'LoupO Coexistence', el projecte que ha de fer conviure ossos i llops amb l'activitat rural al Pirineu
Amb un pressupost de dos milions d'euros provinents d'Europa, el pla tindrà una durada de tres anys amb partiicpació dels estats espanyol, francès i andorrà
Un llop ibèric / EUROPA PRESS
El projecte europeu LoupO Coexistence ha arrencat aquesta setmana amb l’objectiu d’afavorir la conservació transfronterera de la biodiversitat als Pirineus de França, Espanya i Andorra, compatibilitzant la presència de l’ós (Ursus arctos) i el llop (Canis lupus) amb les activitats rurals i ramaderes de muntanya.
Amb un pressupost total de 1.953.714,67 euros, cofinançat al 65% per la Unió Europea a través del programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027), el projecte tindrà una durada de tres anys i donarà continuïtat al seguiment transfronterer de les dues espècies. LoupO Coexistence es basa en tres línies principals: seguiment, prevenció i coexistència.
La primera acció consistirà a monitorar les poblacions d’ós i llop amb tècniques genètiques i ecològiques innovadores i no invasives, com la intel·ligència artificial i la genòmica avançada, per identificar exemplars, determinar filiacions i estudiar la dieta i la salut dels animals.
En paral·lel, el projecte buscarà minimitzar els atacs a la ramaderia i l’apicultura amb mesures preventives, com l’ús de gossos guardians, formació de pastors, manuals de gestió del bestiar, dissuasors acústics i sistemes de mediació de conflictes, per reduir la tensió social i afavorir la convivència entre humans i carnívors.
Finalment, LoupO Coexistence estudiarà la percepció de les espècies entre la població local a través de fòrums, intercanvi d’experiències i estudis específics per conèixer el grau d’acceptació de llops i óssos. L’objectiu és proporcionar a organitzacions governamentals i actors locals eines per gestionar i conservar la biodiversitat en un territori de muntanya marcat per l’activitat humana.
El projecte compta amb un partenariat transfronterer que inclou, a l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); a França, l’Office Français de la Biodiversité (OFB), la Pastorale Pyrénéenne i el laboratori genètic Antagene; i amb la participació de Govern d’Andorra, Conselh Generau d’Aran, el Govern d’Aragó, DREAL Occitanie i la Federació de Reserves Naturals Catalanes.
La coordinació científica del projecte recau en la Dra. Natalia Sastre, investigadora del Servei Veterinari de Genètica Molecular de la UAB, que liderarà aquest projecte pioner per combinar la conservació de la fauna salvatge amb la sostenibilitat de les activitats humanes al Pirineu.
- Quatre agents ferits i quatre detinguts després d'una persecució a Manresa
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Un arbre de grans dimensions cau sobre un cotxe al carrer Carrasco i Formiguera de Manresa
- Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure
