Taula d'Habitatge del Pirineu, el punt d'arrencada teòric contra la gentrificació

La Taula de l’Habitatge de l’Alt Pirineu i l’Aran ha posat el punt de partida teòric per a una de les actuacions que genera més expectatives entre els veïns de la Cerdanya i l’Alt Urgell davant la dificultat creixent d’accedir a un habitatge. El Govern de la Generalitat l’ha incorporada al projecte d’Estratègia pel Pirineu com un dels instruments per abordar una problemàtica que, en aquestes comarques, està estretament vinculada a la pressió turística, l’augment dels preus i la transformació d’habitatges residencials en allotjaments destinats a visitants.

La Taula està concebuda com un grup de treball transversal format per representants tècnics i polítics del sector públic i privat. L’impulsen conjuntament l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, i hi participen agents de l’Aran i de les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

La seva constitució es va formalitzar el juny de 2024 i des d’aleshores l’espai s’ha reunit periòdicament i s’ha estructurat en una assemblea general i cinc eixos de treball. L’objectiu és superar una resposta fragmentada i generar propostes compartides que tinguin en compte les particularitats dels municipis rurals i de muntanya.

Entre les actuacions desenvolupades hi ha la celebració de dues Jornades d’Habitatge, els anys 2024 i 2025, i una jornada específica sobre la regulació jurídic-urbanística dels habitatges d’ús turístic, celebrada el febrer de 2026. La Taula també ha generat dues publicacions centrades en les possibilitats d’impulsar habitatge públic en municipis rurals i de muntanya i en la mobilització d’habitatges buits mitjançant la masoveria urbana.

Precisament, aquesta última via ha entrat en fase d’execució amb un programa pilot d’assessorament sobre masoveria urbana a l’Alt Pirineu i l’Aran, pensat per facilitar que habitatges buits o en mal estat puguin tornar al mercat residencial mitjançant fórmules alternatives.

La Taula vol convertir-se així en una plataforma en què coincideixin administracions, sector privat, acadèmia i societat civil per dissenyar polítiques adaptades a la realitat de l’alta muntanya. Un dels objectius és harmonitzar normatives i recursos i evitar que les polítiques d’habitatge pensades per a zones urbanes s’apliquin sense adaptar-se a territoris amb poca oferta, molta dispersió municipal i una elevada pressió turística.

El Govern també planteja la Taula com un laboratori de polítiques d’habitatge, amb capacitat per provar nous models de gestió i actuacions que després puguin traslladar-se a altres zones rurals. Aquesta capacitat d’experimentació és especialment rellevant en territoris com la Cerdanya, on el mercat residencial conviu amb una demanda turística elevada i amb una disponibilitat limitada de sòl i habitatges.

L’impacte que es persegueix va més enllà de garantir un sostre. L’Estratègia pel Pirineu vincula directament la disponibilitat d’habitatge amb la capacitat de les comarques de retenir joves i professionals, garantir el funcionament dels serveis públics i privats i facilitar la implantació de nous centres de recerca o activitat econòmica. Al mateix temps, es preveu que l’increment de la rehabilitació i la construcció d’habitatge reforci el sector local i afavoreixi una evolució cap a models constructius més sostenibles.

Els destinataris de les actuacions són especialment els ajuntaments i les administracions locals, amb una atenció específica als municipis petits; els joves i famílies amb dificultats per accedir a un habitatge digne; el sector de la construcció i la rehabilitació i els propietaris d’habitatges buits o en mal estat.

En el funcionament de la Taula hi participen els ajuntaments, els consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran, la Diputació de Lleida, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, els grups d’acció local ARCA, entitats socials vinculades a l’habitatge i representants de cooperatives, promotores, immobiliàries i experts independents.

A la Cerdanya i l’Alt Urgell, on el debat sobre la transformació del parc residencial en habitatge de temporada i turístic ha anat guanyant pes, la Taula representa ara per ara una de les principals esperances per passar del diagnòstic a l’acció. La seva inclusió en l’Estratègia pel Pirineu dona rang territorial a una problemàtica que fins ara s’ha abordat sovint des de cada municipi i obre la porta a una resposta coordinada.

El repte serà convertir aquesta estructura de treball en habitatges disponibles per als residents. La Taula ja té una estructura, experiència acumulada i diversos projectes en marxa. Ara haurà de demostrar si és capaç de traduir aquest marc de cooperació en mesures capaces de contenir una dinàmica que està transformant el mercat de l’habitatge de les comarques pirinenques i dificultant que els veïns puguin continuar vivint al territori on treballen i tenen les seves arrels.