El mirall enlluernador de Llo ja anticipava el debat per l'impacte de les renovables a la Cerdanya

L'oposició que ha despertat el PLATER, el pla del Govern de la Generalitat per accelerar el desplegament de les energies renovables a Catalunya, especialment a la Cerdanya i en comarques com el Solsonès, té un precedent ben visible a l'altra banda de la frontera. Fa set anys, la inauguració de la gran planta solar de Llo, a l'Alta Cerdanya, ja va posar sobre la taula el debat sobre la convivència entre la transició energètica i la preservació del paisatge.

La central termosolar, inaugurada el 2019, va ser presentada com una infraestructura pionera capaç de transformar l'energia solar en electricitat gràcies a un sistema d'emmagatzematge de vapor. Més enllà de la seva capacitat de producció, però, l'equipament s'ha convertit amb els anys en un dels elements més visibles del paisatge cerdà.

La instal·lació ocupa 36 hectàrees a l'altiplà de Llo, prop del coll de la Perxa, i està formada per 95.200 miralls mòbils que segueixen el recorregut del sol. El conjunt, equivalent a una superfície d'una cinquantena de camps de futbol, genera un reflex permanent que és visible des de bona part de la vall, tant des dels pobles de l'Alta Cerdanya com des de municipis de la Baixa Cerdanya. En dies de forta insolació, el camp solar s'ha convertit en un gran mirall enlluernador que domina visualment l'entrada oriental de la comarca.

El projecte, impulsat pel grup francès CNIM amb el suport de l'Estat francès, va suposar una inversió de 65 milions d'euros. Els tècnics estimen una producció anual de 20.200 MWh, l'equivalent al consum d'uns 6.000 habitatges. La tecnologia permet continuar generant electricitat durant diverses hores després de la posta de sol gràcies a l'emmagatzematge de vapor.

Malgrat els beneficis energètics, la infraestructura ha estat durant anys objecte de debat entre els habitants de la Cerdanya pel seu fort impacte paisatgístic. El cas de Llo és, de fet, un dels exemples que aquests dies posen sobre la taula plataformes, ajuntaments i entitats que s'oposen al desplegament previst pel PLATER, en considerar que els grans parcs de plaques fotovoltaiques poden alterar de manera irreversible un dels principals valors del territori: el paisatge obert de la vall.

La preocupació s'ha intensificat arran de la presentació del pla de la Generalitat, que identifica diverses zones de la Cerdanya i del Solsonès com a potencials àrees d'implantació de grans instal·lacions renovables. El document ha generat una oposició pràcticament unànime entre administracions locals, entitats i veïns, que reclamen un model energètic més distribuït i compatible amb la preservació dels espais agraris i naturals.

En aquest context, la planta de Llo ha adquirit un valor simbòlic. Més enllà dels megawatts que aporta al sistema elèctric, s'ha convertit en una mostra visible de les conseqüències paisatgístiques que poden tenir les grans infraestructures energètiques en una comarca que viu, en bona part, del seu entorn natural i del seu atractiu turístic.

Das, segon episdodi

El debat sobre l'impacte de les grans instal·lacions d'energia renovable que exemplifica la planta solar de Llo també té avui un nou escenari a la Baixa Cerdanya. Els alcaldes de la comarca han acordat per unanimitat rebutjar el projecte de parc fotovoltaic previst al municipi de Das i iniciar accions legals per intentar aturar-ne l'execució.

El Consell Comarcal de la Cerdanya lidera la resposta institucional amb la presentació d'un recurs contra l'autorització concedida pel Departament de Territori i reclamarà a la Generalitat que suspengui de manera immediata el permís.

El projecte preveu la instal·lació de 4.320 plaques fotovoltaiques sobre una superfície de 2,82 hectàrees situada en una de les planes agrícoles més representatives de la comarca. Els terrenys estan classificats com a sòl de protecció territorial i diversos informes tècnics i urbanístics n'havien desaconsellat la implantació per l'elevat valor paisatgístic i ambiental de la zona.

Des del Consell Comarcal consideren que la decisió del Govern representa un greuge per al territori perquè, a més de l'afectació visual i agrícola, el projecte no comporta un retorn econòmic directe per a la comarca. El president de l'ens, Isidre Chia, ha advertit que aquesta instal·lació podria marcar un precedent i facilitar l'arribada de nous parcs similars en altres espais agrícoles de la Cerdanya.

A l'oposició institucional s'hi han afegit la plataforma Confluència per una Cerdanya Sostenible i diverses entitats ecologistes, que defensen un model de transició energètica basat en l'aprofitament de cobertes d'edificis i de sòl industrial abans d'ocupar terrenys agrícoles.

Els alcaldes insisteixen que no qüestionen la necessitat d'impulsar les energies renovables, sinó el model de desplegament. Reclamen una planificació consensuada que permeti avançar en la transició energètica sense comprometre el paisatge ni l'activitat agrària, un debat que, després de l'experiència de Llo, torna a situar la Cerdanya davant el dilema entre producció energètica i preservació del territori.

Subscriu-te per seguir llegint