Puigcerdà commemora els setges carlins del segle XIX amb un acte institucional el divendres 10 d’abril
El segon setge carlí a la ciutat, el 10 i 11 d’abril de 1873, va ser un episodi violent que va durar 26 hores i va acabar amb la retirada de les tropes invasores

L'acte d'homenatge als vilatans durant el setge, l'any passat / AJ PUIGCERDÀ

L’Ajuntament de Puigcerdà i l’Institut d’Estudis Ceretans han convocat per al pròxim divendres 10 d’abril a les dotze del migdia l'acte anual d’homenatge i record als setges carlins que va patir la vila durant el segle XIX, uns episodis que es commemoren a la plaça dels Herois, símbol de la resistència local. La resistència dels vilatans en aquell episodi ha quedat impregnada en l'ADN dels puigcerdanesos i ha esdevingut un segell de la identitat local.
L'acte, en el qual hi prenen part representants de la vida social i les institucions de la vila, ha quedat com una de les accions íntimes en el calendari d'esdeveniments locals.
Els setges, especialment el segon, esdevingut els dies 10 i 11 d’abril de 1873, van tenir lloc en el marc de la III Guerra Carlina, poc després de la revolució de 1868 que havia reobert el camí als carlins. Tot i que no va ser fins després del fracàs de la I República i del breu regnat d’Amadeu de Savoia quan el pretendent Carles VII va veure una nova oportunitat d’aconseguir la corona espanyola, les seves tropes ja començaven a recórrer les zones muntanyoses de Catalunya a partir de 1872.
La caiguda de Berga i de Ripoll va fer que els veïns de Puigcerdà temessin un atac imminent, que finalment es va produir a la primavera de 1873. Prèviament, la població havia reforçat les muralles i treballat en la fortificació de la vila, conscients de la seva vulnerabilitat.
El setge va ser breu, només 26 hores, però molt intens i violent. Els intents carlins de conquerir Puigcerdà van fracassar repetidament, i l’arribada de la columna del coronel de l’exèrcit nacional Cabrinetty va obligar les tropes carlines a retirar-se, posant fi a l’assalt.
Amb aquesta commemoració, l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Ceretans pretenen no només recordar la resistència de la població davant l’enemic, sinó també posar en valor la història de Puigcerdà i la importància de preservar la memòria dels episodis que van marcar el desenvolupament de la vila.
- Mor l’actriu Nadia Farès després d’una setmana en coma per un accident en una piscina
- El comiat de Sílvia Flotats desborda el tanatori de Mémora
- Una treballadora de Lledoners denuncia el director de la presó per 'assetjament
- Joaquim Espelt, alcalde de Vilada, sobre el cadàver trobat a la Baells: 'No creiem que la víctima sigui del poble
- Què pots incloure al teu testament vital a Catalunya i per què convé revisar-lo amb els anys
- Detenen cinc homes, d’entre 17 i 47 anys, relacionats amb el crim de l'home que va ser trobat mort a casa seva a Balsareny
- Paradís de tulipes amb vista al Pedraforca
- El sopar solidari d'Althaia supera expectatives: 454 persones es comprometen amb el centre per la nova sala d'hemodinàmica