Quan la Cerdanya va ser Mallorca

La Cerdanya va ser un dia part administrativa de Mallorca en un episodi de la història medieval de la qual ara els cerdans ja en coneixen més detalls. La Sala Sebastià Bosom de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya, a Puigcerdà, ha acollit aquest cap de setmana la tercera conferència del cicle "Explica’m una història", dedicat a la història local, organitzat pel Consell Comarcal, l'Arxiu Comarcal i el Grup de Recerca de Cerdanya. La doctora en Història i especialista en Història Medieval Laura de Castellet ha ofert una conferència titulada "Quan érem Mallorca" sobre aquest període medieval en què Cerdanya i Rosselló van formar part del Regne de Mallorca, entre els anys 1276 i 1343.

De Castellet ha contextualitzat històricament aquesta etapa, explicant com Puigcerdà va esdevenir una de les ciutats més importants de Catalunya en termes de població i economia. Ha fet èmfasi en la indústria de la llana, que va ser un dels motors econòmics de la regió. El Regne de Mallorca, lluny de ser un projecte secundari del rei Jaume I, va tenir una gran importància, i segons l'historiadora, podia haver assolit una influència semblant a altres grans potències comercials de l'època, com Venècia o Gènova.

Aquesta conferència complementa l'exposició "Quan érem Mallorca. Geopolítica, economia i vida quotidiana a la Cerdanya entre els segles XIII i XIV", que va oferir l'Arxiu l'any passat. La mostra aprofundia en aquest període de la història local, encara poc conegut, utilitzant la documentació de l'època per recrear personatges reals com Andreas Manet, mercader de Florència, o Berenguer Guillem, un draper de Puigcerdà que va mantenir converses amb Manet el març del 1320 per establir negocis conjuntament.

Segons va explicar llavors Erola Simon, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, aquesta exposició apropa al gran públic un moment "singular" de la comarca, explicant la vida quotidiana de la Cerdanya medieval. A través de documents originals, com el Liber firmitatis de 1315-1316, es van poder entendre les condicions polítiques, econòmiques i socials d'aquella època. La mostra també destacava la importància de Puigcerdà com a capital comercial, amb la presència de comunitats religioses com els dominics i franciscans, i la proliferació de la comunitat jueva fora muralles.

Durant aquest període, Puigcerdà va viure un creixement urbanístic important, amb grans obres públiques com la reconstrucció de l’església de Santa Maria i el Pont de Sant Martí. La producció de teixits de llana va ser crucial, ja que va proporcionar feina a molts habitants de la comarca i va permetre exportar els seus productes per tota la Mediterrània.

L'exposició, composta per 10 plafons, va permetre als visitants interactuar amb el passat mitjançant codis QR que expliquen les històries de personatges com Arnau Embertat, notari de Puigcerdà, o Sibil·la Aleu de Prats, una aprenenta de teixidora.

Aquesta mostra va oferir una nova mirada a una època de la història de la comarca que, tot i ser fonamental per al seu desenvolupament econòmic i social, ha estat tradicionalment oblidada pels investigadors. A través d’aquesta exposició, l'Arxiu Comarcal va donar a conèixer un patrimoni documental que avui té més de 700 anys, amb l'objectiu de divulgar un període fonamental per a la història de la Cerdanya.