Cinquanta anys del refugi Prat d'Aguiló: "S'ha de venir a la muntanya amb una sobredosi d'humilitat i respecte"

El refugi Prat d'Aguiló, al vessant nord del Cadí, celebra aquest any el 50è aniversari consolidat com un dels equipaments de referència de la muntanya catalana. Mig segle després de la seva inauguració, el refugi ha passat d'una construcció humil i amb serveis molt limitats a un equipament plenament adaptat a les necessitats actuals dels excursionistes.

«Fa 50 anys va néixer amb una estructura molt senzilla, tenia 20 places i no hi havia lavabos, dutxes, aigua corrent ni llum. Només hi havia unes lliteres, un parell de taules i una llar de foc», recorda el responsable del refugi, Jordi Sabaté.

L'actual refugi Prat d'Aguiló es va posar en marxa l'any 1976 gràcies a l'impuls de l'Institut per a la Conservació de la Natura (ICONA), un organisme dependent del Ministeri d'Agricultura dedicat a la protecció i gestió del medi natural que va estar en funcionament fins al 1991. Amb motiu del centenari de l'excursionisme català, l'ens estatal va promoure la construcció d'un nou refugi en un emplaçament proper a les restes de l'antic refugi Cèsar August Torras, que havia estat vinculat al Centre Excursionista de Catalunya. Dos anys més tard, el 1978, ICONA en va traspassar la titularitat a l'Ajuntament de Montellà i Martinet, que posteriorment en va cedir la gestió a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, tal com ha explicat la mateixa entitat.

Mig segle després de la seva posada en funcionament, el refugi conserva encara l'estructura original de l'edifici, si bé al llarg d'aquest temps s'hi han executat diverses actuacions de modernització i millora. Entre les intervencions més destacades dels darrers anys hi ha la renovació integral de la instal·lació fotovoltaica, executada el 2014, la rehabilitació d'una part de la coberta de l'edifici i la substitució de la fossa sèptica, dues actuacions que es van dur a terme l'any 2020.

Avui, la realitat és ben diferent. El refugi disposa de 35 places i ofereix servei de mitja pensió, amb sopar, allotjament i esmorzar. «Ara hi ha wifi, webcam, dutxes, lavabos, sala polivalent i servei de socors. En aquests 50 anys el refugi ha crescut molt i s'ha anat adaptant a l'actualitat», destaca Sabaté.

La temporada d'estiu del refugi ja està en marxa. L'equipament obre de l'1 de juny fins al 30 de setembre i, segons explica el seu responsable, afronta els mesos centrals de l'estiu amb bones perspectives d'ocupació. Durant l'hivern, en canvi, el refugi roman tancat. «Les condicions no són òptimes pel tema de l'aigua i la llum i, a més, hi ha risc d'allaus», explica Sabaté.

El perfil majoritari dels usuaris és el dels excursionistes: «el 90% de la gent que utilitza el refugi fa travessa. La gent que hi arriba amb vehicle és més aviat excursionista de dia i molts ni tan sols entren al refugi», afirma.

En aquest sentit, Prat d'Aguiló és una de les etapes destacades de la ruta Cavalls del Vent, un dels itineraris de refugis més populars del Pirineu. Sabaté reivindica el seu paper en la creació d'aquest recorregut. «Vaig crear Cavalls del Vent el 2002 i l'any que ve en celebrarem el 25è aniversari, la ruta és de les més importants ja del Pirineu i d'Europa i ha ajudat molt a acostar la cultura de la muntanya i del refugi a la gran població de les ciutats», explica.

Efectivament, el responsable del refugi considera que la ruta ha contribuït a acostar els refugis a nous perfils d'usuaris, especialment al món del trail running i les curses. Tot i això, remarca les diferències amb l'excursionisme tradicional. «El públic runner és majoritàriament urbà i no té res a veure amb el públic muntanyenc de tota la vida, el que formava part d'un centre excursionista i estava acostumat a la cultura del refugi», assenyala.

Amb tot, Sabaté defensa que la cultura excursionista manté tota la seva vitalitat. «La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya cada any expedeix més llicències. És una cultura que continua creixent», afirma.

Coincidint amb el 50è aniversari del refugi, el seu responsable fa també una crida al respecte per l'entorn natural davant el fort increment de visitants a la muntanya. «La gent hauria de venir amb una sobredosi d'humilitat i de respecte. Necessitem complicitat i respecte per la natura. Ens estalviaríem accidents, pèrdues, rescats i també danys a l'entorn», conclou.

Com el primer dia, el refugi Prat d'Aguiló continua sent propietat de l'Ajuntament de Montellà i Martinet i està gestionat en col·laboració amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, un model que, segons Sabaté, «ha funcionat sempre i continua funcionant».

El refugi Prat d'Aguiló "Cèsar August Torras" ha celebrat els 50 anys amb un acte institucional organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) al mateix equipament de muntanya. La commemoració ha servit per recordar les cinc dècades de trajectòria d'un refugi situat en un dels indrets més emblemàtics de la cara nord de la serra del Cadí, al terme municipal de Montellà i Martinet.

La celebració ha reunit nombrosos representants del món excursionista i de les administracions. Per part de la FEEC hi han assistit el president, Jordi Merino; el vicepresident, Josep Casanovas; el responsable de refugis de la federació i president de l'associació Entrepyr, Ramon Tornero, i la secretària de la junta, Carme Delgado.

L'acte també ha comptat amb la participació del director general de Polítiques de Muntanya de la Generalitat, Carlos Guàrdia; de l'alcaldessa de Montellà i Martinet, Roser Bombardó, i del president de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), Bernat Clarella.

A la commemoració també hi han pres part responsables de refugis d'altres entitats excursionistes, entre els quals Antoni Olivella, del Centre Excursionista de Catalunya (CEC); Eduard Jornet i Joan Càlix, de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC); Albert Pla, en representació del Govern d'Andorra, i Sergio Rivas, responsable de refugis de la Federació Aragonesa de Muntanya.

La jornada ha inclòs un reconeixement al guarda del refugi, Jordi Sabaté, per la seva tasca al capdavant de l'equipament, així com un dinar de germanor entre les autoritats i els convidats que han participat en aquesta celebració del mig segle de vida d'un dels refugis de referència del Pirineu català.

Subscriu-te per seguir llegint