Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un orgull local que es vol preservar: Puigcerdà estén als escolars la commemoració de la resistència als setges carlins

La vila ha recordat el 153è aniversari dels fets del 10 d’abril de 1873, quan soldats i veïns han resistit l’atac de l’exèrcit

El grup que ha participat en l'acte d'homenatge als Herois

El grup que ha participat en l'acte d'homenatge als Herois / AJ PUIGCERDÀ

Miquel Spa

Miquel Spa

Puigcerdà

Puigcerdà ha estès per primera vegada la commemoració de la resistència als setges carlins a les escoles amb l’objectiu de transmetre la història i el patrimoni local a les noves generacions. En aquest sentit, aquesta resistència forma part encara del caràcter local.

La vila ha recordat el 153è aniversari dels fets del 10 d’abril de 1873, quan soldats i veïns han resistit l’atac de l’exèrcit carlí. Les tropes carlines, amb prop de 1.200 homes, no han aconseguit prendre la població. La defensa s’ha fet amb la participació conjunta de militars i població civil.

L’acte s’ha fet al monòlit de la resistència amb una ofrena en record dels participants en la defensa, sota el comandament del brigadier Cabrinetty. Hi han assistit l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra, el president de l’Institut d’Estudis Ceretans, Josep Maria Prat, així com representants municipals i comarcals.

La commemoració d’enguany ha incorporat alumnes de 4t d’ESO de l’escola Vedruna dins del programa de participació. També hi ha assistit Maria Lluch, descendent d’un dels soldats que han participat en el setge.

Durant l’acte s’ha posat l’accent en la memòria dels fets i en la transmissió del relat a través del sistema educatiu. El consistori ha volgut consolidar aquesta línia de treball per reforçar el coneixement del passat entre joves.

Amb aquesta iniciativa, Puigcerdà ha vinculat la commemoració amb l’àmbit educatiu i ha situat la resistència de 1873 com a element central del relat local.

Els episodis de setge, sobretot el segon —registrat els dies 10 i 11 d’abril de 1873—, es van situar en el context de la III Guerra Carlina, iniciada després dels canvis polítics derivats de la revolució de 1868, que va tornar a donar marge d’acció al moviment carlí.

Tot i que no va ser fins més endavant, amb la caiguda de la I República i el final del regnat d’Amadeu de Savoia, que el pretendent Carles VII va identificar una nova opció per accedir al tron, els seus efectius ja es van desplegar des de l’any 1872 per diferents zones de muntanya de Catalunya, on van consolidar presència i mobilitat.

Tracking Pixel Contents