Una descoberta replanteja els origens de Llívia i la situa en una xarxa de viles romanes dedicades a Lívia Drusil·la

Un estudi arqueològic pot fer girar com un mitjó les teories admeses històricament sobre l’origen del nom ‘Llívia’ i, alhora, poden vincular la vila cerdana amb altres de l’arc mediterrani que tenen el mateix nom.

Les últimes investigacions arqueològiques i l’ús de nous mètodes com el 3D i la intel·ligència artificial (IA) aplicades a una peça d’una escultura romana trobada al Fòrum de Llívia han permès els historiadors proposar una nova teoria sobre l’origen del nom de Llívia. L’estudi ha estat realitzat per Ana Zapatero i Ana Sanmiguel de l’UAB amb Cèsar Carreras Monfort, doctor en Història Antiga i Arqueologia també de l’UAB.

Segons aquest estudi, que recull de manera completa la publicació municipal 'El Quadern' de Llívia en la represa de la seva activitat, l’escultura trobada al Fòrum de Llívia sembla representar Lívia Drusil·la, l’emperadriu romana i mare de l’emperador Tiberi. Mitjançant l’ús de tècniques digitals d’última generació, com la superposició d’imatges 3D i xarxes neuronals d’intel·ligència artificial, els investigadors han pogut realitzar una reconstrucció aproximada del rostre de l’emperadriu, confirmant la relació amb el fragment d’escultura localitzat.

L’escultura, que forma part d’un conjunt més ampli, es considera una representació de Lívia, qui va ser una figura central en la propaganda imperial durant el regnat d’August. Els historiadors han utilitzat la identificació d’aquest fragment per reobrir el debat sobre el topònim «Iulia Libica» que fa referència a la fundació de la ciutat romana i que es vincula directament amb el nom de Llívia. Així, fins ara, s’havia acceptat una teoria que atribuïa el nom «Iulia Libica» a un compost de llatí, amb «Iulia» referint-se a la fundació de Juli Cèsar i «Libica» a una població indígena celtibera. Tanmateix, l’associació de la ciutat amb Lívia Drusil·la, tot coincidint amb la seva gran popularitat com a figura cultural després de la seva mort, obre la porta a una nova hipòtesi. La teoria proposa que la ciutat de Llívia hauria estat fundada o batejada en honor a Lívia, una dona que va ser no només la mare de l’emperador Tiberi, sinó també una figura de referència a l’Imperi Romà. L’exemple de ciutats dedicades a Lívia, com Livias (a Jordània) o Liviopolis (a l’Àsia Menor), reforça aquesta idea, donant més pes a la possibilitat que Llívia hagi rebut aquest nom en reconeixement a la seva figura.

L’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) i la tecnologia 3D no només ha permès identificar la figura representada a l’escultura, sinó que també ha ajudat a fer una reconstrucció digital del rostre d’altres representacions de Lívia. Així, gràcies a la xarxa neuronal convolucional dissenyada per l’equip de l’UAB, els investigadors han obtingut resultats que confirmen que el fragment de Llívia podria ser, de fet, una representació de l’emperadriu.

Aquesta aplicació de la IA no només complementa l’anàlisi tradicional, sinó que també planteja noves perspectives per a l’estudi de l’escultura romana, especialment quan es tracta de fragments o quan diversos personatges comparteixen trets semblants. Els investigadors de l’UAB apunten que el projecte continua en fase de desenvolupament i que estan treballant en la creació d’un model d’IA més avançat que pugui millorar la identificació de peces arqueològiques i ampliar els coneixements sobre la història de Llívia i la seva relació amb l’Imperi Romà.

Aquesta nova aplicació de tecnologies digitals i IA obre un camí nou en l’estudi de l’arqueologia, permetent als investigadors apropar-se més a respostes definitives sobre l’origen i la identitat de les peces trobades en jaciments històrics com el de Llívia.

Un rínxol dona la pista sobre la possible identitat de l’escultura

La nova tesi sobre l’origen del topònim ‘Llívia’ i la identitat de l’estàtua trobada va sorgir d’una premonició i d’un rínxol. Així ho expliquen els historiadors: «durant les campanyes del 2016 i 2017 es va excavar la part central del fòrum romà de Iulia Libica, l’actual Llívia, i es va identificar el temple que presidia la part nord de la plaça. Adossat al mur oriental del temple, es va trobar un mur d’opus spicatum (fet amb pissarres conformen una mena d’espiga), que feia servir fragments d’escultura de marbre blanc de Carrara (pedrera italiana de Luni) com a material constructiu. Una de les escultures trobades el 2016 corresponia a un fragment d’una cara femenina, que inicialment vam interpretar com una divinitat (Carreras et alii, 2021). Ara bé, arran d’una visita d’un especialista en escultura romana, Julio César Ruiz, ens va assenyalar que aquesta tenia un rínxol al costat de l’orella dreta molt comú en les escultures de Lívia Drusil·la, i que també compartia amb altres dues dones de la casa imperial d’August: Octàvia Menor, la seva germana, i Júlia, la seva filla. A més a més, com les altres escultures trobades, semblaven identificar personatges de la família imperial i la cronologia de l’exedra ens situava a la segona dècada del segle I dC, per tant, la proposta d’identificació com Lívia Drusil·la semblava versemblant. Malgrat que tenim només una quarta part del rostre, es va pensar de fer servir imatges d’escàner 3D i fotogrametria per tal de fer comparacions amb altres exemplars complets com l’escultura de la Lívia de Paestum (Museo de Arqueología Nacional), la de Medina Sidonia (Museo de Cádiz) o la del British Museum. L’estudi explica que: «com que Tiberi no era fill biològic de l’emperador August i estava vinculat a ell pel matrimoni de l’emperador amb la seva mare Lívia, calia enfortir el parentiu amb el primer emperador».

Subscriu-te per seguir llegint