La Cerdanya identifica 56 fosses de la Guerra Civil i el franquisme, amb tan sols quatre dignificades

La Cerdanya conserva 56 fosses i punts d'inhumació relacionats amb la Guerra Civil i la dictadura franquista, segons la investigació encarregada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat i elaborada per l'historiador Marc Pont Fitó per a la Direcció General de Memòria Democràtica. La memòria, fruit de gairebé un any de recerca, ofereix el primer inventari global dels llocs on van ser enterrades persones mortes de manera violenta entre el 1936 i el 1975 i reconstrueix alguns dels principals episodis bèl·lics i repressius que va viure la comarca. L'estudi s'ha presentat aquest dijous a Puigcerdà en un acte públic al Museu Cerdà que ha generat una gran expectació amb una sala d'actes plena amb uns 130 assistents atès que molts dels episodis més crus de la Guerra Civil a la vall van tocar famílies amb presència encara a la vila i la comarca.

L'estudi analitza la violència revolucionària dels primers mesos de la guerra, els enfrontaments amb el conegut "Cojo de Málaga", la repressió contra emboscats i fugitius, els bombardejos franquistes i la retirada republicana cap a França l'any 1939, uns episodis que expliquen l'origen de bona part de les fosses localitzades.

La investigació ha permès identificar 56 fosses, de les quals 39 estan confirmades i 17 es consideren probables. A més, ha revisat la informació disponible fins ara i ha corregit errors d'interpretació històrica. És el cas de les fosses del Camp de la Pona i del Pont de Montellà, a Martinet, que inicialment s'havien associat a afusellaments però que, segons la nova documentació, correspondrien a punts on van aparèixer cossos que posteriorment haurien estat traslladats a la fossa del Prat del Matí.

Els investigadors també han pogut documentar prop de 400 persones mortes i enterrades a la comarca, tot i que en molts casos la manca de documentació impedeix conèixer-ne la identitat.

Una de les principals conclusions és que la Cerdanya presenta una realitat diferent de la d'altres comarques més pròximes als fronts de guerra. Les inhumacions clandestines i improvisades fora dels cementiris són relativament escasses, mentre que 36 de les 56 fosses localitzades (64%) es troben dins de recintes funeraris, majoritàriament en fosses comunes. Tot i això, els autors de l'estudi remarquen que pràcticament totes aquestes sepultures continuen sense identificar, sense senyalització i sense un procés de dignificació, malgrat que corresponen a persones que van morir lluny dels seus llocs d'origen com a conseqüència de la guerra o la repressió.

De fet, la memòria posa de manifest que només quatre de les 56 fosses han estat dignificades i que, en tres casos, aquesta actuació es limita pràcticament a una senyalització molt bàsica. L'estudi considera que aquest és un dels grans reptes pendents de la comarca en matèria de memòria democràtica.

La distribució territorial de les fosses també reflecteix el paper que va tenir la Cerdanya durant el conflicte. Puigcerdà concentra 16 fosses, la xifra més elevada de tota la comarca, seguida de Prullans, amb cinc, i dels municipis d'Alp, Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet, amb quatre cadascun. A continuació hi apareixen Bellver de Cerdanya, Bolvir, Ger i Isòvol, amb tres fosses, mentre que Das, Fontanals de Cerdanya, Guils de Cerdanya, Llívia i l'Alta Cerdanya en registren dues cadascun, i Prats i Sansor, una. En canvi, Meranges, Urús i Riu de Cerdanya són els únics municipis de la solana que no tenen cap fossa documentada.

Segons l'estudi, aquesta concentració a Puigcerdà s'explica perquè la capital comarcal va esdevenir durant la guerra un important centre de rereguarda republicana i un dels principals punts d'acollida de refugiats. També Prullans i Montellà i Martinet acumulen un nombre destacat de fosses per la presència de centres sanitaris i pel fet de trobar-se en el recorregut de l'entrada de les tropes franquistes a la comarca.

Pel que fa a la tipologia, la categoria més nombrosa correspon a les fosses derivades de la repressió franquista, amb 11 casos documentats. L'informe destaca especialment l'afusellament massiu de Puigcerdà durant l'entrada de les tropes franquistes, que hauria originat una fossa comuna al cementiri de grans dimensions. També tenen un pes important les fosses vinculades als centres sanitaris, on van ser enterrades persones mortes als hospitals de guerra, així com les relacionades amb els combats i amb la repressió exercida a la rereguarda.

Finalment, la memòria assenyala que la tipologia d'inhumació més habitual és la de soldats republicans, que representen el 41% del total de les fosses documentades. En canvi, només s'ha localitzat una única fossa individual d'un soldat franquista, la categoria menys representada de tot l'inventari.

L'estudi conclou que els objectius fixats per la Direcció General de Memòria Democràtica s'han assolit amb escreix i proporciona, per primera vegada, una radiografia completa dels espais d'inhumació de la Guerra Civil i el franquisme a la Cerdanya. Els seus autors consideren que aquest treball ha de servir de base per continuar investigant, identificar les víctimes sempre que sigui possible i impulsar la dignificació d'un patrimoni memorial que, en gran part, continua invisible.

Subscriu-te per seguir llegint