El Consell Comarcal compra la meitat de l'Escorxador Transfronterer d'Ur

El Consell Comarcal ha formalitzat finalment la propietat de la meitat indivisa del terreny i de l’equipament de l’escorxador transfronterer, un pas que ha arribat després de setze anys de gestions i negociacions. L’operació s’ha tancat amb un preu negociat molt baix, fet que permet desencallar un projecte estratègic per al territori, segons han explicat des del mateix Consell. L'escorxador és al terme municipal d'Ur, limítrof amb Puigcerdà i Llívia, a escassos cinc quilòmetres de la frontera estatal. L'equipament es va estrenar l'any 2017 com a segon gran projecte binacional després de l'Hospital.

Amb aquest acord, l’ens comarcal ha passat a ser copropietari de la instal·lació, una fita que s’ha assolit després d’un llarg procés de negociació que en diverses etapes havia estat complex. Les converses han estat liderades pel president del Consell Comarcal, Isidre Chia. La formalització de la propietat s’ha considerat un pas clau per poder avançar en el desenvolupament de l’escorxador, una infraestructura que es veu amb potencial per reforçar l’activitat econòmica vinculada al sector ramader i agroalimentari.

En els darrers anys, el funcionament de l’equipament havia generat debat entre els ramaders del territori. Els preus aplicats a l’escorxador, gestionat pels ramaders de l’Alta Cerdanya, havien fet que per als professionals de la banda sud resultés més econòmic portar el bestiar a sacrificar a altres comarques, com ara el Ripollès. Mentre que a l’Escorxador Transfronterer d'Ur el cost se situava al voltant dels 0,70 euros per quilo, en altres instal·lacions la tarifa era aproximadament de 0,20 euros per quilo. Aquesta diferència havia fet que els ramaders de la Cerdanya sud representessin només prop del 20% dels usuaris de l’equipament.

En aquest context, el president del Consell Comarcal havia remarcat la voluntat de continuar treballant per fer viable el projecte. «Tenint en compte que el Consell va fer un sobreesforç destinant-hi 1,5 milions d’euros de recursos propis, és un tema que jo lluitaré fins al final», havia afirmat Chia, que ja abans d’assumir la presidència havia seguit de prop la qüestió.

Segons havia explicat, l’objectiu era trobar «un punt intermedi que permeti als ramaders d’aquí anar a Ur a utilitzar unes instal·lacions impressionants que també són nostres». En aquest sentit, havia posat com a exemple altres projectes de cooperació entre territoris, com l’hospital transfronterer: «Si tenim un hospital transfronterer que funciona, hem de mirar que això també funcioni».

Amb la implicació dels sectors ramaders dels dos costats de la frontera com a nova etapa de converses, des del Consell Comarcal es considera que la formalització de la propietat representa un pas important per desencallar el projecte i convertir-lo en una oportunitat real per al territori.

La proposta de construir un escorxador compartit entre França i Catalunya va començar a prendre forma a inicis dels anys 2000. La iniciativa tenia com a finalitat substituir els antics escorxadors de Puigcerdà i Bourg-Madame i dotar la comarca d’un equipament modern capaç de donar servei al conjunt del sector ramader de la Cerdanya.

El projecte es va desenvolupar amb la participació del Consell Comarcal de la Cerdanya i de diverses administracions franceses, i va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya i amb finançament procedent de programes europeus de cooperació transfronterera.

Construcció amb interrupcions i dificultats econòmiques

Les obres de la nova infraestructura es van posar en marxa l’any 2009 al municipi d’Ur, situat al centre de la vall de la Cerdanya. Tot i això, el desenvolupament del projecte va patir diverses interrupcions a causa de la manca de recursos econòmics i de les dificultats derivades de la crisi econòmica d’aquells anys.

Finalment, l’equipament es va construir amb una inversió aproximada de 5,5 milions d’euros, finançada de manera compartida entre els socis del projecte i amb ajuts europeus. En el moment de la seva planificació es preveia que el servei pogués beneficiar uns 300 ramaders i carnissers de la comarca.