El Govern presenta a Puigcerdà un pla per reforçar el català des dels municipis

El Govern de la Generalitat ha presentat aquest divendres a Puigcerdà un projecte que recull una quarantena de mesures per reforçar l’ús del català i garantir-ne la presència en tots els àmbits de la societat. La iniciativa posa el focus en el paper dels municipis com a peça clau per incrementar l’ús social de la llengua.

El paquet de propostes inclou actuacions en diferents fronts. En l’àmbit educatiu, es planteja reforçar l’aprenentatge i l’ús del català a les aules, amb més recursos i suport al professorat. També es preveuen mesures per fomentar-ne l’ús entre els joves, tant dins com fora dels centres educatius.

En el camp laboral i empresarial, el pla aposta per incentivar l’ús del català a les empreses i en l’atenció al públic, així com per promoure’l en sectors com el comerç, el turisme i els serveis. També es vol reforçar la presència de la llengua en l’àmbit digital i audiovisual, adaptant-se als nous hàbits de consum.

Pel que fa a l’administració, es planteja consolidar el català com a llengua d’ús habitual i garantir els drets lingüístics de la ciutadania, a més d’impulsar campanyes de sensibilització per prestigiar-ne l’ús social.

Un acte adreçat al món local

La presentació s'ha fet en el marc del projecte 'Impulsar el català des dels municipis: 40 propostes per a l’acció', celebrat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i organitzat pel Departament de Política Lingüística. La sessió s'ha adreçat a alcaldes, regidors i responsables de política lingüística de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. L’acte ha comptat amb la participació del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i de l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra Arenas, que ha estat l’encarregat de donar la benvinguda institucional, així com alcaldes i representants del món local amb el president del Consell, Isidre Chia.

El Pirineu, més catalanoparlant que la mitjana

Durant la jornada també s'han presentat les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de la vegueria, a càrrec d’Anna Torrijos, responsable d’estudis i indicadors del Departament, així com la guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document de les 40 propostes, exposats per Marina Massaguer i Comas, directora de l’Àmbit de Formació i Foment del CPNL.

Les dades mostren que aquest àmbit se situa per sobre de la mitjana catalana en coneixements i usos del català: el 56,4% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua habitual, un percentatge superior al de parlants inicials (51,2%), fet que indica que una part significativa de la població adopta el català a més de la seva primera llengua. També és elevat el percentatge dels qui tenen el català com a llengua d'identificació, un 52,8%. Aquestes diferències positives són més altes a l'Alt Pirineu que en el global de Catalunya.

Tanmateix, l'ús del català com a llengua habitual ha baixat gairebé deu punts percentuals, com a conseqüència de l'augment de la població nascuda a l'estranger. L'increment de població nascuda a l'estranger ha comportat un creixement del nombre absolut de coneixedors i d'usuaris de la llengua, encara que inferior al nombre de persones nouvingudes. Per tant, el percentatge de coneixedors i usuaris de la llengua ha disminuït lleugerament.

Entre els joves de 15 a 29 anys, el català com a llengua inicial arriba fins al 52,2%. La transmissió intergeneracional mostra també una tendència positiva: es parla més català amb els fills —el 61,5% parla només català o més català que castellà— que amb els avis i amb la mare (53,8%).

Aquestes dades confirmen la necessitat d'una acció municipal decidida i sostinguda que complementi el treball del sistema educatiu i que actuï en els àmbits de la vida adulta on el català pot guanyar terreny.

Impuls als plans lingüístics municipals

L’objectiu del projecte és oferir eines als ajuntaments per desenvolupar plans lingüístics municipals que actuïn com a eix vertebrador de les polítiques locals en matèria de llengua. El Govern defensa que el món local és clau per garantir l’ús quotidià del català i per adaptar les accions a la realitat de cada territori.

Segons l’executiu, el conjunt de mesures respon a la necessitat d’actuar de manera coordinada per revertir la davallada en l’ús social del català. El projecte vol implicar tant les institucions públiques com el teixit social i econòmic per assegurar el futur de la llengua.

El paquet de propostes inclou actuacions en diferents fronts. En l’àmbit educatiu, es planteja reforçar l’aprenentatge i l’ús del català a les aules, amb més recursos i suport al professorat. També es preveuen mesures per fomentar-ne l’ús entre els joves, tant dins com fora dels centres educatius.

En el camp laboral i empresarial, el pla aposta per incentivar l’ús del català a les empreses i en l’atenció al públic, així com per promoure’l en sectors estratègics com el comerç, el turisme i els serveis. En paral·lel, es proposa incrementar la presència de la llengua en l’àmbit digital i audiovisual, amb l’objectiu d’adaptar-se als nous hàbits de consum.

Pel que fa a l’administració, el Govern planteja reforçar el català com a llengua d’ús habitual i garantir els drets lingüístics de la ciutadania en la seva relació amb els serveis públics. També es contemplen accions de sensibilització i campanyes per prestigiar l’ús social de la llengua.

Un impuls transversal

Segons el Govern, el conjunt de mesures respon a la necessitat d’actuar de manera transversal i coordinada per revertir la davallada en l’ús del català. El projecte vol implicar tant les institucions públiques com el teixit social i econòmic del país.

La presentació a Puigcerdà forma part d'una sèrie d’actes arreu del territori per donar a conèixer el pla i recollir aportacions. L’executiu defensa que el futur del català passa per garantir-ne l’ús quotidià i la transmissió entre generacions en tots els àmbits de la vida.

Les 40 mesures. El llistat

1. Garantir l’ús normal del català a les institucions locals i empreses públiques

1. Fixar criteris d’ús lingüístic per a l’atenció a la ciutadania.
2. Detectar les necessitats formatives del personal i oferir-los cursos.
3. Incloure, actualitzar i fer seguiment de les clàusules lingüístiques en contractació i licitacions.
4. Organitzar sessions de sensibilització i drets lingüístics per al personal municipal.
5. Garantir protocols adequats d’aprenentatge del català en serveis d’acollida.

2. Impulsar l’aprenentatge social del català

1. Organitzar o donar suport a cursos de català per a persones nouvingudes.
2. Impulsar iniciatives d’aprenentatge informal (Voluntariat per la llengua).
3. Fomentar punts d’aprenentatge informal als equipaments municipals.
4. Implantar activitats de lectura fàcil per a col·lectius amb dificultats.

3. Fer fàcil l’ús del català a la localitat

Teixit comercial i empresarial

1. Informar sobre normativa lingüística i vetllar pel seu compliment.
2. Oferir formació en català per a comerços i serveis.
3. Incentivar la participació en el Voluntariat per la llengua.
4. Impulsar la presència del català en esdeveniments comercials.
5. Fomentar l’ús del català en empreses i serveis.
6. Promoure acords amb entitats empresarials i comercials.
7. Afavorir plans de gestió lingüística a les empreses.

Àmbit educatiu i col·lectius d’edat

1. Assegurar entorns d’aprenentatge precoç en català (llars d’infants, ludoteques).
2. Garantir l’ús del català en serveis per a gent gran.
3. Incloure el català en activitats de lleure de gent gran.
4. Incorporar el català als plans d’entorn educatiu.
5. Vetllar per l’ús del català en espais juvenils.
6. Garantir l’ús del català en casals i activitats familiars.

Activitats culturals, esportives i de lleure

1. Impulsar el català en oferta esportiva, cultural i de lleure.
2. Assegurar competència lingüística del personal d’equipaments.
3. Potenciar continguts en català, especialment per a joves.
4. Adherir-se a iniciatives com el CINC (cinema infantil en català).

Teixit associatiu

1. Fomentar la participació del teixit associatiu en acollida lingüística.
2. Establir acords perquè entitats siguin espais d’ús del català.
3. Incloure el català en subvencions i ajuts.
4. Oferir sessions de sensibilització lingüística a entitats.

4. Incentivar el compromís amb la llengua

1. Adherir el municipi a iniciatives com el Pacte Nacional per la Llengua.
2. Impulsar campanyes d’ús interpersonal del català.
3. Formar agents d’acollida en bones pràctiques lingüístiques.
4. Generar acords amb el teixit associatiu local.
5. Establir acords amb municipis i entitats d’altres territoris.

5. Generar recursos per fer avançar el català

1. Elaborar informes periòdics sobre la situació del català.
2. Crear materials útils (físics o digitals) per al foment del català.
3. Impulsar continguts en català (culturals, audiovisuals, xarxes).
4. Donar suport a activitats culturals en català (fires, etc.).
5. Donar suport a entitats locals de foment de la llengua.