Hotel del Prado: cinc dècades d'hospitalitat cerdana

En una cruïlla de camins al cor de la Cerdanya, a tocar de la frontera i dels principals accessos que uneixen Catalunya amb França, un edifici de línies nobles continua oferint un refugi de calma als viatgers. Envoltat de jardins i amb una vista privilegiada sobre la plana cerdana, l'Hotel del Prado s'ha convertit en una de les primeres imatges que reben molts visitants quan arriben a Puigcerdà. Des d'aquest punt estratègic, l'establiment obre les portes a la contemplació del paisatge i manté intacta una manera d'entendre l'hospitalitat basada en la serenor, el tracte familiar i l'arrelament al territori.

Aquesta setmana, aquesta trajectòria serà reconeguda amb el guardó d'Establiment Històric que concedeix la Cambra de Comerç de Girona, una distinció que coincideix amb els cinquanta anys de l'adquisició de l'hotel per part de la família Dolcet-Bosch i que posa en valor mig segle de dedicació al sector turístic de la Cerdanya.

Tot i que l'establiment havia nascut uns anys abans impulsat per Joan Aleix, pagès i criador de cavalls de Prullans, amb un petit hotel de dotze habitacions, la història actual del Prado va començar el 1975, quan Lluís Dolcet i Pepita Bosch en van assumir la propietat i van iniciar un projecte que acabaria convertint-se en un dels referents de l'hostaleria cerdana.

La seva història personal sembla extreta d'una novel·la. Lluís Dolcet, nascut a Alàs el 1943, havia après l'ofici de cuiner al costat de la seva mare, a l'Hostal Dolcet, abans de completar la seva formació en establiments de prestigi com el Ritz de Barcelona, on va arribar a ser un dels cuiners principals. Més endavant va incorporar-se a l'Hotel Maria Victòria de Puigcerdà. Allà va conèixer Pepita Bosch, nascuda a la Pobla de Lillet el 1949 i filla del propietari de l'establiment.

L'anècdota encara avui forma part de la memòria familiar. El pare de la Pepita pensava que havia contractat un excel·lent cuiner, però, amb el temps, acabaria incorporant també un gendre a la família. La parella va unir els seus camins tant en l'àmbit personal com en el professional i, l'any 1975, va adquirir l'Hotel del Prado.

Per a Montse Dolcet, el guardó és el resultat de mig segle de dedicació familiar. "És un reconeixement a la constància, a l'esforç i a la feina del dia a dia, no només dels que avui estem al capdavant del negoci, sinó també de totes les persones que han fet possible arribar fins aquí", explica. En aquest sentit, destaca la implicació de l'actual generació: "Ara hi som l'Àngel, la meva mare, jo i els meus germans. El meu germà també està molt implicat en el dia a dia de l'hotel i les meves germanes sempre hi són quan fa falta donar un cop de mà". La directora també recorda el paper de les generacions anteriors. "Aquest premi també és per la meva àvia, que va lluitar i va treballar molt perquè el negoci tirés endavant; pel meu pare, que va ajudar a impulsar l'hotel i va estar al peu del canó fins que es va poder jubilar, i per la meva mare, que, tot i estar jubilada, continua amb una jubilació activa i encara treballa a l'hotel". Mirant endavant, Dolcet assegura que la família afronta el futur amb optimisme. "Esperem encoratjar les nostres filles i els fills de les meves germanes perquè algun dia, si ho volen, puguin continuar aquest projecte. I si no és així, nosaltres el continuarem mantenint mentre puguem". La responsable de l'establiment conclou que el compromís continua sent el mateix que fa cinquanta anys: "El que sabem fer és treballar i donar servei. Volem continuar millorant, adaptar-nos als nous temps i oferir als clients el millor que puguem en cada moment".

Durant gairebé dues dècades van gestionar simultàniament el Prado i el Maria Victòria, fins que l'any 1992 van concentrar tota l'activitat en l'establiment del Prado, des d'on van impulsar una profunda transformació. Les ampliacions successives van permetre passar de les dotze habitacions originals a un hotel amb més d'una cinquantena d'habitacions, sense renunciar mai al tracte familiar que continua sent un dels seus principals trets distintius.

Un dels moments més importants d'aquesta evolució va arribar el 1982, quan la família va adquirir uns terrenys contigus que havien pertangut al pintor Josep Puigdengolas. Aquesta ampliació va permetre crear els jardins, la piscina, la pista de tennis i els espais exteriors que avui formen part de la identitat visual de l'establiment.

La figura de Lluís Dolcet també està estretament vinculada a la projecció de la gastronomia cerdana. Amb una cuina basada en els productes del territori i les receptes tradicionals del Pirineu, va ser un dels impulsors de la Festa del Trinxat i un dels grans ambaixadors de la cuina de la comarca, participant també en iniciatives com la Mostra Gastronòmica d'Alp. La seva tasca el va convertir en un dels professionals que més van contribuir a prestigiar la restauració cerdana en les darreres dècades.

Per aquest motiu, Lluís Dolcet i Pepita Bosch són considerats una de les parelles més representatives de l'hostaleria de la Cerdanya. El seu projecte empresarial ha anat sempre lligat a l'evolució del turisme de la comarca, mantenint un model d'empresa familiar que ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre l'essència.

Avui és Montse Dolcet, tercera generació de la família, qui encapçala l'establiment. Formada en direcció hotelera, ha assumit el relleu mantenint els valors que han definit l'hotel durant mig segle: proximitat, qualitat i una estreta vinculació amb el territori.

El guardó que la Cambra de Comerç de Girona li ha lliurat aquesta setmana reconeix aquesta trajectòria. Mig segle després de la compra de l'Hotel del Prado, aquell projecte familiar continua sent un referent de l'hospitalitat pirinenca i un dels establiments que millor expliquen la transformació turística de la Cerdanya, sense deixar mai de mirar el paisatge que l'envolta.