El Govern impulsa un pla de millora dels accessos als pobles del Pirineu

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha iniciat els treballs per cartografiar la xarxa veïnal de camins de les comarques de muntanya i identificar els trams més exposats a incidències, una actuació que afectarà també la Cerdanya i l’Alt Urgell. L’objectiu és disposar d’una eina que permeti ordenar les prioritats de manteniment, coordinar les diferents administracions i concentrar els recursos en els punts que presentin més risc.

El projecte forma part del Pla de millora dels accessos als nuclis de població, inclòs en l’Estratègia del Pirineu, i parteix d’una realitat: una part important dels accessos als nuclis habitats són camins de titularitat municipal, sovint gestionats per ajuntaments amb recursos limitats. El Govern vol establir un marc comú amb els municipis, els consells comarcals, les diputacions i la Generalitat per decidir quines actuacions són prioritàries.

La primera fase consistirà a identificar i cartografiar els camins rodats d’ús públic, estiguin pavimentats o no, que comuniquen els nuclis entre si o amb la xarxa de carreteres. Posteriorment, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, es determinaran els trams crítics a partir de les incidències registrades i dels estudis de riscos geològics. El sistema es provarà inicialment en alguns municipis i, una vegada validat, s’estendrà a tot l’àmbit pirinenc.

La cartografia haurà de permetre establir criteris de planificació i priorització del manteniment amb els ajuntaments, que són els titulars de la xarxa, i els consells comarcals, quan tenen delegades competències. El pla també preveu ordenar les diferents línies d’ajuts públics, concretant quines actuacions es poden subvencionar, qui en pot ser beneficiari i quines administracions hi intervenen, amb la intenció d’evitar duplicitats.

Un protocol per actuar després d’esllavissades

El Departament i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya treballen, paral·lelament, en un protocol d’actuació en situacions d’urgència i emergència. La previsió és tenir-lo enllestit a finals del 2026 i que serveixi per coordinar la reparació dels camins quan es produeixin episodis que en provoquin desperfectes, com ara esllavissades. El protocol tindrà participació interadministrativa.

El pla s’ha presentat al Consell Rector de l’IDAPA i el Departament n’està informant els diferents organismes que intervenen en la gestió dels camins, entre els quals hi ha les diputacions i els consells comarcals. El Govern treballa amb l’horitzó de tenir en funcionament el pla i els mecanismes de coordinació associats l’any 2030.

Una estratègia amb 30 actuacions

El pla dels accessos és una de les una trentena d’actuacions estratègiques que integren, aquest 2026, l’Estratègia del Pirineu, que té vigència fins al 2030. L’àmbit inclou l’Aran i les vuit comarques pirinenques, entre les quals hi ha l’Alt Urgell i la Cerdanya, amb 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície catalana i concentren el 2% de la població.

Les actuacions s’articulen en vuit eixos que inclouen l’habitatge, el coneixement, la gestió forestal, la mobilitat, la producció agroalimentària, el turisme, l’esport i les energies renovables. En matèria de mobilitat, a més del nou pla de camins, l’Estratègia preveu actuacions de condicionament a l’N-260, la C-1412b i la C-28 i la constitució, a l’octubre, de la Taula de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran.

A l’Alt Urgell, l’Estratègia incorpora també la nova seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a la Seu d’Urgell i projectes vinculats a l’activitat esportiva, com els Campionats del Món de Piragüisme d’Aigües Braves de 2027, el hub de piragüisme del Parc Olímpic del Segre i el nou edifici de l’INEFC Pirineus.

En el cas de la Cerdanya, el pla d’accessos s’emmarca en una estratègia que busca reforçar la mobilitat i l’arrelament als nuclis de muntanya. El document del Govern no concreta, però, en aquesta fase, quins camins o municipis de la comarca seran objecte de les primeres actuacions, ja que la identificació dels trams vulnerables encara es troba en procés d’elaboració.

L’Estratègia del Pirineu és, segons el Govern, el punt de partida del futur Pla d’actuacions estratègiques de l’Alta Muntanya, vinculat a la nova Llei d’alta muntanya, actualment en fase d’avantprojecte. Aquest nou instrument tindrà una vigència de sis anys i incorporarà un fons de finançament específic.