La Cerdanya en mode Setmana Santa: una població que passa de 19.000 a 125.000 persones

La Cerdanya s'ha situat aquests dies de Setmana Santa en el seu nou punt màxim de població, amb 125.000 persones, segons l'última actualització de les xifres proporcionades pels Mossos d'Esquadra. Aquesta xifra marca un increment notable respecte als 100.000 o 120.000 habitants que s’havien fixat com a límit en les últimes dècades durant els punts turístics de màxima afluència. Això suposa que la comarca, amb una població empadronada oficialment de només 19.000 habitants, multiplica la seva població per gairebé sis vegades en aquestes dates. Una situació que es repeteix a altres moments de l'any, com ara el Pont de la Puríssima o el mes d’agost.

El ple a la Cerdanya es fa evident a les pistes d'esquí, amb les estacions encara a ple rendiment un sorprenent més d'abril més nevat del que ès habitutal, ple a les botigues amb cues a primera hora del matí per comprar el pa i ple als centres de les poblacions a partir de primera hora de la tarda. Centres urbans de referència com ara Puigcerà, Llívia o Bellver son aquests dies a partir de les set de la tarda formiguers de visitants omplint les terrasses dels bars i les establiments comercials. Al vespre els restaurants són també plens i resulta pràcticament impossible sopar sense tenir una reserva. La punta turística es clourà demà diumenge atès que la tradició de menjar la mona en família desplaçarà aquests plens a les carreteres i dilluns la vall tornarà al seu ambient rural en família.

El desglosat de les 125.000 persones presents a la Cerdanya aquests dies es reparteix entre els 19.000 habitants fixos, les 60.000 persones que ocupen les 20.000 segones residències de la comarca, i altres mitjans d’allotjament com les 1.512 places hoteleres repartides entre 42 establiments, els 4.500 llocs en els set càmpings de la zona i les 5.400 places que ofereixen els 980 habitatges d'ús turístic. A tot això cal sumar els 500 visitants que s’allotgen en turisme rural, així com aquells que només passen per la comarca durant el dia.

Segons els Mossos, aquesta xifra de 125.000 és la nova actualització mínima que es registraria en aquests períodes de màxima afluència.

L'augment de la població, causat per l'expansió de l'oferta turística

Dues causes principals expliquen aquest increment de la població a la Cerdanya. D’una banda, l’augment progressiu de les places de pernoctació turística, especialment el creixement exponencial dels habitatges d’ús turístic (HUT). La comarca compta actualment amb 980 habitatges d’aquest tipus, amb una mitjana de 5,5 places per habitatge, el que suposa un volum de 5.390 persones més en els moments de màxima afluència.

Les dades comparatives constaten que fa només una dècada, el nombre d’habitatges amb llicència d'ús turístic a la Cerdanya era de només 43, però en l'actualitat aquesta xifra s'ha multiplicat per vint. Aquest creixement reflecteix la creixent demanda del mercat turístic, que ha vist en la comarca un lloc ideal per als qui busquen un refugi en plena natura, tant a l’hivern com a l’estiu.

A l'augment de les segones residències cal afegir-hi la major ocupació d'aquestes, que també contribueix a augmentar la població en temporada alta. Segons un informe del Consell Comarcal fet fa més d’una dècada, les segones residències a la Cerdanya són utilitzades de mitjana 50,9 dies a l’any. L’informe destacava l’ús intensiu d’aquestes residències durant els mesos d’estiu (19 dies de mitjana) i hivern (13,8 dies), amb una ocupació més reduïda durant la primavera i la tardor.

Un model de creixement a debat

L’índex de construcció a la comarca és alt, amb una mitjana de 12 cases per cada 1.000 habitants. Així, el 63% de les residències a la Cerdanya són segones residències, una proporció que supera el 70% en municipis com Urús, Ger, Llívia o Guils de Cerdanya.

Aquest model de creixement ha generat preocupació entre les administracions locals i els moviments socials, que alerten sobre l'impacte que pot tenir aquest tipus d'expansió en l'accés a l'habitatge, l'estabilitat demogràfica i la sostenibilitat dels serveis bàsics a la comarca. A Puigcerdà, per exemple, es calcula que la població pot arribar a les 40.000 persones durant els dies de màxima afluència turística. Aquest augment de població posa a prova les infraestructures locals, amb un impacte directe sobre serveis com l'atenció sanitària, la mobilitat i la neteja, entre d'altres.

En aquest context, els responsables locals fan un crida a un model de desenvolupament més equilibrat, que tingui en compte les necessitats dels residents permanents i els efectes a llarg termini de l'alta concentració de turistes. Aquests darrers anys, la Cerdanya ha passat de ser un refugi tranquil a una zona on l’equilibri entre la població local i la flotant es torna cada vegada més difícil de gestionar.

Amb tot, la Cerdanya es consolida com una destinació de primer nivell durant la Setmana Santa, no només per la bellesa natural que ofereix, sinó també per les oportunitats econòmiques que genera el turisme. Un creixement que, tot i les seves implicacions, continua sent un pilar fonamental per a l'economia local.