Oriol Olesti, historiador: «El camp de batalla d’Urús canvia la imatge pacífica dels ceretans»

L’historiador i arqueòleg Oriol Olesti ha qüestionat la imatge tradicional dels ceretans com un poble pacífic i ha remarcat que les darreres investigacions arqueològiques apunten a una societat més complexa i amb capacitat d’enfrontar-se militarment a Roma. Olesti ha explicat que les restes localitzades al camp de batalla d’Urús, corresponents a un enfrontament entre romans i ceretans, obliguen a revisar la visió que s’havia tingut fins ara d’aquest poble i de la seva relació amb el poder romà. «El camp de batalla d’Urús canvia la imatge pacífica dels ceretans i de la dominació romana que teníem fins fa molt poc», ha assenyalat.

Olesti ha fet aquestes consideracions dilluns al vespre a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, en la quarta conferència del cicle «A l’estiu, recerca’t», que organitza anualment el Grup de Recerca de Cerdanya. La sessió, titulada «El món antic a la Cerdanya (VII aC-VI dC). Novetats dels darrers deu anys de recerca arqueològica», ha servit per repassar els principals avenços que han aportat les excavacions i les noves tècniques d’investigació durant la darrera dècada.

L’arqueòleg ha presentat un recorregut per diversos jaciments de la comarca que han aportat noves dades sobre la societat ceretana i la posterior presència romana. Entre les troballes hi ha els nous materials recuperats al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga, així com les estructures preibèriques identificades al Serrat de Castellar, a Fontanals de Cerdanya.

La recerca també ha aportat noves dades sobre Llívia, on les excavacions al fòrum han permès documentar escultures, i sobre les mines d’or dels Esterregalls d’All, que han estat datades mitjançant noves tècniques que permeten precisar el moment d’explotació d’aquestes estructures mineres.

Olesti també ha posat sobre la taula descobertes que contribueixen a ampliar la dimensió dels contactes de la Cerdanya amb altres territoris. És el cas del tresoret localitzat a Bor, que presenta connexions amb antics pobles dels Alps, o del jaciment descobert fa aproximadament un mes a Odelló, al costat del forn solar. A aquests espais s’hi suma també un jaciment romà situat en alçada als peus del Puigpedrós.

El conjunt de descobertes, segons Olesti, no només ha incrementat el volum d’informació disponible sobre l’antiguitat ceretana, sinó que en alguns casos ha obligat a replantejar interpretacions consolidades. El cas d’Urús és especialment significatiu perquè aporta evidències materials d’un conflicte armat entre romans i ceretans i situa la comarca en un escenari de confrontació que fins fa poc no formava part del relat dominant sobre el període.

La conferència ha posat així en relleu que la recerca arqueològica dels darrers deu anys està transformant el coneixement sobre la Cerdanya antiga, tant pel que fa a les formes d’ocupació del territori com a les relacions entre els ceretans, altres pobles de l’entorn i el món romà. Les noves troballes permeten construir un relat més complex d’una societat que, lluny de limitar-se a una convivència pacífica amb Roma, també va participar en episodis de conflicte i va mantenir contactes amb territoris allunyats.