La consellera Paneque: "El refugi del Niu de l'Àliga s'adapta a les condicions del present, més sostenible i més accessible”

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològia, Sílvia Paneque Sureda, ha inaugurat aquest divendres la reforma del refugi el Niu de l’Àliga, el més alt del Pirineu oriental amb guarda. “Avui presentem el refugi adaptat a les condicions del present, més sostenible i més accessible”, ha destacat Paneque. La consellera ha situat aquesta actuació en el context d’una“temporada d’hivern 2025-2026 a les estacions de FGC que està sent històrica, amb xifres que han superat set vegades els 20.000 visitants diaris”.

El refugi ha estat renovat al 100%. El Niu de l’Àliga estava format per dos edificis diferenciats i connectats entre ells: l’hangar de planta rectangular i el refugi-restaurant, amb forma hexagonal. En un annex, es trobava l’estació d’arribada del telecabina de La Molina, que és el punt d’accés principal de les persones usuàries de l’estació i que disposa d’una entrada a la zona sud-est independent pel refugi. La reforma ha consistit en una adequació de l’espai amb criteris d’edificació sostenible i autosuficient. Per tant, hi ha elements de captació solar per escalfar les habitacions aprofitant la bona orientació de l’edifici. També hi ha hagut una amplicació de l'espai per a dormir, i es passa de 30 a 72 llits. Les habitacions són modulars per adaptar-se a qualsevol tipus de visitant o grup. L’espai de refugi passa de 321 m² a 547 m².

Aprofitant les teulades s'han construït noves terrasses i s'ha guanyat molt espai. Fins ara hi havia 159 m² i es passa a tenir 534 m², amb una capacitat per a 170 persones assegudes.També s'han reformat els espais de restauració i s'han millorat les sales del 1966. En aquest sentit, es dispava d’una superfície de 371 m² i ara és de 547 m² . Amb la reforma serà possible oferir serveis de restauració de dia i de nit.

S'ha creat una nova sala polivalent connectada al restaurant, que permet l’organització de tot tipus d’esdeveniments, des de convencions a trobades empresarials o presentacions. És un espai de trobada pensat per a empreses, entitats i organitzacions, per potenciar i fer créixer el turisme empresarial.

També hi ha una nova zona de vestíbul, amb una reordenació dels accessos des de l’estació superior del telecabina, amb la construcció d’una nova zona coberta i protegida de la meteorologia per a millorar l’accessibilitat i el confort de les persones usuàries en el moment en què arriben a aquest indret tan singular. Hi ha un espai de benvinguda de 187 m².

Segons ha explicat Paneque, “aquesta actuació forma part de l’aposta del Govern i de FGC per modernitzar les estacions de muntanya i adaptar-les als reptes del turisme actual”. En els darrers dos anys, ha assenyalat la consellera, “s’han invertit més de quatre milions d’euros a La Molina, entre la reforma del Niu de l’Àliga i altres actuacions, com l’adequació de la Placeta o la millora dels sistemes de producció de neu per fer-los més eficients”. En aquesta línia, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Carles Ruiz, ha destacat que, amb aquesta reforma del Niu de l'Àliga "hem generat un espai renovat, amb nous valors, amb més vides que les que tenia, amb una nova sala polivalent, un refugi ampliat i renovat i tot això amb l'objectiu de fer una passa endavant perquè els territoris -en aquest cas la Cerdanya- guanyin en competitivitat".

Un refugi sostenible i més accessible

“El Niu de l’Àliga ha estat sempre un punt de referència del turisme de muntanya”, ha afirmat Paneque: “l’arribada del tren l’any 1922, la instal·lació del primer remuntador mecànic de la Península l’any 1943 o la cursa infantil que se celebra cada 1 de gener des de 1950 són exemples del seu paper pioner”.

El refugi, situat al punt més alt de l’estació de muntanya de La Molina, al cim de la Tosa, a 2.537 m, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i al municipi de Bagà, es va construir l’any 1966. Ara s’ha renovat totalment amb l’objectiu de modernitzar-lo, oferir nous serveis i consolidar-lo com a referent del turisme sostenible al Pirineu.

Paneque ha explicat que “la reforma està inspirada en un rusc d’abelles que integra l’edifici en el terreny i el paisatge de manera natural”, una estructura que ha servit per reorganitzar i modernitzar els espais amb una construcció en què s’han seguit els criteris de sostenibilitat i accessibilitat. ”Hem continuat amb els valors inicials de La Molina, estació pionera en molts àmbits, bressol de l'esquí català", ha assegurat el president d’FGC.

Els crteris de sostenibilitat i accessibilitat aplicats en la reforma actual han guiat totes les decisions tècniques del projecte. Pel que fa a la sostenibilitat, l’edifici reformat és energèticament i ambientalment eficient. Les façanes incorporen un recobriment tèrmic per conservar l’escalfor de dins, i els tancaments de les noves finestres eviten les fugues de calor. Els materials emprats fan el que s’anomena efecte hivernacle: s’han instal·lat plaques de policarbonat de 6 cm de gruix amb 11 capes d’aire que permeten captar la calor exterior i retenir-la a l’interior.

També s’ha ampliat la superfície de captació d’aigua en coberta i terrasses per a la seva posterior reutilització en els diferents dipòsits pluvials existents. L’anomenat impluvium, situat a la zona del vestíbul, és el que fa d’embut per recollir l’aigua del desgel de les teulades.

Pel que fa a l’accessibilitat, s’ha tingut en compte que qualsevol persona pugui accedir tant a la zona de restauració, terrasses i refugi, on es construirà una habitació per a persones amb mobilitat reduïda. Les zones d’arribada, entrada al restaurant i terrasses disposen de rampes d’accés. La Molina, de fet, és una estació referent en esport adaptat i disposa d’un dels centres més avançats en recursos per a persones amb mobilitat reduïda. També té places d’aparcament reservades, lloguer de material accessible, l’accés als principals punts de restauració està adaptat, així com tots els remuntadors i les zones de lavabos.

“La transformació de Catalunya inclou el desenvolupament sostenible dels Pirineus”, ha afirmat la consellera Paneque, que ha subratllat que aquest objectiu es concreta mitjançant “la promoció d’un turisme responsable i respectuós amb l’entorn i la generació d’oportunitats al territori”.