A l'os bru no li agrada la Cerdanya
El seguiment dels animals mostren moviments que com a molt a prop passen al Capcir per l'Arieja

Una cria de primer any / GOVERN

Els seguiments del moviment de l'os bru al Pirineu català per part dels agents rurals evidencien que el plantígrad evita passar per la Cerdanya, tot i que la població global creix any rere any. A les regions franceses dels Pirineus Orientals i l’Arieja es produeixen anualment uns dos albiraments, una xifra similar a la registrada a Andorra. Els desplaçaments es concentren principalment a l’inici de la primavera, coincidint amb el període de reproducció dels mascles, i alguns individus poden recórrer llargues distàncies en pocs dies; un exemplar va ser localitzat movent-se de Sort a Tremp en una sola nit.
L’Alt Urgell, en canvi, està catalogada com a zona d’expansió i compta amb un pla específic de seguiment, amb vigilàncies i col·locació de marcadors per controlar la presència d’exemplars. Els Agents Rurals de la comarca reben informació sobre possibles indicis propers a les valls de la Llosa i les parròquies d’Encamp i Canillo per poder actuar si cal.

El mapa de moviments dels ossos / GOVERN
Els mapes del departament d’Interior mostren en els últims anys i a falta de les últimes actualitzacions que els ossos eviten la Cerdanya i com a molt hi passen a tocar pel nord. Els seus recorreguts habituals connecten els Pallars, la Val d’Aran i l’Arieja amb els Pirineus Orientals i el Capcir, passant només per alguns paratges propers a l’Alta Cerdanya pel costat nord de la serralada. Malgrat l’increment de la població, la Cerdanya continua sense registrar presència, indicant que els animals prefereixen les zones més tranquil·les i poc humanitzades del Pirineu central i occidental.
Segons les dades del 2025 del Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), format per la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra, França (Oficina Francesa de la Biodiversitat OFB), Aragó i Navarra, la població d’os bru al Pirineu català s’eleva a 54 exemplars. En detall, hi ha 23 femelles (13 adultes, 8 subadultes i 2 cries), 30 mascles (20 adults, 9 subadults i 1 cria) i 1 individu de sexe no identificat. Durant l’any, els guardes de fauna de l’Alt Pallars van trobar restes d’una femella subadulta que hauria mort l’any 2024.
A tot el Pirineu, el recompte d’exemplars arriba a 108 individus: 54 femelles (35 adultes, 15 subadultes i 4 cries), 52 mascles (24 adults, 25 subadults i 3 cries) i 2 individus de sexe no identificat. Aquesta xifra confirma el creixement continuat de la població: fa uns anys, l’any 2018, es comptaven 52 exemplars, el 2019 59 i el 2020 68.
- Montserrat Martí, soprano i filla de Montserrat Caballé: 'L’afecte entre Freddie Mercury i la meva mare va ser autèntic
- Grison (41 anys) i la seva rutina dolç-salat: 'Vaig perdre al voltant de deu quilos
- Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»
- «Tothom diu que defensa la cultura catalana, però costa trobar qui contracti un esbart»
- Fernando Tejero revela com Dani Martín el va treure d’una pensió per convidar-lo a viure amb els seus pares: “Em vaig sentir com un fill més, són la meva segona família”
- La Guàrdia Urbana de Manresa precinta una atracció instal·lada als Trullols
- Mor als 91 anys Conxita Fortuny, mare de la cooperant manresana assassinada a Ruanda, Flors Sirera
- Un bus que surt ple de Barcelona admet passatgers que van a Berga i exclou els de Sallent i Navàs