Quan el Prat de Cadí era un estany: un estudi reconstrueix el paisatge glacial de la Cerdanya

Un estudi amb el nom Glacicadí, coordinat per Marc Oliva de la Universitat de Barcelona i amb la col·laboració de diverses universitats i Meteopirineus, ha permès reconstruir el paisatge glacial de la Serra del Cadí. Les investigacions se centren especialment al Prat del Cadí i al Prat d’Aguiló, on s’han recollit desenes de mostres de roca per determinar quan les glaceres es van retirar.

Segons el tècnic meteoròleg Albert de Gracia, les datacions amb isòtops cosmogènics indiquen que fa entre 100.000 i 12.000 anys hi havia 19 glaceres a la serra. La majoria es concentraven al vessant nord, on eren més curtes per la gran inclinació i ocupaven canals estretes. Les glaceres del vessant sud, en canvi, eren menys nombroses però més extenses, amb un flux més lent degut a la menor inclinació i a la major acumulació de gel.

El treball apunta que les temperatures eren entre 6 i 8 graus inferiors a les actuals, mentre que les precipitacions eren similars a les d’avui. Aquestes condicions van contribuir a configurar el relleu actual del Cadí: les parets escarpades del vessant nord i les profundes canals. El Prat del Cadí, una icona del Parc Natural, va ser un estany colmatat format per una morrena glacial que retenia sediments i aigua.

Així, el projecte Glacicadí és una iniciativa de recerca centrada en la caracterització geomorfològica i l’establiment de la cronologia del glaciarisme quaternari a la Serra del Cadí. S’ha desenvolupat amb el suport del Parc Natural del Cadí‑Moixeró, amb el geògraf Marc Oliva de la Universitat de Barcelona com a investigador principal i coordinador.

L’objectiu principal del projecte és reconstruir com era el paisatge glacial de la Serra del Cadí, quan van existir i evolucionar les glaceres que van modelar parts del relleu actual i determinar la cronologia d’aquest procés durant el Quaternari tardà (fins fa uns 100 000‑12 000 anys). Per fer-ho s’utilitzen tècniques de datació per isòtops cosmogènics, que permeten saber quan les roques van quedar exposades a la radiació còsmica després del retir del gel. Aquestes datacions aporten dades sobre l’antiga extensió de les glaceres i la seva evolució al vessant nord i sud de la serra.

Els resultats indiquen que durant aquest període hi va haver diverses glaceres (19 segons algunes reconstruccions científiques) que van influir de manera decisiva en la morfologia actual de la serra, donant lloc a canals, circs i acumulacions morrèniques que encara avui es poden observar. La recerca també forma part d’estudis més amplis de paleoclimat i glaciació als Pirineus, combinats amb modelatge de glacials i interpretacions geomorfològiques.

A més de la component estrictament científica, el projecte Glacicadí contribueix a generar material divulgatiu i a facilitar informació perquè el públic pugui conèixer millor com es va formar el paisatge del Cadí a través de les glaciacions, donant suport a activitats de divulgació i interpretació al territori. Aquest tipus d’iniciatives s’integra en la tasca del Parc Natural del Cadí‑Moixeró d’impulsar el coneixement del patrimoni geològic i natural de la serra.

Els resultats del projecte han permès crear material divulgatiu per explicar la història glacial de la serra. La informació està disponible al Parc Natural del Cadí Moixeró per a tots els interessats en la geologia i la història del paisatge pirinenc.

Subscriu-te per seguir llegint