Sequer de Pinyes de Bellver, una joia industrial poc coneguda de la Cerdanya vestigi de l'antic Pirineu

Al costat de la carretera d’Ordèn, sobre el Serrat de Cardils i a tocar de la carretera Nacional 260, Bellver de Cerdanya conserva una de les instal·lacions patrimonials menys conegudes de la comarca. El Museu del Bosc i el Sequer de Pinyes queden fora dels principals circuits turístics de la vall, però guarden un element singular: l’antic sequer construït l’any 1953, una instal·lació concebuda per assecar pinyes amb calor artificial i vinculada a l’aprofitament forestal del Pirineu.

L’equipament explica una activitat que durant dècades va formar part de l’economia de muntanya i que avui pràcticament ha desaparegut. El sequer va estar en funcionament durant aproximadament mig segle, i l’edifici conserva bona part de la seva configuració original i, sobretot, la maquinària que s’hi utilitzava. Aquest conjunt permet entendre com es gestionaven els recursos forestals i com es treballava amb les pinyes destinades a l’obtenció de llavors.

La instal·lació es va construir després que el Patrimonio Forestal del Estado, organisme predecessor de l’actual ICONA, escollís Bellver com un dels punts adequats per instal·lar un dels pocs sequers de pinyes amb sistema de calor artificial de l’Estat. La ubicació no era casual: la zona disposava d’importants recursos forestals i el complex quedava ben comunicat amb la xarxa viària.

El resultat és una peça de patrimoni industrial que conserva una tecnologia d’una altra època. Les màquines que encara es poden veure a l’interior han quedat fora de l’ús habitual, però permeten reconstruir el procés de treball que es feia a l’edifici. La instal·lació es converteix així en un testimoni físic d’una economia forestal que durant bona part del segle XX va tenir pes al Pirineu.

Aquest 2026 fa deu anys que l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya va recuperar l’edifici i va impulsar-ne la transformació en Museu del Bosc. La voluntat municipal ha estat preservar aquest espai i convertir-lo en un recurs per explicar el patrimoni forestal i industrial del municipi. Les instal·lacions del sequer ja no tenen activitat productiva, tot i que l’any 2012 la maquinària es va tornar a posar en funcionament amb motiu d’una activitat de divulgació.

Durant aquests anys, el museu ha rebut sobretot visitants particulars, escoles i grups de casals d’avis. El caràcter singular de la instal·lació també ha despertat l’interès de persones vinculades al patrimoni industrial i forestal, atretes per la conservació d’un equipament que té pocs equivalents.

Ara Bellver vol apropar aquesta peça de patrimoni a més visitants. El Museu del Bosc ofereix aquest estiu visites els dimecres a la tarda fins al 9 de setembre, amb reserva prèvia a l’Ajuntament. La proposta permet entrar a l’edifici i conèixer directament la maquinària i les instal·lacions del sequer, més enllà de la informació que es pot trobar als principals espais turístics de la Cerdanya.

El conjunt té, precisament, aquest valor: no és només un museu sobre el bosc, sinó el vestigi d’una manera d’entendre i aprofitar el territori pirinenc. En una comarca on l’oferta turística es concentra sovint en el paisatge, els esports, els pobles i la gastronomia, el Sequer de Pinyes conserva una història menys visible, vinculada als recursos naturals i al treball que durant dècades va donar forma a part de l’economia de muntanya.

Fa deu anys, Bellver de Cerdanya va culminar la recuperació de l’antic Sequer de Pinyes i va estrenar oficialment el Museu del Bosc. El projecte havia comportat la restauració de l’edifici, l’arranjament dels accessos i la dotació dels serveis necessaris per convertir l’antic equipament industrial en un espai cultural. L’acte d’obertura va comptar amb la participació de l’Ajuntament, la Generalitat i diverses persones vinculades al procés de recuperació. L’aleshores alcalde, Xavier Porta, va definir l’actuació com un homenatge a les persones que hi havien treballat durant la segona meitat del segle XX i va remarcar l’arrelament de l’espai al municipi.

La transformació va permetre explicar la història del Sequer de Pinyes a través de plafons informatius i un audiovisual, alhora que es va recuperar i posar en valor la maquinària original de la instal·lació. El nou equipament també va incorporar una exposició dedicada al bosc del Pirineu, amb l’objectiu de contextualitzar l’activitat que s’hi havia desenvolupat i explicar la relació entre els recursos forestals i l’economia de muntanya.