El Pi Negre al Pirineu avança, amb un futur incert

Els boscos de pi negre (Pinus uncinata) als Pirineus, considerats un hàbitat protegit per la Unió Europea a través de la Directiva Hàbitats, han experimentat un augment significatiu en la seva superfície en les darreres dècades. Un informe exhaustiu elaborat pel projecte LIFE Uncinata, coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i amb la participació del CREAF, ha revelat que la cobertura forestal d'aquests boscos ha passat del 18% al 45% en algunes zones dels Pirineus. Aquest creixement ha estat especialment notori en les zones més baixes de la serralada, on els boscos de pi negre han colonitzat antics prats d’alta muntanya abandonats fa dècades.

Tot i aquest augment favorable, l’informe també alerta sobre els perills que presenta el canvi climàtic. Els models de futur indiquen una regressió dràstica de les zones idònies per al pi negre, que podrien reduir-se fins a un 70% el 2040, i pràcticament desaparèixer al final del segle, si la temperatura segueix augmentant i les sequeres es fan més intenses. Això afectaria en especial les zones de baixa muntanya, on el bosc podria desaparèixer per complet, tot i que el bosc de pi negre podria desplaçar-se cap a altituds més elevades. Aquesta situació podria tenir greus implicacions per a la biodiversitat i l’equilibri ecològic d’aquestes zones.

Una maduresa forestal per millorar la resiliència

Malgrat l'expansió de la superfície forestal, només un 9% dels boscos de pi negre actuals han arribat a un cert grau de maduresa. La majoria de les masses forestals són encara joves, densos i estructuralment molt homogenis, la qual cosa els fa més vulnerables a les perturbacions derivades del canvi climàtic, com sequeres o incendis. Segons Jordi Vayreda, investigador del CREAF i líder de la diagnosi, és fonamental fomentar la maduresa dels boscos perquè un bosc madur pot resistir millor les adversitats.

Per aconseguir-ho, el projecte LIFE Uncinata promou la gestió forestal adaptativa per millorar la salut i la resiliència dels boscos de pi negre. Algunes de les mesures proposades inclouen protegir arbres vells, augmentar la fusta morta de grans dimensions i crear petites obertures al bosc per permetre l’entrada de llum i afavorir altres espècies arbòries i arbustives. Segons Pol Guardis Bedmar, investigador del CTFC, també és important aplicar tècniques de selecció d’arbres per irregularitzar l'estructura del bosc i fomentar la biodiversitat.

Protecció i aprofitament sostenible

L’informe també destaca que només un 27% dels boscos de pi negre es troben en un bon estat de conservació. A la pràctica, això vol dir que una part significativa de les masses forestals necessiten més protecció i intervencions per millorar el seu estat. En aquest sentit, el projecte LIFE Uncinata proposa una gestió que compatibilitzi l’aprofitament del bosc amb la seva conservació. Així, es podrien fer aclarides selectives i marcatges d’arbres per regular l’extracció de fusta sense afectar la qualitat i la biodiversitat de l’ecosistema.

Els boscos més ben conservats de pi negre es concentren a les zones protegides del Pirineu, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, on la menor pressió humana i la major protecció ajuden a conservar millor aquests ecosistemes. Aquesta protecció, sumada a una gestió forestal orientada a la sostenibilitat, és essencial per garantir la conservació a llarg termini d’aquest hàbitat prioritzat per la Unió Europea.

Un futur incert però amb esperança

Tot i els reptes imposats pel canvi climàtic, el projecte LIFE Uncinata mostra que una gestió forestal adequada pot ajudar a mitigar els efectes adversos que poden sofrir els boscos de pi negre. Amb la implementació de mesures que afavoreixin la maduresa del bosc i una millor gestió de la biodiversitat, es pot millorar la resiliència dels boscos davant els canvis que ja estan arribant. Tanmateix, els experts alerten que la pressió climàtica continua sent el principal factor de risc per a aquests ecosistemes, i cal continuar treballant per garantir el futur de les muntanyes pirinenques i els seus boscos de pi negre.