Les vuit claus del Govern per rellançar l'economia de Cerdanya

El Govern ha definit una trentena de projectes tractors amb l’objectiu de transformar l’economia del Pirineu i reforçar la capacitat dels seus territoris per generar activitat, ocupació i arrelament. Les actuacions formen part de l’Estratègia del Pirineu, amb vigència fins al 2030, i s’articulen al voltant de vuit grans eixos que afecten directament àmbits com l’habitatge, la mobilitat, el turisme, la producció agroalimentària, la gestió forestal, l’esport, el coneixement i les energies renovables.

L’àmbit de l’estratègia comprèn l’Aran i les vuit comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès, Berguedà i Ripollès. En total, són 144 municipis, que ocupen el 28,3% de la superfície catalana però només concentren el 2% de la població. El Govern considera que aquesta realitat territorial requereix polítiques específiques i actuacions capaces de generar efectes més enllà d’un sol municipi.

L’Estratègia es va començar a elaborar a partir de processos participatius i d’escolta del territori desenvolupats entre el 2022 i el 2024. Durant aquest 2026, el Govern n’ha redefinit les accions i les ha concretat en una trentena d’actuacions considerades estratègiques pel seu potencial per actuar com a palanca econòmica, posar en valor els recursos locals, introduir innovació o generar impacte supramunicipal.

1. Habitatge per retenir població

L’accés a l’habitatge es presenta com una de les principals eines per garantir l’arrelament de població. El Govern prepara un pla específic per a les àrees rurals que preveu rehabilitar edificis, recuperar habitatges buits o en ruïnes i adaptar l’oferta d’habitatge protegit a les necessitats dels municipis pirinencs.

L’objectiu és facilitar que els residents puguin trobar habitatge permanent i evitar que el mercat residencial actuï com una barrera per a l’arribada o la permanència de població.

2. Coneixement i recerca per diversificar l’economia

El segon eix aposta per convertir el Pirineu en un territori de coneixement. Entre les actuacions hi ha l’ampliació de l’Observatori del Montsec, amb un nou telescopi i la previsió d’atraure empreses vinculades al sector tecnològic.

També s’hi incorpora el CIM Neu de Camprodon, un centre d’innovació impulsat per Ferrocarrils de la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya per desenvolupar projectes relacionats amb la muntanya, la neu i l’adaptació al canvi climàtic.

3. La fusta com a nou recurs econòmic

La gestió forestal sostenible és el tercer vector. El Govern vol incrementar l’aprofitament de la fusta local i impulsar una economia vinculada als recursos forestals.

En aquest àmbit ja funciona a Olius el Centre de Biotransformació del Mediterrani, situat al Hub forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. El projecte ha de permetre donar més valor a la fusta del territori i fomentar la bioeconomia. També es promouen xarxes municipals de calefacció alimentades amb estella forestal de proximitat.

4. Una mobilitat adaptada a la muntanya

La millora de les comunicacions constitueix un altre dels eixos de l’estratègia. El Govern preveu actuacions per millorar els accessos als nuclis de població i el condicionament de carreteres com l’N-260, la C-1412b i la C-28.

La planificació incorpora també una nova Taula de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran, que es constituirà a l’octubre amb l’objectiu d’adaptar les polítiques de transport a les particularitats dels territoris de muntanya.

5. Més recerca per al sector agroalimentari

La producció agroalimentària és el cinquè àmbit d’actuació. L’estratègia planteja reforçar la innovació i la qualitat dels productes vinculats al territori.

Una de les actuacions destacades és la nova seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a la Seu d’Urgell, que ha de permetre potenciar la recerca específica aplicada a les zones de muntanya i donar suport al sector agroalimentari pirinenc.

6. Un turisme que funcioni tot l’any

El Govern també vol avançar cap a un model turístic menys estacional. L’estratègia Pirineus 365 planteja transformar les estacions d’esquí alpí gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat en destinacions de muntanya amb activitat durant tot l’any.

L’eix també incorpora un pla de millores per a les set estacions d’esquí nòrdic de la Mancomunitat de municipis per a la promoció de l’esquí nòrdic, amb l’objectiu d’adaptar-les als nous usos i a les necessitats del sector.

7. El Pirineu com a gran espai esportiu

L’esport és el setè motor plantejat per l’Estratègia del Pirineu. El Govern vol aprofitar les condicions naturals i les infraestructures existents per consolidar el territori com un espai esportiu a cel obert.

Entre els projectes hi ha els Campionats del Món de Piragüisme d’Aigües Braves del 2027, que se celebraran a Sort i la Seu d’Urgell, l’impuls d’un hub de piragüisme al Parc Olímpic del Segre i la construcció del nou edifici del centre INEFC Pirineus a l’Horta del Valira, a la Seu.

8. Energies renovables amb participació territorial

El vuitè eix se centra en les energies renovables. L’estratègia preveu desplegar L’Energètica al Pirineu per incrementar el subministrament d’energia d’origen renovable i promoure projectes d’autoconsum.

El Govern també planteja participar en projectes privats sempre que comptin amb consens territorial, una qüestió especialment rellevant en un territori on la implantació de noves infraestructures energètiques ha generat debat.

Una estratègia fins al 2030

Les vuit línies configuren una estratègia que pretén anar més enllà de les polítiques sectorials i generar una transformació econòmica del Pirineu. Les actuacions es financen principalment amb els pressupostos ordinaris dels diferents departaments de la Generalitat, tot i que també poden comptar amb la participació econòmica d’altres administracions i agents implicats.

Per a la Cerdanya, el plantejament afecta especialment qüestions com l’habitatge, la mobilitat, el turisme, la gestió forestal, les energies renovables i la diversificació de l’activitat econòmica. El repte que es planteja el Govern és convertir els actius territorials en activitat estable i, alhora, garantir que el desenvolupament econòmic es tradueixi en més arrelament i qualitat de vida per als residents.

L’horitzó és el 2030, però el desplegament està plantejat de manera progressiva i adaptable a l’evolució de les necessitats del territori.