ENTREVISTA | Alba Oms Nova gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà
Alba Oms: "Si els professionals treballen en bones condicions, el pacient rep millor atenció"
La nova gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà encara el repte de consolidar una atenció primària de qualitat la Cerdanya amb bons acords per especialitats amb altres centres

La nova gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Alba Oms, a l'entrada de la seu / MIQUEL SPA

La nova gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Alba Oms, acaba d’assumir el càrrec amb la voluntat de consolidar un projecte a llarg termini i reforçar l’atenció sanitària a la comarca. Nascuda a Manresa i veïna de Sant Julià de Cerdanyola, Oms acumula una llarga trajectòria en gestió sanitària, Oms defensa un model que combini gestió eficient i qualitat assistencial. En aquesta entrevista repassa el seu perfil, els motius que l’han portat a assumir el càrrec i els principals reptes de futur de la Fundació.
Oms va ocupar fins el 2024 la gerència de la Regió Sanitària Catalunya Central i la direcció dels serveis territorials de Salut. Des del novembre del 2022 exercia també com a gerent del CatSalut a la Catalunya Central, des d’on coordinava les polítiques sanitàries i la planificació assistencial d’aquest territori. En els últims mesos treballava de monitora d'esquí en una escola de la Molina, fins que li va caure la possibilitat de tornar a la gestió de serveis sanitaris a la Fundació Hospital de Puigcerdà...
— Qui és Alba Oms?
— Sóc una persona molt vinculada a la muntanya. Tot i haver nascut a Manresa, la meva família ha estat sempre molt lligada al Berguedà, un territori que conec des de petita. Aquesta vinculació amb la muntanya i el territori ha marcat molt la meva trajectòria personal.
— Quin és el seu perfil professional?
— Soc llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses (ADE). Tot i aquesta formació, pràcticament tota la meva trajectòria professional ha estat vinculada al sistema de salut. Això fa que la meva mirada no sigui només economicista. En salut la gestió ha d’estar al servei de l’assistència i, en alguns casos, això vol dir prioritzar la qualitat o els resultats assistencials per sobre d’altres criteris.
— Què la va portar a presentar-se al càrrec de gerent?
— La proposta va sorgir des del mateix territori. Durant un temps havia coincidit professionalment amb l’anterior gerent i em va animar a presentar-m’hi quan va decidir deixar el càrrec. A partir d’aquí es va iniciar un procés de selecció extern en què hi participaven diversos candidats i finalment vaig ser escollida.
— Coneixia la Fundació abans d’assumir el càrrec?
— Coneixia professionals que hi treballen i, dins del sistema sanitari, és una institució molt valorada. No la coneixia en profunditat, però sí que era una entitat estimada dins del sector.
— Com afronta aquest nou repte professional?
— El que més em motiva és poder treballar pel territori. Després d’anys treballant a la Catalunya Central, poder contribuir al sistema sanitari d’una zona de muntanya és un repte molt atractiu. L’objectiu és garantir serveis sanitaris de qualitat i de proximitat, definint bé quins serveis es poden prestar al territori i quins han de derivar-se a centres més especialitzats.
— Com veu l’organització sanitària d’aquest territori, amb un Pirineu que ara queda integrat a la Catalunya Central...
— El repte és trobar l’equilibri entre la proximitat i l’especialització. Hi ha serveis que s’han de poder prestar a prop de casa, però altres requereixen equips i infraestructures molt especialitzades que no es poden replicar a tot arreu. Per això és important definir bé els circuits assistencials i la coordinació amb altres hospitals. Entre l'Alt Pirineu i la Catalnya Central...És un tema que encara s’està definint. El sistema sanitari està treballant en noves fórmules d’integració territorial per millorar la coordinació entre serveis. Caldrà veure com evoluciona i quin encaix tenen territoris com la Cerdanya.
— Quins són els principals reptes interns de la Fundació?
— El primer és garantir que els professionals puguin treballar en bones condicions i en un entorn segur. Si els professionals treballen amb garanties i satisfacció, l’atenció a les persones millora. Aquesta és la base de tot el sistema.
— Quina dimensió té actualment la fundació?
— És una organització important per al territori. La plantilla se situa al voltant dels 200 treballadors, entre diferents serveis assistencials i sociosanitaris.
— Hli ha sous molt elevats a la Fundació?
— No m'ho ha semblat. De fet, els sous es marquen pels convenis i recullen lstipulat per antiguitat i serveis prestats. Als territoris petits de vegades passa que els professionals concentren diverses responsabilitats, cosa que a les ciutats no passa perquè tot està més fragmentat.
— La Fundació està governada per un patronat amb alguns representants que semblen d'una organització antiga... Com valora aquest model?
— És un model habitual en les fundacions sanitàries. Té particularitats, però també té aspectes positius, especialment en la proximitat amb el territori. En aquest cas he rebut molt suport tant del patronat com de l’alcalde de Puigcerdà, que n’és el president. M'he sentit molt ben rebuda, tant per part dels professionals com del patronat. Quan arribes a una organització nova és important sentir aquest suport per poder començar a treballar amb confiança.
— Per la Fundació han anat passant gerents, el seu projecte és a llarg termini?
— Aquesta és la voluntat. Durant el procés de selecció ja es va plantejar que es buscava una gerència amb vocació de continuïtat. Si hi ha encaix entre les dues parts, la idea és consolidar un projecte estable.
— La fundació té actualment un pla estratègic en marxa. Quines són les principals línies?
— El pla estratègic s’estructura en quatre grans eixos. El primer és l’evolució del model assistencial. El segon és l’eficiència operativa en la gestió del dia a dia. El tercer se centra en l’organització i els professionals, amb l’objectiu de reforçar el clima laboral i la gestió del talent. I el quart posa el focus en el territori i en les aliances estratègiques amb altres institucions.
— Quin és el calendari d’aquest pla?
— És un pla que abasta el període 2025-2031. Es va aprovar a finals del 2025 i ara s’està començant a desplegar. La idea és anar-lo implementant progressivament durant aquests anys.
— Quin és el seu estil de direcció?
— M’agrada estar molt present als centres. No soc gaire de despatx. Prefereixo visitar els serveis, parlar amb els equips i conèixer de primera mà la realitat de cada centre. Això ajuda molt a entendre les necessitats i a prendre decisions més ajustades.
— Quin és el missatge que vol transmetre en aquesta nova etapa?
— L’objectiu és treballar en equip per millorar l’atenció a les persones. La sanitat és un projecte col·lectiu i només funciona si els professionals se senten part del projecte i poden desenvolupar la seva feina en bones condicions. Aquesta és la base per oferir la millor atenció possible a la població de la Cerdanya.
- La víctima mortal de l'accident d'escalada a Montserrat era un veí de Barcelona
- Mor als 57 anys Sílvia Flotats, ànima de polítiques per a joves a l’Ajuntament de Manresa
- Una jove d'Artés de voluntariat a la República Dominicana: 'Va ser increïble, vaig passar la majoria dels dies plorant de l'emoció
- Els Agents Rurals enxampen un caçador furtiu mentre abatia un teixó a l'Alt Urgell
- Uns manresans es feien passar per operaris de manteniment per robar coure a Cantabria
- Aquest és el passeig més bonic de Catalunya, segons National Geographic
- Mor l'escaladora ferida dissabte a Montserrat després que li caiguessin pedres a sobre mentre feia una via
- Dues amigues de Manresa al primer concert de Rosalía a Barcelona: 'És la tercera vegada que anem a un dels seus xous