El Govern presenta una nova Llei d'Alta Muntanya per satisfer les noves necessitats rurals

El Govern de la Generalitat ha presentat l’avantprojecte de la nova Llei d'alta muntanya, un conjunt de mesures que substitueix la legislació actual de l’any 1983, amb l’objectiu de donar resposta als canvis socials, econòmics, ambientals i institucionals que han marcat les darreres dècades. Aquesta nova norma, que ha estat sotmesa a informació pública durant un mes perquè la ciutadania pugui presentar al·legacions, està dissenyada per fomentar el desenvolupament econòmic i social de les comarques de muntanya, amb un especial focus en el Pirineu.

Segons la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, la nova llei respon a un compromís llargament pendent amb el territori de muntanya, que durant anys ha demanat una normativa més adaptada a la seva realitat. "És una llei que neix amb la voluntat de donar respostes útils i concretes a les necessitats d'aquestes zones, respectant la seva singularitat i la seva diversitat", va declarar Paneque en una roda de premsa celebrada recentment.

Una llei per a l’economia i el benestar del territori

L’avantprojecte de la nova llei té com a objectiu fonamental dinamitzar el territori de muntanya, amb un pla d'actuacions estratègiques que es renovarà cada sis anys. Aquest pla recollirà projectes innovadors, tractors de l’economia i generadors de benestar social, amb un impacte supramunicipal i finançats públicament. "Volem impulsar projectes capaços de transformar l'alta muntanya, aprofitant els seus actius i contribuint a l'arrelament de la població", va assegurar Paneque.

Els projectes inclosos en aquest pla hauran de complir una sèrie de requisits, com ara la capacitat de dinamitzar l'economia local, tenir un caràcter innovador i generar un impacte positiu a nivell supramunicipal. Seran projectes viables i autosuficients, amb l’objectiu de garantir la seva sostenibilitat a llarg termini.

Canvis en la governança i el territori afectat

Un dels aspectes més importants de la nova llei és la creació d’una nova estructura tècnica per a la gestió i implementació de les polítiques de muntanya. Es posarà en marxa l'Oficina Tècnica d'Alta Muntanya, que tindrà dues funcions principals: actuar com a observatori per identificar les necessitats i reptes del territori, i coordinar la creació i desplegament del Pla d’actuacions estratègiques. "L'Oficina Tècnica serà la porta d’entrada de la Generalitat al territori de muntanya", va explicar Paneque.

A més, la nova llei reformula el Consell General de l’Alta Muntanya, que passarà de ser un òrgan consultiu a un espai de participació i decisió. Aquest consell tindrà capacitat efectiva per influir en les polítiques que afecten els territoris de muntanya, garantint així una governança més propera i eficaç.

Àmbit territorial i exclusions

El nou marc legal abasta un conjunt de comarques de muntanya, com l’Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, que ja estaven incloses en l'antiga llei. Aquestes zones ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya, però només aporten el 2% de la població. La Garrotxa, tot i que en l’anterior legislació formava part de l’alta muntanya, ha quedat exclosa de l’àmbit d’aplicació d’aquesta nova llei, ja que no compleix els criteris físics que defineixen l'alta muntanya, tot i que continuarà rebent alguns beneficis de la nova normativa.

Els municipis de muntanya que no compleixen els requisits de l'alta muntanya no queden desprotegits, ja que estan emparats per altres legislacions relacionades amb els municipis rurals. Així, la nova llei continuarà oferint tractament preferent a aquests territoris en matèria de subvencions i ajuts.

Nous reptes i adaptació al canvi climàtic

Els territoris de muntanya es veuen afectats per diversos reptes, com el canvi climàtic, que amenaça els serveis ecosistèmics i augmenta els riscos geològics, com despreniments de roques, allaus i esllavissades. Aquests territoris també pateixen la dispersió de nuclis habitats i la falta de recursos locals, fet que fa necessari un major esforç per la prestació de serveis bàsics. "Aquesta llei és una resposta integral als reptes que afronten els nostres territoris més vulnerables", va concloure Paneque.

La nova Llei d’alta muntanya vol ser una eina per impulsar la sostenibilitat, la resiliència i el desenvolupament econòmic dels territoris de muntanya, centrant-se en la seva singularitat i en la necessitat de polítiques públiques adaptades a la seva realitat. Amb l’Oficina Tècnica d'Alta Muntanya i el Pla d’actuacions estratègiques, el Govern busca garantir que aquests territoris no només facin front als reptes actuals, sinó que també aprofitin les seves potencialitats per generar benestar i seguretat a la seva població.