i els seus orígens se situen a Roma, el 1597, amb l’obra impulsada pel sacerdot Josep Calassanç.