L'Hospital de Cerdanya, contra la planta més verinosa del Pirineu: un pla de divulgació vol prevenir intoxicacions per tora blava

L'Hospital de Cerdanya ha posat en marxa un pla d'informació i sensibilització sobre els perills de la tora blava amb la voluntat de reforçar la prevenció entre la població. Sota la premissa que prevenir també és curar, el centre sanitari vol apropar informació rigorosa als veïns i visitants perquè coneguin els riscos associats a aquesta planta silvestre, considerada la més tòxica dels Pirineus.

Una de les primeres actuacions del programa s'ha desenvolupat en el marc de la tercera edició del Festival de les Plantes Medicinals i Arbres de Muntanya de Font-romeu. L'Hospital hi ha participat amb un espai divulgatiu dedicat exclusivament a la prevenció de les intoxicacions per tora blava (Aconitum napellus), una iniciativa que ha despertat l'interès dels centenars de persones que han assistit al certamen.

L'acció s'emmarca en l'aposta del centre per la promoció de la salut més enllà de l'activitat assistencial. L'objectiu és oferir eines de prevenció i informació especialment útils en un territori de muntanya com la Cerdanya i el Capcir, on aquesta espècie creix de manera habitual.

Els continguts de l'exposició han estat elaborats per Imma March i Clàudia García, infermeres del Servei d'Urgències de l'Hospital de Cerdanya, que han preparat material divulgatiu per explicar com identificar la planta, quins riscos comporta i com cal actuar davant una possible intoxicació.

La tora blava és una planta silvestre que es troba habitualment entre els 1.500 i els 2.800 metres d'altitud, sobretot en prats de muntanya, zones humides i marges de rierols. Tot i que les seves flors blaves o violetes poden resultar atractives, totes les parts de la planta contenen substàncies altament tòxiques, amb una especial concentració al rizoma i a les llavors.

Des de l'Hospital alerten que no cal ingerir la planta perquè es produeixi una intoxicació, ja que el contacte amb la boca o les mucoses després d'haver-la manipulat també pot provocar efectes tòxics. En cas d'ingestió, els primers símptomes poden aparèixer entre cinc i trenta minuts després i inclouen vòmits, diarrea, alteracions de la visió, afectacions neurològiques i trastorns greus del ritme cardíac. A més, recorden que actualment no existeix cap antídot específic, fet que converteix la rapidesa d'actuació en un factor clau.

Per aquest motiu, el centre sanitari insisteix en la importància d'evitar manipular o consumir plantes silvestres que no s'hagin identificat correctament i recorda que, davant qualsevol sospita d'intoxicació per tora blava, cal contactar de manera immediata amb els serveis d'emergència per rebre assistència mèdica.

Malgrat l'aspecte atractiu de les seves flors, de color blau o violaci, la tora blava representa un risc molt elevat per a la salut. Totes les seves parts contenen substàncies altament tòxiques i fins i tot la manipulació de la planta pot resultar perillosa si després hi ha contacte amb la boca o les mucoses.

La màxima concentració del verí es troba a les arrels tuberoses, que acumulen aconitina, un alcaloide amb una elevada capacitat tòxica. Una quantitat molt reduïda d'aquesta substància pot resultar mortal per a una persona adulta i, actualment, no existeix cap antídot específic. Per aquest motiu, davant qualsevol sospita d'intoxicació, és imprescindible rebre assistència mèdica urgent.

La tora blava també és coneguda amb altres noms segons el territori. En algunes zones del Pirineu aragonès rep el nom de matallops, una denominació vinculada a la seva perillositat i que reflecteix l'ús que històricament se li havia atribuït com a verí. De fet, la seva toxicitat era coneguda des de l'antiguitat i l'aconitina es va arribar a utilitzar per impregnar puntes de fletxa en diferents cultures asiàtiques.

Subscriu-te per seguir llegint