L’Observatori de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu, model de gestió científica i sostenible

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’espai protegit més gran de Catalunya amb bona part del seu territori a l'Alt Urgell, ha consolidat des de 2019 l’Observatori de Recerca com una eina clau per aplicar la ciència a la gestió del territori. L’objectiu és apropar el coneixement científic a la presa de decisions, enfortir el vincle amb la societat local i impulsar models de gestió adaptats a les singularitats del Pirineu. El lema de l’Observatori, “El coneixement de proximitat”, sintetitza aquest compromís amb la recerca local i aplicada. Així ho recull Prismàtic, la plataforma de coneixement d’accés obert dissenyada per ajudar a la presa de decisions durant la planificació i gestió del patrimoni natural i la biodiversitat.

Una de les funcions principals de l’Observatori és coordinar la Comissió Científica del Parc, formada per una trentena d’experts en ciències de la Terra, de la Vida i Socials amb arrelament al territori. Segons Francisco Lloret, president de la Comissió i catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, “La Comissió Científica del Parc es configura com un vincle entre l’Observatori de la Natura i el món acadèmic, facilitant el desenvolupament del coneixement i la seva aplicació a les necessitats del territori”.

L’Observatori impulsa la recerca a través de beques Salvador Grau i Tort, assessorament científic i suport a projectes locals i transfronterers. Entre els projectes destacats hi ha el REPICA, liderat des de la UAB, que integra experts acadèmics, gestors del Parc i ramaders per repensar la gestió dels espais oberts i la ramaderia extensiva davant el canvi climàtic, tot preservant els ecosistemes d’alta muntanya.

Des de 2021, l’Observatori ha tutoritzat 30 pràctiques universitàries, dirigit 16 treballs finals, organitzat sortides de camp per a més de 300 alumnes, 30 xerrades de divulgació i unes jornades de recerca amb 76 comunicacions científiques. A través de les beques, s’han donat suport a 33 projectes, amb un 90% liderats per investigadors pre- i postdoctorals i un 95% cofinançats per fons nacionals i internacionals, atraient nou talent i inversió al territori.

A llarg termini, l’Observatori estableix parcel·les de seguiment de biodiversitat i del canvi climàtic, incloent pastures alpines, molleres, boscos madurs i transsectes d’altitud per monitoritzar l’escalfament i el permafrost, en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya. Segons Oriol Grau, coordinador de l’Observatori, “Entendre i anticipar-nos als canvis és essencial per conservar aquest territori d’alt valor natural”.

La cooperació transfronterera amb Andorra i l’Arièja és un pilar clau, ja que permet abordar la gestió d’un territori orogràficament complex i garantir que la recerca i la gestió avancin de manera coordinada. Marc Garriga, director del Parc, apunta que “la recerca i la gestió han d’anar de la mà, no només a nivell local sinó també transfronterer”.

Amb aquesta combinació de coneixement científic, implicació de la societat local i compromís amb una gestió adaptada al territori, l’Observatori de Recerca s’ha consolidat com un model inspirador per a altres espais naturals protegits, ajudant a transformar la ciència en decisions efectives de conservació i sostenibilitat. “Altres Parcs Naturals i la Generalitat segueixen amb atenció aquesta iniciativa, que s’està convertint en un referent en gestió d’espais protegits”, conclou Francisco Lloret.