El Govern atorga sis milions als municipis de muntanya per arreglar camins

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha resolt concedir 6 milions d’euros en subvencions per al manteniment i la millora dels camins municipals a les comarques de muntanya i la Val d’Aran. Aquesta mesura afectarà els nou consells comarcals de les comarques de muntanya i el Conselh Generau d’Aran, i s’emmarca dins de les polítiques de muntanya del Govern de la Generalitat. Les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès rebran un total de 3.412.500 € en subvencions, amb les següents quantitats: 446.000 € per a la Cerdanya, 970.000 € per a l'Alt Urgell, 622.500 € per al Berguedà i 851.500 € per al Solsonès. Aquestes ajudes tenen com a objectiu garantir l’accés adequat a les àrees més remotes i millorar les condicions de vida dels veïns i veïnes de les zones rurals. Les actuacions, que es duran a terme entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2026, formen part d’una estratègia per evitar el despoblament de les zones de muntanya i garantir l’equitat territorial.

Les subvencions cobreixen les actuacions que es duguin a terme entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2026. Aquesta línia de suport econòmic, que va augmentar de 2,5 milions d’euros a 6 milions el 2022, forma part d’una estratègia més ampla per evitar el despoblament de les zones de muntanya i garantir l’equitat territorial. Segons el Departament, el manteniment de la xarxa viària és fonamental per assegurar la connectivitat dels nuclis d’habitatges i garantir que els habitants de les zones rurals tinguin les mateixes oportunitats que els de les zones urbanes.

Un repte orogràfic i climàtic

Les comarques de muntanya tenen una orografia complexa i un clima particular que fan que els costos de manteniment dels camins siguin elevats. Aquests municipis, amb una població sovint petita, no disposen de recursos suficients per afrontar aquesta tasca de forma independent. Així doncs, és habitual que els ajuntaments i els consells comarcals col·laborin en la gestió de la xarxa viària, delegant tasques tècniques i de manteniment als consells, que disposen d’un major nombre de recursos materials i humans.

Des de fa anys, la Generalitat manté una política activa de suport als ens locals per a l’adequació de la xarxa de camins, tal com recull la Llei d’alta muntanya. Aquesta iniciativa no només facilita la connectivitat, sinó que també ajuda a fixar població i evitar l’emigració a les ciutats. Els consells comarcals actuen com a mancomunitats tècniques de serveis, facilitant la cooperació entre els municipis i garantint que les accions siguin efectives i adaptades a les necessitats locals.

La distribució de les subvencions

Els imports assignats a cadascuna de les comarques es calculen en funció de la longitud de la seva xarxa viària estructural. A continuació, es detallen les quantitats atorgades a cadascuna de les comarques:

• Alta Ribagorça: 322.000 €
• Alt Urgell: 970.000 €
• Aran: 299.000 €
• Berguedà: 622.500 €
• Cerdanya: 446.000 €
• Garrotxa: 523.500 €
• Pallars Jussà: 821.499 €
• Pallars Sobirà: 667.500 €
• Ripollès: 496.000 €
• Solsonès: 851.500 €

Amb aquestes subvencions, es preveu que es realitzin tasques de millora en diverses vies municipals que connecten poblacions, millorant la seguretat viària i facilitant l'accés als serveis bàsics per als residents d’aquestes zones.

Una aposta per les comarques de muntanya

Aquest augment de la dotació pressupostària subratlla la prioritat que el Govern atorga a les comarques de muntanya. Les polítiques de muntanya, que inclouen diverses línies de subvencions per a la millora de la mobilitat, són un dels eixos fonamentals per frenar el despoblament i garantir que les zones rurals puguin competir en igualtat de condicions amb les zones més urbanitzades.

Amb aquesta iniciativa, el Departament de Territori reafirma el seu compromís amb el desenvolupament i manteniment d’infraestructures bàsiques en els territoris més vulnerables, contribuint a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants i a la sostenibilitat a llarg termini dels seus pobles i nuclis rurals.