Armand Flaujat, professor de joves pastors: "Necessitem un relleu generacional"

L'interès dels joves, tant homes com dones, per ser pastors ha crescut en els últims anys, tot i que encara falta "relleu generacional", ha explicat en una entrevista a EFE Armand Flaujat (Puigcerdà, 1968), que porta més de tres dècades en l'ofici i coordinarà al maig un curs a Montblanc (Conca de Barberà) per formar nous pastors.

"La gent comença a estar una mica cansada de la vida a les grans ciutats, vol portar una vida més sana, sense tanta contaminació, menjar de manera molt més equilibrada. A més, als pobles rurals, als llocs on fas de pastor, l'amistat i el contacte amb els veïns té un valor molt més gran", explica Flaujat. Malgrat els atractius, apunta que no és tan senzill trobar persones disposades a dedicar-se al pasturatge.

"És molt més còmode treballar en una fàbrica o en una empresa, on tens un sou, fas unes hores i te'n vas. Ser pastor és molt vocacional, no pots pensar a fer 8 hores i marxar, sinó que sovint has de fer les hores que convingui, sense importar que sigui festiu o cap de setmana", afegeix.

Assegura que l'ofici de pastor és per tot plegat "sacrificat" i cal dedicar-hi moltes hores, però que alhora és "agraït" i permet la connexió amb la natura, la terra i els animals.

Sentir-se "lliure"

"El millor de ser pastor és que ets lliure. Estàs en contacte amb la naturalesa i amb l'entorn, i dones valor a moltes coses que la gent que treballa en llocs de treball convencionals no valora i molts ni saben ni que existeixen, com l'empatia i el sentiment que es té amb els animals", manifesta Flaujat.

En canvi, diu que "el pitjor és el preu del producte i l'estatus que té actualment el sector primari". "No és una professió ben pagada ni prou valorada. Per tirar endavant cal buscar alternatives: apostar per un producte de qualitat i fer treballs vinculats a la terra, com col·laborar en la reducció del risc d'incendis forestals netejant franges i boscos", confessa.

"No és una feina amb un sou fix cada mes: hi ha períodes en què no tindràs xais ni cabrits per vendre i d'altres en què tota la producció es concentra. No és una economia estable d'ingressos mensuals, sinó que va per temporades, però s'hi pot viure perfectament", conclou Flaujat.

Cada vegada més dones pastores

En l'apartat positiu, el veterà home de camp destaca l'aproximació de les dones al pasturatge especialment en els últims anys."Antigament era un ofici molt masculinitzat, però actualment hi ha moltes noies que s'hi han sumat i ho fan molt bé", apunta.

Flaujat coordinarà al maig un curs al centre de formació de ramaderia extensiva i paisatges La Pleta de Montblanc, dirigit a joves d'entre 16 i 29 anys que vulguin dedicar-se al pasturatge i que durarà sis setmanes.

"És primordial que els joves tinguin empatia amb els animals i ganes i vocació. A partir d'aquí, hi ha molt a aprendre: el maneig dels ramats i dels gossos pastors i de protecció, l'alimentació i el benestar animal, les tècniques de silvopastura, la interacció amb la fauna salvatge, el cicle de cria i temes de normatives i de com iniciar la teva explotació", explica sobre la formació.

Flaujat, monitor titulat d'ensinistrament per l'Institut de l'Élevage (França), té 30 anys d'experiència en l'ensinistrament de gossos i formació de nous ensinistradors, és tècnic en gossos de protecció de l'Institut Pirinenc i ha col·laborat amb els governs de Xile i Alemanya en mesures per protegir els ramats dels pumes o els llops.

Així mateix, va ser el primer pastor del projecte PirosLife per compaginar la ramaderia extensiva amb la reintroducció de l'ós bru al Pirineu.