El felí del Cadí que no es deixa veure i que molts confonen amb un linx

El gat fer (Felis lybica) és el felí del Cadí, un animal present, però invisible que sovint, quan tot i la dificultat un excursionista s'hi topa, és confós pel linx. Aquesta espècie continua sent present al Parc Natural del Cadí-Moixeró, però la seva detecció encara és un repte pels tècnics. Segons els últims estudis realitzats entre els anys 2022 i 2025, la població de gat fer sembla estar estabilitzada, en una xifra que els mateixos biòlegs locals no s'atreveixen a fixar. Tot i que les dades sobre l'espècie es basen en el seguiment a través de càmeres trampa, l'observació directa continua sent una tasca difícil, tal com han alertat els tècnics del parc. En aquests quatre anys, les càmeres del parc han enregistrat 66 avisaments de gat fer, amb una mitjana anual de 16,5 contactes. Les dades evidencien la dificultat d'accedir a aquest felí, tant per la població baixa com pels seus costums solitaris i esquius.

És l'únic felí autòcton de Catalunya i habita en zones muntanyoses, especialment en ambients forestals i matollars densos. Aquest animal, de caràcter nocturn i esquiu, és difícil de detectar i sovint es confon amb altres felins més grans, com el linx. Les seves característiques distintives inclouen una cua gruixuda amb anells negres i una línia dorsal fosca que arriba fins a la base de la cua.

Tot i ser una espècie present al Parc Natural del Cadí-Moixeró, el gat fer afronta amenaces com la destrucció d’hàbitats, els atropellaments i la hibridació amb el gat domèstic. Per seguir el seu estat de conservació, des del 2020 s’ha implementat un Pla de Seguiment que inclou dues parcel·les permanents a les zones del Moixeró i la Serra del Cadí. Aquest pla permet monitorar la seva distribució i abundància a la regió, amb l'objectiu de garantir la protecció d’aquest felí autòcton a les nostres muntanyes.

El gat fer va ser detectat a les càmeres trampa ubicades al Moixeró l'any 2022 en 7 dels 12 aparells instal·lats, amb un total de 21 contactes. Aquesta xifra dona com a resultat una abundància relativa de 3,2 ± 1,07 contactes per cada cent dies-càmera, amb una mitjana d'aparicions anuals que es manté constant a la zona. Les densitats obtingudes mitjançant el model REM han estat de 0,81 ± 0,27 gats/km², una mica més altes que les de l’any anterior. El model RNoccupancy que utilitzen els tècnics del parc ha mostrat una detectabilitat de 0,036 ± 0,23, valor que s'ha considerat massa baix per obtenir estimacions fiables sobre l'abundància. Per contra, els models n-mixtes bayesians han augmentat la detectabilitat a 0,18 ± 0,088, la qual cosa ha portat a una densitat ajustada de 0,73 ± 0,87 gats/km². L'any 2023 les càmeres van enregistra cinc contactes amb el gat fer.

A les parcel·les sud, el gat fer ha estat detectat en 12 de les 24 càmeres trampa, amb un total de 31 contactes l'any 2025 que han donat com a resultat una abundància relativa de 2,24 ± 1,82 contactes per cada 100 dies-càmera. La densitat estimada per REM ha estat de 0,33 ± 0,11 gats/km², similar als resultats obtinguts en anys anteriors. L'ús del model Royle-Nichols (RNoccupancy) ha donat una detectabilitat de 0,12 CI (0,053-0,25), suficient per obtenir estimacions d'abundància fiables, amb una densitat de 0,31 CRI (0,26-0,39) gats/km².

En general, les dades obtingudes entre 2022 i 2025 mostren una presència constant del gat fer al parc, amb una mitjana de contactes anuals que es manté dins un rang estable. La densitat de l'espècie ha oscil·lat entre 0,63 gats/km² i 0,81 gats/km² al Moixeró, mentre que a les parcel·les sud s'ha mantingut al voltant de 0,31 gats/km².

Hibridació amb Gats Domèstics: Un Risc Minimitzat

Una de les preocupacions que es tenen sobre l'espècie és el risc d'hibridació amb els gats domèstics. Tanmateix, segons les dades recollides fins ara, els tècnics han assenyalat que aquest fenomen és molt poc significatiu a la zona del Cadí-Moixeró. Els rastres i mostres recollides no indiquen una hibridació important entre el gat fer i els gats domèstics, i no s'ha observat una propagació de l’espècie domèstica en aquesta àrea.

La hibridació, tot i que és un risc potencial per a l'espècie, no sembla ser un problema destacat a la zona, ja que les evidències d'encreuament entre ambdues espècies són molt anecdòtiques. Això no obstant, en altres regions, la hibridació pot ser més freqüent, i suposaria una amenaça per a la conservació del gat fer, perquè podria provocar la pèrdua de les seves característiques genètiques pròpies.

Una altra qüestió que dificulta el seguiment del gat fer és la confusió d'aquesta espècie amb altres animals, com el linx o gats domèstics grans. Diversos excursionistes han reportat haver vist animals que podrien correspondre al gat fer, però sovint se'ls confon amb linxs, que són molt més difícils de veure en el seu hàbitat natural. El gat fer és una espècie més petita que el linx, però té una mida considerablement més gran que els gats domèstics, cosa que pot generar confusió entre les persones que no estan familiaritzades amb aquesta espècie.

Els tècnics del parc han indicat que, en molts casos, els albiraments reportats de linxs podrien ser, en realitat, gats fer. De fet, l’observació d'un linx al parc és extremadament rara, fet que fa que la confusió sigui encara més probable. Els estudis apunten a la dificultat que hi ha per identificar correctament aquestes espècies quan es tracta de veus o visualitzacions breus a distància.