L'Alt Pirineu reclama veu pròpia en el mapa d’emergències
Cerdanya i Alt Urgell volen un nou model adaptat a la realitat de muntanya i refusen la inclusió a la Catalunya Central
El Consell d'Alcaldes de l'Alt Urgell / CCAU
La Cerdanya i l’Alt Urgell planten cara al model de regions d’emergències que ha dictat el Govern de la Generalitat i reclamen una regió pròpia de l’Alt Pirineu. Les dues comarques volen sortir de l’actual esquema i disposar d’una estructura adaptada a la realitat pirinenca, tant des del punt de vista geogràfic com social, econòmic i de mobilitat.
En aquest context, el Consell d’Alcaldes de l’Alt Urgell ha acordat sumar-se a la petició que va aprovar per unanimitat el ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell perquè la recentment creada Regió d’Emergències Pirineus passi a anomenar-se Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu. A més, els batlles reclamen al Departament d’Interior i Seguretat Pública que la seu principal de la nova estructura s’ubiqui a l’Alt Urgell, on ja hi ha des de l’any 2008 els serveis territorials d’Interior a l’Alt Pirineu i Aran.
En una declaració conjunta que també es portarà al pròxim ple del Consell Comarcal, els alcaldes defensen que, aplicant el mateix criteri que en el desplegament dels serveis territorials de Salut i Educació al Pallars Jussà, el més raonable seria que la regió d’emergències pirinenca tingués la base a l’Alt Urgell. Ho justifiquen, sobretot, pel volum d’habitants, tant fixos com de pas, que sumen l’Alt Urgell i la Cerdanya, dues comarques a més frontereres amb Andorra, fet que comporta un nivell de trànsit molt superior al de la resta del Pirineu.
El Consell d’Alcaldes de l’Alt Urgell també ha expressat el seu suport a la petició dels alcaldes i del Consell Comarcal de la Cerdanya perquè la comarca deixi d’estar adscrita a la regió d’emergències de la Catalunya Central i passi a formar part de la del Pirineu. La reclamació es basa en la condició de la Cerdanya com a “comarca inequívocament pirinenca”, tant per les seves característiques geogràfiques i climàtiques com per la seva estructura social, econòmica i de mobilitat.
La reunió del Consell d’Alcaldes, celebrada aquesta vegada a l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet, també va servir per abordar altres qüestions d’actualitat. La directora dels serveis territorials d’Educació, Carlota Valls, hi va exposar els canvis previstos en el mapa escolar comarcal per al curs 2026-2027, mentre que els ajuntaments van conèixer les properes passes del projecte de codificació d’edificis aïllats per facilitar la feina dels cossos d’emergències.
Durant la trobada també es van presentar experiències de gestió forestal mitjançant la posada en marxa de xarxes de calor als municipis de la Seu d’Urgell, Organyà i Coll de Nargó, així com les novetats de la Llei d’Alta Muntanya, exposades pel director general de Polítiques de Muntanya, Carlos Guàrdia. Finalment, es van donar a conèixer les xifres principals del pressupost del Consell Comarcal per al 2026, que ascendeix a 11,1 milions d’euros i que es sotmetrà a votació en el ple de dijous vinent, dia 19.
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt
- El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
- La protectora de Manresa difon un vídeo per denunciar una dona que va abandonar un gos a les seves instal·lacions
- Núria Fargas: «Els temps gloriosos de la televisió no tornaran, però a TV3 el públic encara ens respon»
- Dos joves emprenedors donen una nova vida a l’històric bar Montemar de Manresa
- Un matí de primavera fa arrencar amb força la Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona
- Em sento orgullosa de ser una dona que treballa en un sector masculinitzat
- Alguns clients se senten orgullosos que sigui una dona, però d'altres en desconfien
